gumets

-sense tí­tol per depressió-

Ei gent... avui estic de dol...
Hi ha un problema que no em deixa veure la llum del sol, no em deixa veure què hi ha rere les meves llàgrimes...
I no us en rigueu perquè per mi ha estat algo que m'ha trasbalsat... suposo ke m'ha canviat la vida... no crec que existeixi la manera d'expressar com me sento davant de tal tragèdia...
Sembla que ara mateix sigui tot fosc, sense esperances de trobar una porta amb llum al darrere; és la sensació de no saber ni el pq ni el com del futur però saber exacta i precisament el com i el quan del passat... i tota la culpa està aki, però durarà, i durarà...
No sé què fer, estic desesperat, no tinc la solució a les meves mans... però de fet em toca de ple... i m'esquitxa, i m'ofega...
No deixo de pensar-hi i això és el que mes mal fa... i si ell continua pensant-hi també?
Si ell hi continua pensant encara seria pitjor :________( haver de viure la resta de la meva vida amb tal pena a sobre...
No us extranyessiu si em veieu pensit, astorat, decaigut, desfet...
Sols hi ha una solució...
I tot passa per unes mans... akelles ke eskitxen pel mal ke han fet...
Arnau, parfavor ves a buscar l'Hipoooooo!!!!... Hipooooooooooooooo!!!!...Hipooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!...
snif snif... :P

5.09.2003 - 22:52 - -