gumets

Bulerí­a

Tot començà quan el meu peix d'aigua freda es ficà a cantar "bulería" des de la peixera estant. I és ben sabut per tothom que aquesta no és pas una cançó fàcil de cantar per un peix.
Els dubtes m'assaltaren: per què "bulería"? per què un peix taronja i no una vaca verda? i sobretot, el príncep i Letizia serien feliços i menjarien anissos?
Cada dia que passava, havia d'aguantar almenys un parell de buleríes. I no cal dir que per això, la meva relació amb el peix va començar a minvar, i la convivència va esdevenir certament difícil.
Va ser en aquell precís instant del tercer "esta sangre de la tierra en que nací" del cinquè dia quan em vaig adonar que foscos pensaments començaven a creuar la meva ment. El peix havia de morir.
Però com es mata un peix? no veia com podria estrangular-lo, ni fer-li cabre a l'estòmac prous aspirines com per a matar-lo de sobredosi...
I més enllà encara: com pot un ésser humà continuar vivint després de la mort d'un peix que canta bulería?
El problema havia crescut considerablement i continuà creixent durant els dies que seguiren. Ja no sabia si qui havia de morir era ell o jo. L'ambient a casa era irrespirable, i les discussions amb el peix, constants.
Però passà una cosa inesperada: ahir, dues setmanes després d'aquella primera cançó, em vaig sorpendre cantant amb ell. El peix era la veu principal i movia l'aigua de la peixera amb la cua al ritme de la cançó, i jo feia els cors i picava amb les mans sobre la taula fent de bateria.
Avui he enviat un anunci al diari que suposo que sortirà demà:
"es necessita guitarra per a nou grup musical d'èxit"

Good bye, Lenin!

Últimament deixo molt bé les pel·lícules que vaig a veure. Deu ser questió de triar-les bé. Good bye, Lenin! ja fa un temps que s'ha estrenat, però fins ara no ha arribat per aquestes contrades, i tenia moltes ganes de veure-la.
Ens narra la fi d'una societat, per a ser engullida per una altra i el sentiment, encara que sense voler i exterioritzat salvaguardant la mare, que aquella nova societat no és millor a allò que un ha viscut tota una vida. La caiguda del mur de Berlín significà moltes coses, i una d'elles fou l'hegemonia del capitalisme per sobre del socialisme. A Alemanya, l'est passa a ser oest, però l'oest es queda sent oest.
Una pel·licula que si teniu l'ocasió de veure, segurament en dvd ben aviat, no us podeu perdre ;)

Antifeixista sempre

Els Països Catalans estan patint atacs constants de grups neonazis. Ens uns mesos estem sentint massa sovint l'aparició d'aquesta gent. Potser dels primer cops q recordo q vaig sentir parlar de les seves actuacions va ser a Terrassa, si no recordo malament, quan hi va haver un linxament contra la comunitat islàmica d'aquesta ciutat. En aquell moment ja em va fer bastanta repugnància i pena q gent jove comences així de malament.
Llavors tb vaig tenir constància de la mort d'un independentista dels País Valencià en mans d'un grup de feixistes. Aquest noi es deia Guillem Agulló. En aquesta pàgina trobareu informació sobre el tema.
Tb al Vendrell, entre altres municipis de Catalunya, s'ha presentat a les eleccions municipals un partit polític feixista, la PxC. Desitjo i espero q dintre de 4 anys ja no només no es presentin a altres municipis sinó q desapareixi als ajuntaments q han tret representació. Ja està bé de mentides sobre immigració i volguer desviar els veritables culpables dels problemes d'un municipi i d'un país.
Dp veiem els fets de Castellar del Vallés, on la policia es fica al cantó dels grups feixistes. El PP sempre fent la vista grossa a les actuacions d’aquests grups i de la policia.
Agresions a la seus d'agrupacions i partits polítics del País Valencià q pensen diferent. A aquells que pensen q València no és una comunitat d'espanya, sinó un país i q tenen una llengua i cultura diferent a l’espanyola. El pp, vista grossa. I la policia encara la té més grossa. -____-
El que m'ha fet parlar d'aquest tema ha sigut aquesta foto de Sabadell i no he pogut evitar ficar-la, pq desgraciadament aquestes notícies no surten per les principals televisions i diaris. A part d'aquest pobre home van agredir a més gent aquella nit; i els q porten ja. He sentit ràbia, repugnància, fastic i odi en veure la foto. com es pot ser així? que cony tenen al cap? és realment això el feixisme? va sempre contra el més dèbil? Això sí, la noticia de q uns grup de joves antifeixistes van ser detinguts per agredir aquest mateixos neonazis si q se n¡ha sentit a parlar més. Com sempre s'ha escrit el q s'ha volgut, s'ha criminalitzat el moviment antifeixista. Ja està bé de passivitat contra aquest problema, s'està infectant tot el territori.
A Calafell tb ja ha arribat i tb han actuat al nostre municipi. Un xaval va rebre per dir q no li semblaven bé unes pintades q havien fet els neonazis.
Prou agressions feixistes! ANTIFEIXISTA SEMPRE, sota qualsevol bandera.

+ informació

- enganxat per palomo -

Y Franco qué dice de esto?

Com podeu veure a raïms, les reaccions a fora de Catalunya respecte la concentració a la plaça Sant Jaume en contra d'ETA, han estat moltes i mooolt variades. Alguns exemples:
Fraga afirma que tots aquells que hi van anar se'n riuen de les víctimes d'ETA.
Sort que n'eren ben pocs, a la plaça, de graciosos: l'abc afirma "Fracasa el acto contra ETA y por el autogobierno, que sólo reunió a unos miles de personas en Barcelona" i la razón, "La manifestación de Barcelona contra el terrorismo duró sólo cinco minutos. La marcha tuvo que ser interrumpida a causa de la lluvia. El Gobierno tripartito, además de Carod-Rovira, acudió al acto". I ho diuen en portada per a que es vegi millor. No entenc pq cap dels dos diaris hi fica fotos. Clar, amb lo buida que estava la plaça, no valia la pena.

Però no us en fieu, de la foto, Rajoy ho ha confirmat: a la plaça no hi havia ningú, i els pocs que hi havien, no havien participat mai en una manifestació en contra d'ETA.
Ara que ho penso... no sé ben bé perquè, però jo si fos vosaltres, no me'n creuria ni a un d'aquests...

Bé, al que anava. Ja fa quasi un dia que estem en campanya; i el primer dia està bé poder parlar de com encara cada partit la recta final a les eleccions, i els cartells i eslògans en són una molt bona pista.

Faré servir l'ordre que fiquen a TV3, que si no després encara se queixaran per les quotes... xD
Comencem doncs pel PSC-PSOE. S'han bolcat a fer lemes en contra del PP, durant la precampanya i també ara.
Des del "si tu vols, derrotarem al PP" a l'actual "si guanya Zapatero, guanya Catalunya". Em fa la impressió que no es presenten ells sino que presenten només la confrontació cap al PP i l'ajut al ZP (díxit zapatero presidente, estratègia publicitària). No hi veig l'emprempta socialista vaja. Sembla que els desendreços del partit no els han endreçat a temps abans de campanya.
En canvi, el grafisme del cartell és ben clar i explica (i s'entén) de seguida el que volen expressar: segurament un "estem ben nets, som senzills, ordenats, educats i si guanyem ho farem tot bé"

CiU i Duran. "Sentit comú". Bé, aquest ha estat el lema de precampanya. Ara l'han ampliat (cap a malament penso jo) ficant-hi un "prou de fer mal a Catalunya". Continuen amb l'estratègia de sempre: fer-se els ploraners per algo que ells han participat a fer. Però bé, ells sabran el que fan. Segurament hagués estat més encertat un "prou de fer mal a Catalunya des de Madrid". Però això no els hi va.
Podria elogiar el cartell pq encara no n'havia vist cap tipus Matrix. Sembla que aquell home hagi de fer-ho tot, el centre de l'univers. Haig d'admetre però que és en certa manera immaginatiu (dins del que són els cartells electorals), encara que el negre del fons mata una mica el contexte.

El PP. Escenifiquen en un dels seus cartells una munió de gent que per ells formen espanya. Sort que el mapa està fet a petita escala i a cada lloc hi cap poca gent, si no, et poden agafar basques... El seu lema no podia ser altre: "Juntos vamos a más". En línia amb el seu nacionalisme espanyolista excloent, perquè junt amb nosaltres no hi han fet mai res de bo...
El disseny del cartell on surt rajoy és d'alló més blau. Bé, com sempre però amb una textura al fons, on hi surt els caps de molta gent. La mirada de Rajoy a la foto és d'allò més enigmàtica; a mi em sona com un "cuidadín con lo que hacéis porque lo vais a pagar caro"

IC-V i EUiA continuen amb els seus cartells i eslògans frescos i descarats. De fet el seu eslògan és "vota descaradament" i "descaradament d'esquerres" o "descaradament ecologistes". Saben perfectament que gran part dels seus votants són joves, i aquest tipus d'eslògans són benvinguts per la joventut.
Els cartells són com creats amb flash, fets per internet, amb els cantons dels quadres arrodonits, cada zona del seu color; o verda o blanca, etc. Són una molt bona abstracció del que són els seus votants.

L'eslògan d'ERC, com tots sabreu, està totalment condicionat (com el de CiU, en certa manera) pels afers de les últimes setmanes. "Parlant la gent s'entén". Certament aquest tema ha influït en les campanyes de tots els partits, però és ERC qui més se n'ha de defensar. Llegia l'altre dia al trosdequòniam que un filòsof deia que realment la gent no s'entén parlant. Llavors segurament voldria anar a osties (no, no hi estic gens d'acord, ja pot ser el filòsof que vulguis, Antoni).
Pel que fa al disseny dels cartells és el mateix de totes les eleccions passades: el contrast del groc amb el negre, que, crec, dona un gran resultat.

Bé doncs, aquests són tots els que ens podem trobar per aquestes contrades. He intentat ser el màxim d'imparcial, però està clar que no puc deixar de mirar algunes coses de segons quina manera.
Crec que tenint en compte només això es pot veure per on van les campanyes, i cap on poden tirar uns futurs (i possibles) governs.
Però per ara encara no veig per on van els vots. Les enquestes donen esperances. Però no me les crec massa, jo! encara que les esperances hi continuen sent.

Comença la campanya

Més val que disfrutem dels últims 30 minuts de "pau" relativa. Mitja hora i la campanya comença oficialment.
Si fins ara ha estat dur, però encara queden dues setmanes que no sé si seran de pena (si continuen igual) o la cosa millorarà i les disfrutarem.
Au doncs, tothom a lluitar pels seus ideals i pel partit que prefereixi, però amb respecte, siusplau (bé, respecte per a tots aquells qui segueixin el joc democràtic...).
Demà toca anàlisi d'eslògans. Aviso.

Per cert, es busca frase per a mobilitzar Catalunya en contra dels atacs del PP des de Madrid i per a defensar la nostra manera de fer política i les llibertats que des d'allà no ens trauran (mireu les enganxines al gumet anterior per a més detalls). Alguna idea?

Tortures matutines

Un dia normal, el tren de les 7.13 a Calafell. Avui plou, fa fred. L'aire és humit i esperes amb impaciència un tren que arribarà un pèl després de cansar-te d'aguantar el paraigües.
A Vilanova el vagó ja està ben ple de gent, però el seient de davant meu està encara desocupat. Mira, millor, així puc estirar les cames. Espero la parada de Sitges per veure si encara queda algun rastre de l'últim carnaval de l'any; no puc evitar pensar en quina sort els que el van poder disfrutar.
No hi havia cap indici de festa, però el seient de davant meu ara l'ocupa una dona que ja té algunes arrugues a la cara.
Se m'acluquen els ulls, vaig a fer una becaineta. No puc dormir, que estrany, normalment em quedo clapat només tancar els ulls. Miro al meu voltant. La dona del davant llegeix un diari: què deu dir la premsa d'avui? Ho tinc fàcil per llegir ja que gràcies a les amplituds de la renfe, una mica més i tinc el diari als morros... Curiositat. Quin diari deu ser? la dona duu el diari totalment doblegat i per saber quin és m'he de fixar en la capçalera.
La Razón.
Què? sí sí, m'ho torno a mirar. La Razón.
De sobte m'envaeix un sentiment de fàstic i de repugnància envers la dona de les arrugues del davant. Seria ella que amb les seves ones expansives no em deixava dormir? o era el meu subconscient que em feia estar alerta?
Segueixo mirant el diari. Interessants notícies, no hi ha res com el PP, la resta tot ho fan fatal.
No puc aclucar l'ull i m'he d'entretenir mirant les gotes que passen per la finestra, per a no malpensar o insultar mentalment l'habitant del seient immediatament davant meu.
A Sants baixo i la deixo enrere. Ella no m'anirà pel davant...
És fòbia això? o és l'instint de supervivència?

Canviant de tema. Demà hi ha la concentració a la plaça Sant Jaume per a defensar la posició del govern envers la treva d'ETA, en la que, com és d'esperar, no hi participarà ni el PPC ni les AVT. Com diu Vicent Partal avui a Vilaweb aquesta concentració no és més que seguir les tesis del PP i defensar el que ells defensen, la seva raó de criticar-nos pel que som. Jo tampoc hi seré (a part de que estic d'acord amb el que diu a l'article, no sóc pas de Barcelona). Però crec que s'ha de fer algun tipus de demostració de que la gent està amb el govern. Que la gent està amb Catalunya. No s'ha de fer seguint el joc del PP, és clar, però com jo, suposo que molts ho volen demostrar.
Avui Júlia Otero ha fet una excel·lent entrevista al Mariano. Ell no hi deu estar acostumat a aquest tipus d'entrevistes, si no a les que fa l'Urdaci. En cert moment ha fet veure fins i tot que l'ofenia el que Otero li afirmava. Però tot i així no ha aconseguit dir res de nou: reafirmar-se en les seves mentides i estratègies, llestos.
I demà a les 12 comença la campanya oficial. El que encara queda...

Nouvel

Avui a l'etsaB, Jean Nouvel ha fet una conferència sobre una de les seves obres més conegudes aquí, la torre Agbar.
Realment, entre la sala d'actes a tope i que la conferència era en anglès, hi havia coses que se't passaven, però igualment és molt interessant poder saber pq l'arquitecte ha creat aquesta obra. Una de les obres (vulguem o no, i deixant a part temes d'especulació) que amb el temps sortirà a llibres i revistes, i serà comentada igual que es poden comentar moltes de les grans obres de Barcelona, a nivell mundial (ja és coneguda ara tot i que encara està en obres).
El pq de les seves dues pells, les 5000 escates exteriors, com està construït, les intencions, etc.
Sentir una obra en primera persona sempre és una bona experiència ;)

Ja som assassins

"El PSOE irá a les elecciones del senado con asesinos"
Julia García-Valdecasas, ministra d'administracions públiques.
telenotícies

Manipulació? on...?

No és pas cap notícia la manipulació i omisió constant de notícies a TVE, a favor del PP. Però mira, tu; fa molta ràbia. Fa ràbia que algú crei un conflicte diplomàtic amb un país veí (Marroc) i ningú sigui capaç de criticar-lo fermament. I més quan aquest diu que dóna les paraules per 'no dites'. El Carod dóna els seus errors per 'no fets' i la que li cau a sobre. Fa ràbia que durant aquesta setmana passada, amb l'anunci de treva d'ETA, només es donguéssin cabuda a declaracions d'individus del partit popular, obbiant les del PSOE i ERC. Ningú fora de Catalunya ha sentit dir a Carod que no vol la treva si no és a tota Espanya. Fa ràbia que es vulgui crear un 'comité anti-manipulació' a RTVE, i el consell d'aquesta ho veti. Fa ràbia que certs energúmens del govern central diguin que per manipulació, la de tv3 i canal sur. Que si no les hem mirades mai. Fa ràbia el menyspreu que amb tot això demostren cap a nosaltres. Fa ràbia que no només sigui a tve on passi això: antena 3, abc, la razón, cadena cope, etc, etc, etc... Però el que fa més ràbia de tot, és que molts no saben ni que tot això fa ràbia...

Tan superguay!

Fa unes setmanes (el 2 de febrer) vaig trobar a A quién le importa un petit comentari sobre un grup de música que per mi fins aquell moment era desconegut.
La Casa Azul. Vaig poder-ne veure un videoclip (que podeu veure aquí) i escoltar-ne algunes cançons (aquí). I com a bon friki que sóc de la música que no és la majoritària en absolut, vaig començar a buscar.
Es tracta d'un grup de pop efervescent, des de la música dels anys 70-80 als detalls electrònics dels 90. El seu disc, que em vaig comprar uns dies després (Tan simple como el amor), és un clam al pop fresc i friki (molts en diuen un pèl hortero), amb ritmes molt ballables i una convinació de detalls i de simpatia impressionants.
Com en Ferran va dir al seu bloc, és un d'aquells grups que et pot marcar una etapa (suposo que cap a bé). Ah! i l'he de corregir en allò de que és un grup fictici: en absolut. I cada vegada tenen més ressó.
Escolteu-los com a mínim, i ja em tirareu tots els plats o les floretes que em vulgueu tirar. xD

I ja s'ha acabat el carnaval. Bé, a Calafell, pq a Sitges i Vilanova encara dura fins dimecres crec. Al final el temps ha deixat una mica de pausa per acabar bé el cap de setmana. Podeu veure les fotos meves i del palomo del que vam lluir ahir nit al fotobloc (he detectat que en alguns ms explorer no es veuen les fotos... a veure si trobo l'error -i sino useu mozilla ja d'una vegada!-). Ja comentareu què us semblen xD

Un moment de relax, un moment Suntory

L'aïllament entre tanta gent, el sentir-se perdut en un mapa de carrers.
És aquesta la història de Lost in Translation, la pel·licula de Sofia Coppola. Una història molt senzilla, però amb molt d'argument.
Bill Murray teixeix a la perfecció el paper d'un famós actor dels anys 80 mig perdut en si mateix, en la seva família i ara també en una ciutat i una cultura totalment desconeguda i inhòspita, per a fer-hi un anunci de whiskey Suntory. Allà conneixerà algú més com ell, i la seva relació anirà creixent.
Una pel·lícula lenta, però tot i així plena d'emoció. Amb una fotografia genial, i amb una banda sonora boníssima, tant per la música com pels silencis.
Doncs sí, totalment recomanable, encara que molts de vosaltres després em retraureu el pq us la he fet anar a veure. Perquè crec que és d'aquelles pel·licules que o t'agrada molt o no t'agrada gens (com deia una dona darrere meu al sortir: "vaya rollazo").
Jo dic: genial.

Carnaval remullat

Ara mateix no sé si cantar aquella de "Es carnavaaaaal" o la de "plou i fa sooool les bruixes es pentineeeen"; bé, ara mateix de sol no en fa... però ja fa el fet.
I es que està plovent! Ja tenim un dia de carnaval enlaire, almenys aquí al baix penedès, perquè ja sé d'unes quantes rues suspeses.
Ben mirat, segur que hi ha alguna carrossa que van de peix, o d'algun animal aquàtic. Aquests podrien sortir perfectament, és el seu medi, i si la rua és amb premi, segur que se l'enduen! per oportuns!
O! no us en rigueu no, de la idea! que estic a punt d'agafar unes bosses de brossa tamany industrial, penjar-hi diferents plàstics de colors fent escates, ens fem un barret amb dos ulls ben grossos, i ens enduem el premi!!
Ai, fora bromes. Ahir em vaig trobar un noi al tren que viu pel carnaval. I ja estava preocupat perquè en Molina deia que plouria. Que no podia ser, tot l'any preparant-ho, gastant-se els calerons i quan arriba el dia, au, a ploure. Per tocar els collons només, no per altra cosa...
Total, vam acordar que si plovia, ho passàvem al cap de setmana que ve. Sí, fou decisió unànim (entre nosaltres dos). Així que si demà continua plovent, aneu-vos preparant per venir el cap de setmana que ve a Calafell i veure dos pajarus fent el ridícul!
Doncs res, que aprofitant que plou i no hi ha rues me'n vaig a veure Lost in Translation. Ja us diré què tal ;)

(imatge extreta d'aquí)

La GUMETSRAÓ

Pels que no hagueu

Pels que no hagueu reconegut la referència del fotomuntatge superior, està inspirada en la portada d'avui de la razón, que podeu veure aquí.

Però tot i que la meva sigui la segona, crec que és la original eh...

Bomba polí­tica d'ETA

I ara què haig de dir? Encara ho tinc en calent, fa poc més d'una hora que conec el que ha passat. Tenia un altre gumet preparat per avui, i certament preferiria haver-lo d'enganxar en comptes d'aquest.

Puc començar dient el que no m'agrada. No m'agrada ETA. Mai m'ha agradat; però tenia la vaga esperança que encara lluitaven pel seu poble. Avui ja no la tinc. Com Ibarretxe ha dit "es nauseabundo, porque ETA asasina políticamente aquellos que van a dialogar con ellos". Sembla que a ETA no li agrada que un partit independentista pacífic creixi: aquí només valen les armes, per ells. Si no, no puc entendre aquest vil anunci.

Em repugna l'estelada sobre la taula dels encaputxats etarres. A mi aquests no em pendran els meus símbols.

És ben clar que tampoc m'agrada la visió i rebombori mediàtic a Madrid i des de Madrid. D'Aznar i Rajoy està clar el que fan; no sorprenen a ningú. Els hi falta només un pas per insinuar la il·legalització d'ERC i per tant de bona part creixent de la població de Catalunya. Pobres d'ells. Ells són els que apliquen el terrorisme polític constantment, no ERC.

Menys m'hagués esperat les dures declaracions de Zapatero, exigint responsabilitats polítiques a ERC i amenaçant de trencar el tripartit. Bé, també continua amb el fil de les seves anteriors declaracions, però segueix una vegada més les tesis falses del PP, criminalitzant clarament a ERC.

També toca dir, dins el desastre, el que m'ha agradat. I aquí toca un punt a favor a CiU, ja era hora; ha donat ple suport a la generalitat. Un gest encertat. Per una vegada ha sigut només el PP qui ha inflat la crisi no volent fer una declaració conjunta de tot el parlament en contra de l'anunci d'ETA. La unitat catalana és una bona notícia, sens dubte.

El discurs de Maragall també ha estat molt encertat i esperançador per a la Generalitat i el seu govern.

I ara van les esperances. Primera, Maragall NO POT tornar a cedir al PSOE com ja ho va fer fa ben poc. És Catalunya qui ha decidit el govern i és des d'aquí on s'han de superar els problemes, i més si són majoritàriament creats des de Madrid per a la mateixa dissolució d'un govern molest.

Segona, que tot això no influeixi excessivament en les imminents eleccions: molta gent no recolza a ERC, però tampoc recolza l'ús que el PP ha fet de tot això, i sobretot com ha actuat. Crec que el PSOE hauria d'aprofitar-ho, en comptes de fer-ne el seu ja habitual seguidisme...

I tercera, que el govern català tiri endavant, que és el que ha de fer i tots hi tenim dipositades moltes esperances. I amb això que també avancin tots els partits democràtics del país, superant els fets i continuant la defensa de Catalunya.

Com Saura acaba de dir a la columna, "El principal adversari del govern català és ETA". I això tot i que aquesta hi acaba de declarar una treva.

Si la campanya ja anava calenta, no sabem encara el que ens espera. Anirem seguint les notícies (no cal que recomani on seguir-les que crec que la majoria ja teniu bon criteri :P )

Utilitzats és l'única paraula que em ve al cap per a resumir-ho tot.

Mig aniversari

La idea, el caprici, com en volgueu dir, va sorgir fa avui 6 mesos. Feia temps que veia alguns blocs en castellà i em va agradar la idea; vaig seguir la pista fins a blogger i au, comencem!

Fins un parell de mesos després no descobriria bitàcoles.net i un munt de blocs en català. La glòria xD

Ja podeu suposar que fins llavors les visites eren mínimes, i amb aquest encontre es van començar a incrementar. Visitar blocs catalans, els primers comentaris a tiocanya, raïms...
Això ja s'havia convertit en un hobby, tu! anar escrivint i anar llegint.

El bloc va canviar d'aparença (el primer que molts no haureu ni vist, molt senzill) al que hi havia fins ara, amb la possibilitat d'afegir comentaris. Més tard canvià de nom, d'sgons-pra (un pèl incomprensible i massa egocèntric i extrany) a gomets, i fa poc, per a registrar el domini, a gumets. Definitiu ja.

Des del principi, en 6 mesets, s'han enganxat més de 300 gumets i quasi 700 enganxines. S'ha vist quasi 9000 vegades la pàgina (començant la gran majoria d'elles a finals d'octubre, i sense contar les meves visites que solen ser moltes al dia) val a dir que "beixamel" s'emporta la palma de busques per internet que porten la gent fins aquí, entre moltes altres esclar.

I tot va començar que ni jo sabia com aniria, i si no, mireu els primers gumets d'agost. Però el que compta és que m'ho passo bé tirant això endavant, i suposo que aquells que han anat escrivint de tan en tan, també (ja deixo per aquells que s'han perdut en el camí el no agradar el tema). Però part molt important sou tots aquells de vosaltres que aneu tornant a veure quines bajanades diem, i deixeu la vostra petjada amb una enganxina. Gràcies a tots també ;)

Últimament, sobretot després de la publicació d'un questionat article de Monzó a la Vanguardia, s'ha encés el debat sobre els blocs, com escriure-hi, qui és que ho fa, quin n'és el motiu. Solen ser aquells blocs més seriosos (o que pretenen ser-ho, i molts ho aconsegueixen) aquells que més ho comenten, sobretot intentant imposar una espècie de doble àmbit en els blocs: els qui escriuen per escriure ("la marejadora majoria dels blogs són diaris adolescents, exercicis onanistes" quaderns -17.2.04-), i aquells qui escriuen amb una pretensió més o menys "literària" i amb un contingut meritori en cada article.

Certament no sé a quin dels dos àmbits pertanyem, tampoc m'importa. Jo sols escric perquè m'agrada. Un dia sortirà un gumet més seriós, un altre dia una historia (sí, últimament no me'n surt pas cap), una crítica política o només una tonteria qualsevol sobre mi. M'és igual, l'important és expressar-me, i si algú altre vol, llegir-me, corregir-me, discutir, trobar punts en comú, apendre.

Doncs bé, ja en portem 6, i si depèn de mi, encara en queden uns quants més eh...!

I res, com que ja em cansava una mica el disseny anterior, l'he canviat una micarroneta també. Podriem dir que li he fet una cara nova, perquè l'estructura continua quasi igual, ja m'agradava i funcionava bé. Ara, amb l'experiència d'haver-lo fet servir durant un bon temps, he millorat certs aspectes que em donen més flexibilitat als gumets, i a més queda més macu oi? :$

Val a dir que he ficat un pèl de flash al menú, però a hores d'ara crec que això ja no és problema per ningú, quan el vaig començar a fer servir fa temps a altres webs, si que ho era. Tot i així si trobeu alguna cosa que no funciona, digueu-ho ;)

Vinga doncs, fins demà!

Porcs

Avui he vist la versió cinematogràfica de "rebel·lió a la granja" de George Orwell a les notícies.
El protagonista era Trillo, i tal i com feien els porcs amb la resta d'animals de la granja, ell intentava canviar la realitat del passat i borrar la memòria que li hi interessa borrar per a continuar tenint el suport de la resta.
Mai Aznar ha dit que Iraq té armes de destrucció massiva. Queda clar oi?
I repta a tothom a que busquin proves de que ho va dir, tot i que mai ho va dir.
Què vol dir això? que han cremat les proves? no seria d'extranyar ja...
I no sols això. Quan una periodista de la SER li va preguntar per Iraq, la va menysprear i ridiculitzar donant-li un euro que segons ell guardava per quan li preguntessin una pregunta tan carca i passada com aquesta.
Doncs a mi m'interessa que em respongui aquesta pregunta que va rebutjar de respondre. A algú més li interessa? ens trobem sols? hi ha masses ulls tancats? o és la intoxicació informativa multicanal del PP que els tanca?
Ens subestimen, ens veuen com a ovelles a les que portar a pasturar... haurem de mossegar no?
Però bé, per ara les enquestes no donen majoria absoulta: mantenim l'esperança. Hi ha gent que obre els ulls.

Aznar k no te nanaves?

HoLaaAa!!! Sabeu l'Aznar akell k es retirava? Pues no se n'anirà fins k ens faci kedar malament amb tot el món. Ja no és només la vergonya k ens fa passar donant suport a la guerra d'Iraq i afirmant k tenien armes destruktives ( i si no las tenían seguro q Sadam tenia intención d comprarlas--> això és justicia i lo altre xorrades) sino k ara ens fara kedar malament amb els k ens aguanten econòmicament.

K cullons és això d nar tirant en cara a Alemania i França el Pacte x l'estabilitat? Akests dos paisos, sobretot Alemania, porten a flote l'economia dl nostre estat. Enu, la d la zona euro, pro aki és molt important akest aixopluc pq Epanya no sé com su fa pro sempre ha nat malament i hi continuaria anant si no fos per l'efecte arrastre d l'àrea euro. D fet akest pacte anava adreçat als països k tenien tendencia a anar malament (els PIGS: portugal, italia, grecia i spaiiinnn) x així obligar-los a mantenir el tipus i no fer anar malament als altres països k si k saben com portar una política eco correcta. Aixi k Aznar, no facis anar pitjor als països k ens mantenen el nivell d vida i d pas t fan kedar b. Pq el pp no ha fet res d bo x leco espanyola, al contrari. Pro ell feliç kes es posa les medalles dels altres.

I a més la hipocresia akesta k hi ha, Espanya, l'estat d les excepcions, k si estem al tractat d Maastricht és pq Alemania ens va fer un favor al 95!!! I a més su van currar els dl PSOE, xaval!!! Au ves i no tornis, vergonya m fa haverte tingut d president 8 anys seguits. Així acabarem en una autarkia pro no x ideologia política sino pq no ens voldrà ningu!!! Ens vol mal akest home, aix.

- enganxat per Patri -

I qui ets tu per dir res...?

Jo, senyor Maragall, en qui he deixat de confiar és en vostè. I exigeixo que em dongui explicacions sobre les seves declaracions d'ahir i el perquè de l'ús del seu càrrec (que té gràcies a ERC) per a sotmetre Catalunya a les tesis de Madrid.

I es que és incomprensible com un parell uns dies després d'assegurar que la crisi s'havia superat, el presi torni a treure el tema, segurament presionat des de Madrid per fer veure que el PSOE també hi està en contra, seguint una vegada més la manera de fer del PP.

Com Carod ha dit avui a Maragall, "que no s'equivoqui d'adversari". Per què el PSOE sempre es tira pedres sobre la seva pròpia teulada? després diran que la culpa no és seva...

Expliqui'm-ho sr Maragall, expliqui'm-ho...

Per la Pau, NO en el nostre nom!

Dalí­, Cultura de Masses

Feia temps que la volia anar a veure, vaja, des de que la van inaugurar, i ahir vaig tenir la ocasió d'anar-hi. Dalí. Cultura de Masses al CaixaForum (fins el 23 de maig). Una molt bona exposició sobre el Dalí mediàtic: des de l'inspiració en l'Àngelus de Millet fins les seves participacions en pel·licules de Hitchcock, Buñuel, Disney, passant per la moda i tot d'extravagàncies variades. I esque de fet, permeteu-me que us digui, aquest home estava com una cabra, i suposo que en això recau la seva genialitat. Perquè algú que visqui en aquest món no pot acabar ficant llagostes als pubis de les seves models o idear màquines per a fondre un terròs de sucre (amb pèls de pubis tb) en un got de llet tèbia. Simplement surrealista, inalcançable i inútil. Però genial (ja sol pasar en l'art). Us recomano també, que si hi aneu, us estireu una estona als matalassos que hi ha a terra per disfrutar dels screen tests (retrats cinematrogràfics) que va fer Andy Warhol a Dalí. S'hi està molt bé :P També s'hi projecta ininterrompudament tot el dia el curt Destino, el qual va fer per a Disney fa uns 70 anys i no s'ha estrenat fins ara. Aquest any ha estat nominat als oscars com a millor curt animat. Està molt bé, és una de les joies de l'exposició, però com totes les seves obres, el significat del curt queda molt en l'aire per a que cadascú pugui treure'n les seves conclusions. En definitiva, una exposició que no us podeu perdre si us agrada Dalí.

A la nit vaig fer una visiteta al cine, a veure "Cuando menos te lo esperas...", amb Jack Nicholson i Diane Keaton. Aquests dos monstres del cine ja fan preveure una bona pel·licula, i així és, molt entretinguda, divertida, i tot i així no és cap pel·licula d'aquelles tontes. Algú sap si de jove Nicholson havia fet algun paper de ligón? a mi no em sona (encara que amb la seixantena de pel·licules que ha fet alguna hi deu haver...), i no deixa de ser interessant que li'n donguin un quan tira cap als 65 anys :P

Borratxo i busca xiques a la vista (tí­tol proposat per la pinito, companya de cuina)

Avui es divendres i sí, tinc el sr. Frago. Però avui no parlaré d'ell pq ara ja fa unes setmanes q ens tracta com a persones inferiors i no com a besties de corral. XDD Anem millorant,no? Però vaja té aquells punts q el continuen fent igual de mala persona!

Avui parlaré del Sr. Garrido el professor de cuina dels dijous. És un senyor gran q gira pel voltant dels 60 anys, grassonet i baix, amb força cabell però blanc i amb les dents superiors fora el llavi, com una rateta xDD És l'únic profe q sempre va tot uniformat, incloent pico i barret , tot ben polit ell.
Amb aquest bàsicament aprenem a tallar i pre-elaborar alimets! Sempre va passant i dient "feu-m'ho bé aixó EEE q sinò us ficaré un 0 EEE q jo desprès fico nota EEE encara q no em veieu, ben tallat EEEE"

Aquest profe té dos vicis la beguda i les noies joves! Per tan, en té un de menys q els germans Frago, q aquest són amants de la coca o tb anomenada amb el nostre argot de classe, farina molt forta! és a dir, la farina fluixa es fa servir per fer biscuits, magdalenes, etc. La farina forta per fer pa i la farina molt forta es fot directament pel nas xDDD Veus...ja heu après una classificacio de les farines, aps la farina molt forta no la venen als supermercats, però segons els Dereg a Valls és el primer producte de venda! O sigui q si voleu ja sabeu a quin poble en trobareu a cada cantonada...
Primer vici: l'alcohol. Al sr. Garrido li agrada abans de començar una bona classe (millor ben dit, per començar al dia, pq això de començar el dia es fa cada dia i les classes no) pendre's un bon sigaló, per la cara q té diria q es de Ron Pujol, és a dir, un molt honorable. O sigui, ell com els paletes abans de començar la feina glu glu glu :P La classe comença, tothom treu els ceber i la puntilla, es van a buscar les taules de tallar, mana la feina i se'n va...on va? a tombar per la cuina per buscar alcohol? dones joves i makes? qui sap. El matí va passant i ell va dient tonteries i vajanades i passen coses com ahir, q es fica usn guants pere treure plaques del forn i es comença a fer el karateka, a fer el mortal combat amb ultres patades voladores i cops de punys magistrals. Ho va fer diferents cops amb diferents profes...jo vai poder gaudir de l'espectacle am el Sr frago q se'l va quedar mirant dient q cony fa? va moure el cap fent q no i se'n va anar sense dir res! Probre Sr. Garrido ningú vol lluitar amb ell! Abans d'anar a dinar, ell es prepara les seves truites amb el q troba per la cuina i si no són truites són un altra cosa però ell sempre es fa el seu aperitiu a més a més del q donguin per dinar. El dinar l'acompanyarà amb vi o amb un bon cava, per ell sol una botelleta de vi...vinga va deixarà el culet pq no es noti :P I per acabar el Sr.Caraltó li podria porta una copa de moscatell q a vegades vé de gust no?? Vinga cap a classe e Sr. Garrido, però vigili no caigui q el veig molt tort! :P Comença un altra cop la classe...torna a delegar feina, tot seguit el professor q hagi al menjador del restaurant petit li portarà el sigaló del migdia...faltaria més!! El migdia va passant i mana començar a netejar i recollir tot, és en aquest moment q demana la botelleta d'aigua...té el nas vermell, la vista li deu començar a fallar, necessita aigua fresca! Glu glu glu sr. Garrido q té la boqueta seca de tan alcohol.

Segon vici. les noies joves! aiaiaiai s.Garrido com li agrada arrambar-se a les noies eee i a mes com q va anima't del moscatell doncs és més fàcil,oi? aiaiaia i com li agrada a ell acostar-se a les dones i agafar-les i tocar-les i abraçar.les i dir-li tonteries i q riguin fent jijijijij Uenus...sgons quan el vas veure...estava amb una taula on nomès havia noies i tocan-les i rient jajajajajaja Quan té l'oportunitat les aprofita el sr. Garrido això d'enenyar cuina li agrada, quina pena q la major part siguem homes i no pas dones. oi? Sr.Garrido?

Ai...com podeu veure és tot un personatge aqust home...però pases unes estones divertides amb ell!! El millor q encara queden molts personatges per explicar per aquí, però un altra dia!

- enganxat per palomo -

I perquè tens la boca tan grossa, àvia?

Han tornat els llops. Feia més de 70 anys que no se'n veien per Catalunya, i ara han montat campament al parc natural de Cadí-Moixeró.
I venen ni més ni menys que dels apenins italians eh! és realment un gran encert venir a viure a aquestes nostres preuades terres, Catalunya. Bé, fugir del Berlusconi també té un cert mèrit no?
El que més m'agrada del seu viatge és el seu pas per Andorra. Li hauran donat la nacionalitat andorrana i haurà après català al passar-hi? Bé, com a mínim segur que s'hi ha comprat alguna xocolatina, que s'ha d'aprofitar...
Ara ja deu ser català, pq ja viu i treballa a Catalunya no? si no pregunteu-li a les pobres cabretes de la seva última feina. I esque com bons italians, aquests llops són uns ligons de mena, d'aquells que es mengen a les víctimes! Els italians són així ves, no els canviarem pas ara...
Doncs res, sols donar la benvinguda a aquests nous inquilins. Al pas que van, l'any que ve segur que els hi donen la creu de Sant Jordi!

Avui toca... polí­tica!

Fa dies que no parlo de política... no sé si ho trobeu a faltar o què, però esque últimament no passa res de nou.

Bé, sí, però és el de sempre: el pp continua utilitzant vilment el terrorisme i carod amb finalitats electorals (com quasi tots els partits, uns amb més raó que d'altres). Igualment s'apropia d'aquelles mesures que intenta donar l'oposició i arrelen entre la gent, com pot ser el carnet de conduir per punts, que el pp ha vetat durant temps i ara rajoy ho promet... per posar un exemple. Res, el de sempre.

Aquí Catalunya avui l'oposició per variar critica un suposat descrèdit de la generalitat desacreditant-la més amb les seves rucades que ja comencen a ser constants.

Des del govern últimament surten bones idees, des de l'intent de reduïr a 0 la taxa d'alcoholemia permesa (que no comparteixo individualment però sí colectivament: m'explico, crec que és bo per a tothom, però em perjudica si vull una copeta de vi dinant...), la denegació de subvencions a algunes escoles privades, i sobretot celebro la política lingüística que estan impulsant. Espero que facin tot el que diuen, menys portar canal9, que tampoc caldria em sembla xD

Doncs bé, una vegada vist tot això m'adono pq no havia dit res, i esque tot continua com sempre (a excepció de les propostes fetes pel govern). Però tranquils, que la campanya s'acosta, l'ambient es recalenta.

Espero que no en quedem tots escaldats!

Prova superada

Bé, ja sé totes les notes del quadrimestre passat. S'han complert els meus pronòstics: les he aprovades totes menys projectes III en que he tret un 4,5 (cabrons tb...) i si tot va bé aquest quadrimestre que acaba de començar, la podré pujar amb l'avaluació continuada de projectes IV o compensar-la amb la resta d'aprovades. Tot un èxit si tenim en compte que a mig quadrimestre només en donava una per sobre 5...
Doncs sembla ser que per ara planto cara a les cartes que de tant en tant m'arriben d'una acadèmia que em diu que em presenti a oposicions per a qualsevol cosa: des de mosso d'esquadra a repartidor de correus o senyalitzador d'aeroports. Després de tot, això tampoc és tan dolent; el Fajado va fer les proves per a senyalitzador a les pistes d'aeroport, i ara es passa el dia fent senyals, dintre i fora de pista, de content que n'està.

Sí, per què l'ultima vegada que el vaig trobar, intentava fer aterrar unes guiris a la seva tovallola a la platja amb llums pampalluguejant. Esque no en sap massa de la vida el pobre, ja m'enteneu... però tot i així de tant en tant li va bé això de fer llumetes; m'explicava que un dia quan passejava pel carrer fent les mateixes senyals que a les pistes de l'aeroport de Barcelona amb llums vermelles, se li va acostar un home musculós al que se li veia la pelambrera per sobre de la samarreta imperio cenyida i li va donar 20 eurus... però això ja són figues d'un altre paner. I tant. També vaig llegir l'altre dia al bloc d'en Pere (S'Illot) que hi ha algun sector espanyolista que diu que sense autonomies tot aniria millor, ja que aquestes es passen contractant funcionaris que no fan falta... (no saben què inventar-se ja aquests feixistes...) però jo de fet crec que sense oposicions a cambrera personal del maragall o a tècnic en manipulació descarada de tve, per exemple, espanya no seria la mateixa, i ho trobariem a faltar. O no...!!!

L'Ombra del Vent

- Daniel, el que veuràs avui no ho pots explicar a ningú -em va advertir el meu pare-. Ni al teu amic Tomàs. A ningú.
- Ni tan sols a la mare? -vaig voler saber jo, amb un fil de veu.
El pare va sospirar, emparat per aquell somriure trist que el perseguia com una ombra per la vida.
- És clar que sí -va respondre capcot-. Amb ella no hi tenim secrets. A ella l'hi pots explicar tot.

És aquesta primera visita de Daniel al Cementiri dels Llibres Oblidats la que l'endinsa en una trama d'intrigues i secrets enterrats a l'ànima fosca de la ciutat de Barcelona de la primera meitat del segle 20.
Amors, odis, venjances, amistats,... s'entrecreuen en aquest laberint en que Daniel és impulsat tot just després de trobar una novel·la que feia anys que l'esperava amagada en una de les infinites estanteries del Cementiri: L'Ombra del vent. L'autor de la qual, Julià Carax, també esperava aquest encontre sense encara saber-ho.
Una gran història que t'enganxa a les seves pàgines des del principi al final, i del qual esperes saber-ne el final però no haver d'acabar el llibre.

No acostumo a comentar els llibres que vaig llegint, però no em podia estar de recomanar l'Ombra del vent. Us l'heu de llegir. L'Ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón.

Crisi pre-classe

Perquè sempre falten vacances? és que estan mal calculades o és que ens agraden massa? bé, sí, ens agraden massa. Sols pensar que demà tornem-hi amb els viatges en tren a hores intempestives, les llargues classes de projectes... els llargs treballs de projectes, els números, els plànols,... xD Què bé que s'hi està de vacances! Però tampoc em puc queixar, les he aprofitades, també les necessitava, n'estava fins al capdamunt de tot ja! No he fet tot el que havia de fer amb les webs (aquesta i la de la opc que fa segles que no actualitzo i de tan en tan ja me tiren indirectes directes... xD), tampoc he anat a veure l'àvia... carall, a vere si hi vaig avui ara que hi pensu! (que felices són les àvies quan les vas a visitar eh :P )... Però he anat i sortit per aquí, per allà, he dormit molt, he llegit molt, he descansat... vaja, que m'ho he passat bé. Ja tocava :P Per cert que demà sabré les dues últimes notes que em falten per saber. Si les he aprobades, les hauré aprobades totes aquest semestre :D però suposo que una no arribarà al 5... no es pot tenir tot, tu! Ara toca tornar a la rutina... és el que més costa. Demà el tren de les 7.13 a calafell. Si algú encara té vacances i em vol acompanyar... A esperar setmana santa ara no? :P

Va de pits...

Cada dia es presenten denúncies per violència domèstica a les comissaries. Poques arriben a bon port, i la majoria acaben ridículament.
Milers de denúncies de tot espanya contra Aznar per la seva participació a la guerra de l'Irak van ser fa poc desestimades.
El Tribunal Internacional de la Haia és insuficient per a poder jutjar també aquells que van provocar aquesta i altres guerres innecessàries, o aquells qui van ser dictadors sense miraments d'algun que altre país.
Als estats units cada any moren per la pena de mort molts presos; culpables, i innocents.
Avui una dona de l'estat de Tennessee (EUA) ha presentat una demanda col·lectiva contra Janet Jackson pels presumptes danys que ha ocasionat al mostrar un pit en l'intermedi de la Super Bowl. Els demandants calculen que més de 80 milions de persones van ser testimonis de l'incident i podrien rebre compensació monetària (el periódico)
En quin món vivim...?

Bé, deixem les desgràcies que ens envolten contínuament (no el pit, si no aquesta justícia governamental manipuladora de masses), que avui hi ha fiestuki!!
Tots cap al sopar del palomoooo!!! fiestuki fiestuki!! na na!! fiestukiii!!!
:P

fffff!!!ffff!!! ai ai 20 espelmes per bufar kina feinada...

aiaiaiaia ja he perdut l'1 davant!! ja sóc vintanyeru!! juuu tan maco q quedava l'1 davant... l tan senzill i maco joooo! sap greu eee... sort q lany q vé el tindré darrera; algo es algu -_______-
El pau ja m'ha dit q em compri verters originals i ja m'ha aconsellat cremes antiarrugues juuuu... crec q ja em vei entrades juuuuu juuuuu xDDD
Suposu q algu bo tindrà els 20 anys... nuse per ara no notu res raro :$ el bacaxí tenia el mateix gust abans de les 12 q desprès! uenus dma... a la nit a "celebrar" els 20 anys! aish... em vai a ficar la bata i les espardenyes -____- xDDDDDDDDD
aiaiaiaia quanta comedia!! xDDDD

Ui aquestes espelmes ja estan enceses!! era per practicar la bufera jajajaja!! nu nu, el q passa es q al restaurant tinc tots els números i he nat a buscar el 2 i el 0 per començar a assimilar-ho! xDDD

- enganxat per palomo -

Fiestuki tarragonina

Durant aquestes dues setmanes de vacances, he fet ruta per dues capitals cada dijous, la setmana passada Barcelona i ahir Tarragona.
Tarragona... què fotia tanta gent apretada? em sentia com una anxova de l'escala dins el pot! primer a toc de gralla i després a totem... semblava que estiguessim on estiguessim, fos un lloc de pas! al final m'acostumava ja a espitjar tu... ai quin agobiu xD
També vam anar a golfus, on s'hi podia estar una mica més ample peró la música no acabava d'acompanyar... però tot i així era millor que bisbal i tota la tonteria aquesta que foten a tots llocs.
Per cert, que el dani va conèixer el bisbal ahir...v aja... era un bisbal amb pits però això és igual... busqueu les fotos la setmana que ve al que me dices... oi dani? xD

Res, jo amb el kildo ja en tinc prou... però per anar canviant de tant en tant...
:P

Europa?

Aquesta tarda es vota al parlament europeu una resolució per condemnar qualsevol mena d'iniciativa de diàleg amb grups terroristes o amb partits polítics il·legalitzats. I serà aprobat pel PPE (Partit Popular Europeu). Alguns grups com el PNB i Unió Democràtica, ara pertanyents al PPE (democristinas), ja han expressat el seu disgust i anuncien que segurament a les properes eleccions europees formaran un grup propi a part del PPE.
Aquest llast ranci, antidemocràtic dictatorial també arriba doncs a Europa. Ja va quedar demostrat amb la negativa de Pat Cox, president del parlament europeu, a visitar Benach com estava previst, després de saber-se l'entrevista de Carod amb ETA i clarament pressionat pel PP.

No m'agrada aquesta Europa. Em recorda Espanya. És Espanya i és Europa qui neguen al català fer-se dir llengua oficial europea. És Espanya i és Europa qui neguen que en la futura constitució es respectin totes les cultures. I tantes altres coses que passen aquí, passen allà, i continuaran passant aquí i continuaran passant allà.
Per això espero que Europa no continui així, pq llavors el sentimentalòmetre europeista descendeix, a vegades a ritme vertiginós. El PP ens ha de perseguir sempre i a tots llocs?
Digueu-me inconscient, però jo d'Europa n'esperava una altra cosa.

Estudi del biquini

Molts debats han sorgit i continuaran sorgint sobre el tema del que ara us parlaré. La meva vocació en aquest és clara i contundent: intentar trobar un criteri equilibrat i modificador a seguir.
Els principals punts ja unificats són el pa de motlle i el pernil dolç, sobretot aquest últim, perquè també n'he vist amb pa de barra (vaja, m'ho feia jo i m'ho ficava al forn fins que ma mare em va fotre bronca per gastar massa electricitat xD)
Així doncs comptem ja amb el pa bimbo i pernil dolç (el pozo prohibit, que són uns espanyolistes acabats -tots els anuncis a TVC en castellà sempre-).

Falta doncs la unió, el punt de més difícil discusió: mantega o formatge; o els dos alhora? jo em quedo amb els tranxettes de furmatge sols, tot i que si s'hi vol ficar també una mica de mantega, també pot estar bé, és opcional.
El truc llavors és aconseguir que el pa estigui torradet i el formatge fos, sense tenir una màquina d'aquelles que ja ho fan tot soletes (i que en fan 8 alhora, com allà a cambrils!). Llavors el procediment consisteix a posar el biquini a la torradora uns 5 minuts, aconseguint un bronzejat uniforme. He dit bronzejat? millor un torrat que sino s'hi ha de ficar cremeta... Després posar-lo no més de 10 segons al microones, per a acabar de fondre el formatge. No més temps, sinó el pa s'estova!
I a què ve aquest seriós i documentat treball (¿?) sobre els biquinis? no ho sé ben bé... suposo que deu ser perquè en vull un i s'ha acabat el pernil dolç!! Amb salami millor no probar-ho oi...? xD
Per cert, que cadascú sel's faci com vulgui eh...
xD

Pa cambrils s'ha disho

Bossa, llibre (l'ombra del vent) i tren.
Direcció: Cambrils, escola d'hoteleria i turisme
A veure què tal és tot allò que sempre explica el palomo!

Els rols hi són ben clars i estan molt marcats: tothom critica a tothom.
Que si aquest és tal i fa tals marranades, que si aquesta és qual i té uns pèls a l'aixella que li surten per l'escot... allà tothom qui veus té alguna cosa; i els que no veus també, pq són els que estan a la cuina, i llavors el que es critica és el menjar que fan!
Pq mira que estava bo el dinar eh! pero ni el palomo ni el dereg paraven de queixar-se... són de pal·ladar massa fi em sembla... bé, ja ho deu fer el que estudien i fan :P però tava bo!
Res, fora conyes és un lloc molt maco i tranquil, ja veieu la foto, i a més s'hi menja de puta mare... no sé pq es queixen tant ;)
També hem nat al bar kinito! hi he detectat 3 rellotges que no tenien piles, i de tots els que si que en tenien, sols 3 anaven a l'hora. qui dóna més? xD

···
Canviant de tema, avui he vist a racó català que s'ha publicat a Deia, diari d'euskadi, una entrevista molt interessant a John Hume, premi Nobel de la pau, sobre el diàleg que s'ha de tenir amb els terroristes ("Si hi ha una persona que pot parlar amb una organització violenta, ho ha de fer"). No us la perdeu: llegiu-la aquí (suposo que aquesta direcció durarà sols avui, així que si voleu baixeuvos-la en pdf)

A tota pantalla

Avui he anat al cine, a veure 'te doy mis ojos', però no és pas aquest el tema, sino els anuncis anteriors a la pel·licula.
Aquells que van avans de les promocions de pel·licules, osigui, anuncis normals que podrien passar per la televisió.
Doncs bé, n'han fet un que ha començat exactament com aquells del ministerio de trabajo y asuntos sociales, que parlava sobre la dona i la millora en la seva igualtat laboral i social amb l'home. He arribat a confondre'l amb algun del ministeri, però m'ha extranyat que el fons dels retols de text fossin blaus...
Llavors surt un nen amb un rètol de cartró que posa 'trabajo bien hecho' i finalment surt això:

Sí, el logo del pp a tota pantalla al cine. Una mica més i m'agafen basques!
Hauria d'estar prohibit ficar propaganda política al cine, igual que ho estan els anuncis de joguines o altres que puguin influir clarament en qui ho veu, i a pantalla gegant.
No seré dolent i pensaré que, a més, això de la millora de les condicions socials de les dones, va amb el tema de la pel·lícula.

Per cert, la pel·lícula està molt bé, m'ha agradat. La heu de veure eh! :P suposo que ben aviat estarà en dvd al videocub ja, i llavors tindreu menys excusa, que ara la fan a pocs cines :P

Poemes

Fragment de "Ara Mateix" de Miquel Martí i Pol, musicada per Lluís Llach

És quan no saps pq tens la pell de gallina, quan veus que és per tot, no?
Lluís Llach : Poemes.
Genial.