gumets

2. Coincidències?

La sorpresa, ensurt, s'apodera del vagó, però s'esvaeix uns segons després.
No sé si sóc l'únic al que li ha quedat aquest regust agredolç a la boca, però de seguida continúo amb les línies al llibre.
Però igualment alguna cosa continua movent-se dins el meu cap, és com si sapigués quelcom que ningú mes del vagó podés saber.
Va ser llavors hi vaig caure: la setmana passada m'havia fixat en que una noia, de pantalons negres i jersei taronja, havia dit algunes paraules per si sola, avans de baixar a la mateixa estació on ha baixat l'home d'aparença estranya de la navalla.
Coincidència? El fet es que no me'n preocuparé més, són sols cabòries. Seria una altra cosa si tornés a passar...

Ha pasat una setmana. El tren continua sent el mateix, i l'home de l'ordinador avui s'ha assegut dos seients més endavant. Però em continua mirant des del seu lloc.
Una dona gran, amb faldilla negra i jersei taronja s'aixeca a l'altra banda del vagó. Veig com mou la boca sense sentir res des d'on jo estic, i espera a baixar.
D'avui no passa: avui la segueixo.

(continuarà...)

9.11.2003 - 17:58 - -