gumets

A veure, no sé per on començar a comentar.
Una cosa que m'ha sobtat és que diguessis lo de l'anglès com a llengua que s'ha expandit gràcies a internet.
Recordo que aquí casi no sabiem què era windows 3.1 i encara menys internet, i mons pares ja es preocupaven de que jo anés a classes d'anglès, així que internet pot ser que li hagi donat més poder; però l'anglès està superposat a tots nosaltres per "l'hegemonia de l'imperi nord-americà".
Amb això vull dir que tenir una llengua que no és la de cadascú, com a mínim en principi, és trencar una identitat. I a mi n' m'agrada que me la trenquin, la veritat.
La identitat és quelcom de sí mateix, junt amb la cultura. No m'agrada que vinguin els americans i diguin que tot sants és halloween, entens?
Tot això és extrapolable a la llengua. No em posaré a comentar si haguéssim nascut tots en un món on tothom parlés la mateixa llengua (un món globalitzat, eh), però sí que em posaré a pensar que ara ens imposin algo que no és nostre.
ja es va intentar amb l'esperant i ja veus ontesta, a associacions d'esperantistes (¿?) que no cuneix casi ni sa mare.
A la vegada no m'agradaria pensar que sóc igual que un que viu a austràlia, o a rússia; digue'm conservador, o nacionalista xD
Dius que la llengua és per la comunicació, però jo em comunico igual sense saber txetxè o xinès, i a més la meva llengua, el català, suposa moltes coses més que una llengua, com passa amb totes les altres vaja. Amb això també penso que una sola llengua i cultura per tots seria una pèrdua inestimambe de cultura (valga'm la redundància) i d'interès pel que hi ha fora.
Nose, segur que hi ha moltes coses més a dir i si em surten ja les diré, però permet-me divergir totalment de les teves idees ;)

visca el bilinguisme!! dos persones es poden entendre amb dos llengues diferents! no? Si q si vas a fora... et pots trobar q al resta del món no parlen català o castellà!pero mira, la llengua es cultura, es tradició i és historia. Pq la llengua sofreix canvis, la majoria de llengues d'europa venen del llatí! D'una llengua, n'ha sortit moltes més! Q maca es la diversitat! La diversitat q no vol dir, obligar a l'altra acceptar la teva llengua, pro si el respecte mutú! Vaja, no trobo q hagi d'haver una única llengua, ni conciderar-se una llengua de prestigi , pq això genera un sentiment de superioritat de la llengua i del poble q l'usa. Com passa amb l'angles, q és la llengua de prestigi de la comunicació.

Comentari-resposta d'abans de anar a dormir:

X Jordi: El que volia dir amb internet no és que ha sigut l'empenta a l'anglés. Vull dir que pot ser l'eina pq una llengua, qualsevol, sigui utilitzada per tothom.
Deixem fer-te, a tu i a tothom, una pregunta sobre la identitat: ¿l'has escollida?
Personalment, intento (i és mooolt difícil) actuar i pensar basant-me en coses que jo he escollit (o que al menys crec que he escollit). Diguem que intento que les coses que NO he escollit (lloc d naixement,... i tirant a l'extrem, la familia) no influeixin gaire en els meus judicis i accions.
És normal que divergeixis Jordi, pq la teva ideologia (nacionalista-independentista) trenca amb la meva i viceversa.
Ja continuaré dient el que penso del tema, pq no em vull tornar a allargar ;)

x Palomo: no parlo de poders en la llengua. No m'agrada el 'PODER'. El que vull dir és una Llengua que ens serveixi a tots plegats per comunicar-nos. És qüestió d'eficàcia... A la ment humana no hi caben més de 8 llengues (tirant a molt). Trobo molt més fàcil que tots haguem d'aprendre una i que aquesta ens permeti parlar i entendre'ns amb el màxim possible d persones.
De totes maneres, personalment crec que aquesta no ha de ser imposada, i no ha de portar a perdre les cultures locals. I el més important, i que abans m'he oblidat de dir: l'anglés ja no cumpleix un dels requisits per ser llengua comuna ideal. I és que està arrelada a un poble. El que jo em refereixo és una llengua construida per comunicar el mon, sense estar lligada a cap nació en concret.

Però bueno, això és somiar massa :P

Apa, vaig a dormir!!

BONES NITS!

Jo crec q si hi hagués una llengua comuna per tothom tornaria a passar el mateix, tornarien a sorgir els dialectes i les llengües.

L'indoeuropeu era una llengua estesa a tot el continent però les fronteres geogràfikes, la localització q dius (hola pablo :$), pues vulguis k no aïlla a una comunitat i fa k sorgeixin diferencies entre els parlars de cada poble i així les llengües (llatí, germànic, etc).

Vale, avui en dia l'aïllament ja no existeix amb internet, no hi ha limits geogràfics per la llengua. Pro la vida quotidiana crea diferències vulguis k no. Potser no s'arribaria a llengües molt diferents i ens entendriem igualment. Si fos així tindria moltíssims avantatges.

La veritat és k m'encanta k hi hagi diferències k identifikin a cada poble. Anar a Tortosa, Lleida, Menorca, Reus, Roses, Vic, Andorra... i sentir parlar els dialectes d cada regió, les diferències del parlar d cada poble, conèixer paraules autòctones k no entenc... m'agrada q hi hagi diversitat del català pq és curiós i encara més pq entenc el k diuen (en part). Anar a un lloc i reconèixer on estas per la manera d parlar local.

I com jo pos tothom defensarà la seva llengua natal. No crec q sigui possible utilitzar una sola llengua en tot el món. Serem bilingües: utilitzarem la llengua natal per la vida quotidiana (local) i la llengua mundial per adreçar-nos a la resta del món. Més o menys com passa ara amb l'anglès, llengua de comunicació internacional, però amb akesta llengua més interioritzada per totes les societats i per tots els individus (pq àvui l'anglès tc està tan estès com us penseu).

I si arriba el dia en k l'anglès està tan interioritzat k es transforma en llengua natal, trankils, pq la vida quotidiana s'encarregarà de desenvolupar dialectes a cada regió. És un cicle viciós, no hi ha cap altra sortida k la diversitat lingüística.

M'he enrotllat un munt i m'aturo pq m'estic emparanoiant i ja no sé si estic escrivint algo llògic o fantàstic. Fins la propera, k vagi b el dia!!

Hola Patri

Estic en moltes coses d'acord amb tu, però deixe'm fer un petit apunt. No m'agradaria un mon en el que tothom sigui igual en tot. Igual en oportunitats, sí, però no igual en personalitat i en manera de pensar. M'agrada la idea de diversitat i crec que d'aquesta en poden sortir coses molt positives.

Però el que no m'agrada és que aquesta diversitat i aquestes identitats locals arribin a l'extrem d'enfrontar pobles. La història ens dmostra que molts conflictes han sorgit per enfrontament entre nacions (normalment colindants...). Enacara que ara actualment, amb la merda de globalització neoliberal capitalista, tot canvia radicalment.

Resumint que vull anar a estudiar que el divendres tinc un examen la mar de maco (:)): pq no és possible un mon on amb diversitat i identitats locals, tothom ens entenguem i convivim sempre en pau? Somio massa, pq l'ésser humà no és capaç de viure en aquest mon i no desestabilitzar-lo. El que vull acabar dient és que no potser que tendim sempre a la separació i no a la unió. Pq està demostrat que d'aquesta manera els conflictes territorials incrementen.

Cas particular: Espanya i Catalunya. Sempre hem estat marginats i la nostra cultura i llengua han sigut trepitjades a més no poder. Però jo, visquent a Catalunya, he d'escollir entre sentir-me català o espanyol? he d'escollir entre utilitzar una o l'altra llengua? He de llegir sempre llibres en català o sempre llibres en castellà? I si hi hagués harmonia entre les dos cultures? Hom pot ser espanyol i no estar en contra de Catalunya (com a poble)? o del País Basc?
Personalment, prefereixo sentir-me jo mateix. M'he criat amb la cultura castellana, i amb la catalana. M'agrada parlar català, i m'agrada parlar castellà. Però, un exemple, si em trobo una persona que sap parlar castellà i no català, li parlaré en castellà. Si algun dia em trobo un xinès mandarinu, i jo sé xinès mandarinu, li parlaré en xinès mandarinu. Sino, amb signes potser fem alguna cosa ;).

I no intentaré sintetitzar tot el que he dit pq no em veig capaç.... i he d'estudiar!!!

Bona tarda!

Fixeu-vos en el principi del meu comentari anterior: PETIT apunt.

JUAS JUAS JUAS

A veure, primer que la Patri té raó en dir que si hi hagués una sola llengua, acabaria partint-se en dialectes i amb el temps acabaria sent diferents llengues.
A partir d'aquí, tinc una pregunta pel pablo: tot això d'una sola llengua ho penses pq creus que el català és un problema?
És el que extrec del que dius, encara que diguis que t'has criat amb aquesta llengua i cultura. Jo la veritat crec que el problema està en el castellà, que és la llengua imposada que, amb el permís de molts, s'ha instal·lat al país. Si això no hagués passat, per interessos, tu segurament sempre parlaries en català pq tu sols hauries estat educat en català, i els teus pares, i aquell immigrant que arriba a un país nou i ha d'apendre una nova llengua, parlarien en català.
Llavors, en aquest cas, no crec que et formulessis totes aquestes preguntes i opinions. En resum: el problema és que el català i el castellà se solapen i cadascú defensa el seu oi?
Em molesta molt que, per exemple, els estudiants d'erasmus que venen de portugal, de sudamèrica a la universitat, estiguin totalment desinformats del que aquí es trobaran. Vaja, saben que hi ha una llengua diferent al castellà, però quan arriben aquí es troben que aquesta llengua té un vertader ús social, cosa que ells no sabien ni esperaven. Si hi ha un sol estudiant d'erasmus a una aula, depenent del professor (però majoritariament) la classe es fa en castellà. Si tu ara vas a estudiar a frança, et faràn les classes en francès?
Tb ho enfokes cap a ke la llengua és x la comunicació i que això és el que importa, però crec que això sols és un emmascarament per a "amagar" la vertadera idea, el problema del català, segurament inconscientment.
No te prenguis això personalment, és el que he extret de la conversació.
Jo particularment, en el cas de que em trobi un castellà que no entengui català, li parlaré castella, però si trobo un castellà que entén perfectament el català i no vol parlar-lo, li parlaré en català, encara que ell ho entengui com una ofensa (si, molts ho entenen aixi, mira on hem arribat)
Sempre amb respecte als demés, però sempre amb respecte també a la llengua (i tot el que suposa)
Ah, el que dius al teu primer comentari sobre el que esculls i el que no. Jo no he escollit néixer aquí, ni néixer en la meva família.
Però sí que he escollit defensar la meva llengua i cultura i estimar als meus, no sé si m'entens.
Aquesta excusa d'escollir o no escollir és relativa, pq sempre acabes escollint: dient sí o no a alguna cosa, amb les influències culturals que vulguis, però escollint.
Si ara dius que quan les influències culturals apareixen, la decisió ja està amanyada; ja et contesto ara: digue'm alguna decisió que no hagis pres mai basant-te en les influències i el que t'has trobat a la societat. Pq tot el que fem i decidim és el que veiem.
Vaja, me n'estic anant molt per les branques, però esque, sense ànim de vol

(continua)
sense ànim de voler canviar la teva opinió, vull deixar clar i comentar el que no em sembla bé del que dius.
En resum: JO he DECIDIT defensar el meu país. El país on he nascut. Què has DECIDIT defensar TU?

Jo defenso la llibertat del meu poble i tot el q va referit ala seva llengua i cultura. I també defenso i vull tan = q les llibertats nacionals, les llibertats socials! :P

Buf... m'anava a posar a estudiar, però faré un petit break.

Aclaració: jo no trobo el català com un problema. M'agrada parlar català. I dono gràcies que en el seu dia mons pares escollissin que estudiés al cole castellà i català. (sí, per trist i injust que soni, al cole es podia escollir entre castellà només, o català i castellà). D'igual forma agraeixo a mons pares el fet que no m'hagin bautissat (ara nosé si s'escriu així ^^!). I ho agraeixo pel simple fet que això em dona una mica més de llibertat per la meva formació com a persona. Diguem que no vull defensar una cosa pel fet d'haver nascut aquí o allà. I això tb és una decisió meva.

M'he anat del tema: l'aclaració. No trobo el català un problema. Ni molt menys, i com em temia, no m'he sabut explicar gaire. Jo quan parlo de Llengua comuna, parlo de facilitat, parlo d'una eina que ens permeti viure millor amb la gent que ens envolta. Vull creure'm que entre dos catalans hi ha diferències, igual que entre dos xinesos, i igual que entre un xinès i un català. (l'he agafat amb els xinessos, pobres...). Però vull creure'm que hi ha alguna cosa a cada persona que no depèn de la localitat. No crec en els tòpics ni en les generalitzacions. Crec que cadascú és únic.

Bueno, resumint; crec que tot seria molt més fàcil si no ens bassèssim tant tots plegats en un punt d vista limitat per la geografia. Potser hauriem de pujar una mica més alt, i veure-ho tot d'una manera més objectiva (encara que SEMPRE serà subjectiva). D'aquesta manera podriem jutjar les coses d'una manera més justa. Nosé, TOT això son idealitats. Però és cap on vull tirar personalment, cap a crèixer personalment amb un punt d vista el més alt possible.

I res, que si vaig fer 'les preguntes' va ser per conèixer els vostres punts de vista. Pq tb sóc partidari de que veritat no hi ha, totes son relatives. I si conec el màxim de veritats relatives... potser m'apropo a una més propera a la 'justa'.

Bufff, quin lio :P

PD: per si no qda clar, no estic en contra de cap cultura. De cap. En canvi, estic en contra de qualsevol política que intenti defensar una cultura atacant les altres. Per ex: Franquisme, Aznarisme (válgase la redundancia), Sharonisme, ...

PD2: vai a estudiar :'(

No volia pas dir que estiguéssis en contra de cap cultura, sols que inconscientment, sense voler, penses en que una sola llengua seria molt més còmode, basant-te en que aki hi ha dues i es creen problemes, potser.
Quan s'intenta proposar un canvi, sempre s'ha de tenir en compte els avantatges i desavantatges d'aquest. L'única ventatja seria la comoditat, mentre que la pèrdua de riquesa cultural n'és la principal desavantatge.
Jo crec que no hi ha color, i que és perd molt més del que no es guanya.

Raó tens :D

Però no potser que es crein mals rotllos per això.... nosé... Si tots anèssim de bona fe... aix...

"En algun moment del primer estiu al poble, el J havia pensat que no feien servir totes aquelles paraules perquè si. Ho feien, pensava, perquè li quedessin clares les distancies. Però aviat es va adonar que no era així: el B i el P parlaven igual que tota l'altra gent del poble, hi fos ell (o qualsevol altre de "ciutat") al davant o no. I allò, evidentment, volia dir que no s'empescaven barreres especials per ell: les barreres hi eren, sense necessitat que ningú se les empesqués."
Quim Monzó, L'illa de Maians (Literatura Rural)