gumets
Pèl
Tinc un pèl a l'espatlla que no para de créixer. Però no un pèl com els altres, sinó un de ben negre i ben gros. Sembla mentida que els pèls del costat no en sentin enveja, amb lo forçut i cepat que el pelot va creixent.
Jo d'ells, intentava posar les coses al seu lloc. Això no pot ser. El pelot s'ha passat de mida. De ben segur que es menja totes les sopes dels altres.
Coi! que jo no en tinc pas tant de pèl: és ben clar que ell es queda totes les provisions dels altres.
I això no pot ser!
Rebel·lió!
Magnipèlicidi!
Apa, Gillette i problema resolt.
Creus
Que l'Església digui que, per exemple, el govern espanyol s'ha de repensar el transvasament de l'Ebre, és com si un dissenyador gràfic digués que la creu romana de les esglésies ha de ser canviada per unes aspes de color verd pistatxo i Jesús hi hagués d'estar clavat de cantó i amb una mini-faldilla de cuir.
Respecto i admiro tota aquella gent de l'Església que realment hi creu i la utilitzen de bona manera, però ho respecto i admiro tant com odio i menyspreo aquells qui es dediquen a manipular interessadament amb un discurs que sovint frega el feixisme.
Jo fa molt que vaig deixar de resar, però si ho fes, em preocuparia tant de Déu com d'erradicar a tots aquells caps visibles del cristianisme que utilitzen la fe pel seu propi interès, prenent el nom de Déu en va. Dic jo.
En un lugar de Argentina de cuyo nombre...
La primera frase del que hauria de ser el meu millor relat va assaltar-me en un supermercat. Va venir-me la primera i vaig anotar-la amb un gargot sobre el cartró d’un paquet de vuit iogurts naturals. I va venir-ne una segona que vaig haver d’anotar en els espais buits que encara quedaven. Va venir-ne una tercera, i aquesta vaig haver d’anotar-me-la a la mà esquerra. La següent la vaig escriure amb la mà esquerra a la mà dreta.
I l’assetjament va cessar per uns instants. I va retornar per mostrar-me una seqüència d’imatges del que després hauria de convertir-se en l’argument. Vaig agafar aire. Vaig pagar de pressa tot el que havia gargotejat i vaig sortir corrent a vomitar la resta del relat sobre un full de paper.
La primera frase del que haurà de ser el meu millor relat (desbancant el que fins ara és el meu millor relat) m’ha assaltat avui al metro. He vist un anunci d’un vol a Buenos Aires. En llegir “Mi Buenos Aires querido” m’ha pujat fins a la boca la primera frase. He anat tot el dia amb el “Se n’anà de Buenos Aires sabent que no la tornaria a veure” anotat al palmell de la mà esquerra.
Segur que en Cervantes també passejava pel metro de Barcelona amb un “En un lugar de la Mancha...” gargotejat a la mà en boli blau.
Premis Bitacoras
Scht! No ho digueu a ningú, però bitacoras.net convoca els premis a millors bitàcoles de l'any 2004. Per primera vegada tenen una categoria per al millor bloc en català, i com no podria ser d'altra manera, tot i que aquesta no és la finalitat d'aquest bloc però fa il·lusió, he decidit ficar un petit link aquí i al menú esquerre per si per una d'aquelles casualitats de la vida voleu votar per GUMETS. Gràcies!
Per cert! l'última entrevista a catapings és a mi!! per si us interessa...
Somnis
Somniava.
Somniava en somniar.
Somniava en somniar el millor somni.
Somni somniat en el millor dels meus somnis.
Somniava que somniava que somniaves en mi.
El millor dels somnis mai somniat.
Somni de somnis.
Somniar-te somniar.
Somnio.
Les nou diferències entre el vermell i el negre
.jpg)
En 669-negre és egoista.
En 669-vermell és completament altruista.
En 669-negre és un deixat.
En 669-vermell és presumit i sempre es cuida.
En 669-negre és un materialista acabat.
En 669-vermell sempre se les busca ben llestes.
En 669-negre és un addicte al sexe.
En 669-vermell prefereix les bones abraçades.
En 669-negre és un passota i mai recorda res.
En 669-vermell és detallista, atent.
En 669-negre no creu en això de l’amor.
En 669-vermell és un romàntic empedernit.
En 669-negre és un perfecte interessat.
En 669-vermell sempre ha viscut guiant-se pel cor.
En 669-negre és gran.
En 669-vermell sempre ha estat un nen petit.
En 669-negre va néixer el 1961.
En 669-vermell diuen que no ha volgut néixer mai.
Emergent! a Barcelona
Fa uns dies us vaig parlar emergent!, una mostra de joves creadors del Baix Penedès, que s'exposa a diferents sales de la comarca i fora d'ella.
Doncs bé, vés per on, aquest dimarts dia 25, s'inaugura a Barcelona, a les 7 de la tarda a la Sala d'Art Jove de la Secretaria General de Joventut (c/ Calàbria, 147) i s'hi estarà fins l'11 de febrer. Hi esteu tots convidats! -i si per casualitat us voleu passar a la inauguració aviseu (ja ho sabeu, cava i ganxets de gratis)-
Som éssers d'altres planetes
Sembla que mentre un està ocupat fent exàmens, els terrícoles aprofiten que estic despistat i intenten colonitzar altres móns.
Acaben d’enviar un tros de ferralla, que envia fotos i so, al satèl·lit Tità, allà baix per Júpiter, el segon a l’esquerra.
Imagino, d’aquí milions d’anys, quan aquí ja no hi quedarà ni el més júnior dels Bush i allà hi hagi la vida intel·ligent que nosaltres sempre hem buscat, que un homenet verd amb tres ulls i una trompeta per nas, trobarà casualment un munt de ferralla amb antenes.
Ràpidament i gràcies a la intel·ligència fermentada durant tants anys a Tità, s’adonarà que té entre les seves mans un objecte d’un altre planeta i, demostrant la seva poca sensatesa, ho anirà a explicar a algun programa de la televisió.
El presentador, astorat després de l’explicació, li contestarà ‘piiip pop piiiip pe peeee piiii pop peeee pu paaap pe po paaaaaap piiip’, el que vindria a traduir-se com a quelcom semblant a ‘Ja en tenim prou, de bajanades, per avui. Passem al pròxim convidat’.
Pipí, caca, tita, teta, cul
pipí m. 1 Orina. Que tens pipí? 2 fer pipí Orinar. Espereu-me, que vaig a fer pipí.
caca f. 1 Excrements. 2 PER EXT. Tota mena de brutícia. Han deixat el magatzem ple de caca. 3 caca de les orelles Cerumen.
tita f. 1 En el llenguatge infantil, gallina i altres bèsties petites. 2 Crit amb què es crida les gallines. 3 POP. Penis.
teta f. 1 En el llenguatge infantil, germana gran. 2 Mainadera. 3 POP. Mamella.
cul m. 1 Part inferior i posterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu. Fer-li a algú mal el cul de tant seure. Caure de cul. 2 POP. Anus. 3 Fons d'un recipient. El cul d'un got, d'una ampolla, d'un cove, d'un cossi. El cul del sac. 4 ésser cul i merda Avenir-se molt. 5 FIG. ésser el cul d'en Jaumet No estar mai quiet. Aquesta criatura és el cul d'en Jaumet, ja torna a córrer amunt i avall. 6 llepar el cul [(a algú)] Mostrar-se baixament servil envers algú. Després de mesos llepant el cul al director, l'han nomenat secretari particular. 7 tenir el cul pelat en (una cosa) Estar molt acostumat a fer-la. No et preocupis, que tinc el cul pelat en la instal·lació del vídeo 8 tocar el cul a un infant Apallissar-lo. 9 perdre el cul (per algú o alguna cosa) Desviure-s'hi. Mai no havia conegut un xicot que perdés el cul per la música com aquest.
Sí, ja està, ja ha acabat el gumet. Què esperàveu, un gumet morbós, escatològic i marrà? Doncs no, d'interessant, només en té el títol.
Moresc
El moresc té un ritual senzill i clar:
- olorar.
- desitjar.
- comprar.
- engrapar descaradament.
- frenar el ritme quan s'acaben.
- tractar amb apreci els últims; menjant-los fins i tot de meitat en meitat, ficant les dents a l'escletxa i fent una queixaladeta seca.
- plànyer-se per no haver-ne comprat més.
- llepar frenèticament i sense vergonya els dits, escurant les últimes restes de sal, que desitjaries que s'estenguessin fins al canell.
Però tot se'n va a norris si la bossa que agafes tot just després del punt 'desitjar' per a poder-la omplir i passar al punt 'comprar' ha sortit defectuosa -està trencada!- oberta per dos cantons -això no és una bossa!- però no te n'adones fins que ja has posat el primer grapat de moresc a dins.
O a fora.
Taxi
A la primera escoltada atenta del CD, jo que sempre els havia sentit per sobre i només algunes cançons, quedo un pèl desconcertat i sorprès. Desconcertat perquè no és el que realment esperava, sorprès perquè no és el típic so a que ens té acostumat la música catalana.
A la segona escoltada me n'adono que estic davant una música i lletra completament originals, dins d'una història galàctica -i molt terrícola- des de la primera a la última cançó, saltant entre el 2175 i 2004, entre robots que no ho saben tot i passen de tot, astronautes perduts amb la seva càpsula d'emergència i locos ballant damunt la mar.
A la tercera escoltada hi estic completament enganxat.
Fantàstiques cançons complementades per un DVD i un llibret que omplen els forats de la historia cantada amb textos deliciosos -no us deixeu perdre 'a la cambra', pàgina 17-.
Aire fresc, una grata sorpresa que de ben segur farà història a la meva àmplia discoteca: Antònia Font, TAXI.
diga'm què penses es vespres /quan es mecànic t'apaga / quan fas un canvi de software, / sempre que te reprogramen. / Recordaries un somni: / transbordadors lluminosos, / un astronauta, un satèl·lit / d'uns acabats horrorosos [...]
Jet lag
Desperto passat el migdia. La meva primera menjada d'avui és l'esmorzar. Podria viure amb quatre o cinc hores de retard, amb un jet lag permanent, sense adaptar-me mai a la diferència horària. Seria tan senzill com esmorzar quan els altres dinen, dinar quan els altres sopen, sopar quan els altres fa estona que dormen, dormir, i esmorzar de nou a l'hora de dinar.
Així que esmorzo. Surto a comprar als supermercats que no tanquen al migdia, al quiosc ja no els queda el meu diari. Passo la tarda netejant, escoltant les notícies, fent temps per començar a preparar el dinar del vespre. I sona el telèfon.
Em proposa d'anar a sopar aquesta nit. Pagaré jo, com sempre, però ella s'atorga el privilegi d'escollir on em farà deixar propina. Li dic que sí. Hauria estat molt difícil argumentar un no. Que si avui vaig quatre hores enrera, que si he decidit viure amb la meva pròpia diferència horària... Em limitaré a no dir-li que avui per mi el sopar és el dinar. Deixem l'aïllament horari per demà.
Fanzines
Sovint coses petites ens fan feliços, i veure que el que un fa aquí pot sortir en paper, ser il·lustrat i més o menys distribuït és allò que en diuen 'motivo de honda satisfacción'.
Deixem-nos de sentimentalismes varis i anem al gra; es tracta dels fanzines RETALLS i 55892PE9092.
Les il·lustracions i complements matèrics són de Jordi Erola i els textos van a càrrec del mateix Jordi Erola, Miquel Gimeno i servidor.
No es tracta només de text il·lustrat, sinó d'il·lustracions o muntatges sobre paper que ja ho poden explicar tot per si mateixes però que conten amb l'empenta de bons textos.
Ara, podeu trobar-los a la Llibreria LAIE del CCCB (Montalegre, 5).
Qui sigui de Barcelona, va, que és un moment arribar-hi; i el seu preu és de només 1 euro.
Tanmateix, també me'ls podeu demanar a mi, o mitjançant la botiga de gumets on, per cert, hi podeu trobar les samarretes -si encara no la teniu, us penso fer ràbia aviat amb una col·lecció de gent que la porta ficada...-
Apártense vacas
La veritat és que demanar-li a una feminista potencial que aporti la part femenina a Gumets és, si més no, ser agosarat. Primer perquè si entenem com a part femenina adoptar el rol clàssic que la societat patriarcal ha adjudicat a la dona, ja podem plegar. Però ara ja desant pancartes, si es tracta d’escriure i no es pressuposa l’adopció del rol anteriorment descrit, pot arribar a ser un honor.
Puc jugar a ser una porca, una pallussa perduda a la gran ciutat. Puc ser innocent o una mal parida rancorosa. Puc ser una estúpida dona blanca fàcilment indignable, o una estúpida dona blanca a seques. Puc jugar a ser una femme fatal. O puc ser jo mateixa, sense màscares.
La veritat és que demanar-li a una tímida potencial que s’exhibeixi sense màscares (fent-la signar amb el seu nom) és també d’una gosadia reprovable.
La veritat és que és digne de temeraris fer-me venir des d’Orient embolicada amb un llaç vermell (només amb un llaç vermell) a lloms d’un camell i acompanyada de tres vells verds. A bones hores van canviar la mirra i l’encens per una servidora!
L'interessant món de la mandra d'inventar
Sembla ser que sí, que ja està tot inventat.
Fa temps inventaven màquines de vapor, rentadores, bombetes, el patè de fines herbes; fa més temps inventaven els crits, la roda i descobrien el foc.
Avui, no queden idees, ens limitem a ajuntar invents i crear pseudoinvents que no deixen de ser el que ja existia.
Ahir mirava les notícies i parlaven d’un artilugi per a netejar xiclets de la vorera. El definien com a invent, però no deixava de ser un tub que tirava vapor i una escombreta per a rascar. Gran negoci per a no sé quina empresa que va tenir la gosadia de patentar la vaporetto i una escombra ajuntades amb cel·lo.
Avui també m’he quedat parat al veure per la televisió quelcom que tinc associat a les festes d’aniversari de quan tenia uns quants anys menys: pa de motlle amb nocilla.
És un producte senzill, però molt exitós: la seva contínua existència després del pas del temps n’és la millor prova. Una llesca de pa de motlle, una fina capa de nocilla i una segona llesca. Optativament es pot tallar en diagonal, formant dos triangles, i si un ha nascut amb inquietuds mínimament artístiques, pot arribar a fer-ne piràmides amb molta gràcia.
Doncs el producte en qüestió es limita a ser això, però clar, esdevé un nou invent quan, senzillament, se l’embolica amb plàstic i se li fica un nom del tipus ‘el doblepà sense crosta amb xocolata’ -no recordo com es diu, i a la web de bimbo encara no el tenen incorporat-.
En definitiva, hauria de patentar qualsevol tonteria, com el pot que poso davant la porta per a que no es tanqui quan passa aire, li dóno un nom del tipus ‘l’atrapaportes definitiu’, l’embolico amb un plàstic ben vistós i apa, a guanyar diners.
Si ja ho dic ja, ara el que es porta no és inventar, sinó reinventar qualsevol cosa que trobis. També deu ser més fàcil que crear alguna cosa original de nou. Mandra, més que res.
Carta als reis
Estimats Reis Mags d’Orient,
Aquest any, com de costum, m’he portat d’allò més bé. No podria ser d’altra manera, ja que sóc un angelet!
Em sap greu començar així, però el primer que he de fer és recordar-vos que us vau deixar de portar-me una cosa l’any passat: la independència de Catalunya. Carai, que vosaltres teniu el poder de fer-ho i més. Per això aquesta vegada ho poso en primera posició, a veure si hi penseu. La espero eh! Que fa falta, i em fa molta il·lusió...
També, ara que hi penso, d’aquí a res s’acaba el semestre i em podríeu portar els aprovats que vull -tots, clar-. Sé que no venen per art de màgia, així que jo també faré allò que en diuen ‘posar els colzes’, però un copet a l’esquena sempre va bé.
Per Gumets demanaria alguna novetat. No perquè jo o en Iósódéu ho féssim malament -almenys ell no-, sinó perquè colònia de dona sempre dóna vida a l’ambient.
També sé de gent que espera que li arribi la samarreta de Gumets. Podríeu portar-me una empresa d'enviament, em seria molt útil, tot i que prefereixo donar-les en persona. És un pèl complicat, ja ho sé, però estic segur que podeu aprofitar la vostra infrastructura -diuen que és la rehòstia- per a enviar-ne algunes.
No crec que hagi de demanar res més per Gumets ja que per ara m’agrada molt el que veig, i tampoc aspiro a ser el rei del mambo.
Us demanaria amor, però em fa por que només em pugueu donar el vostre i, no és per faltar a ningú, però per molt que em porteu regals, de vosaltres només en vull això, regals. Digueu-me interessat, tot i que segur que us equivoqueu si ho feu. Així doncs, crec que l’amor me’l continuaré buscant jo solet, així sé segur que, com a mínim, és el que vull i que pot agradar-me.
No crec que us hagi de demanar gaire cosa més, ja que, per sort, del que és material poc en necessito, i el que necessito ja ho tinc. Si teníeu alguna cosa preparada per a mi, prego la repartiu a zones més necessitades.
Ah, però no us deixeu de portar-me una mica de carbó, d’aquell de sucre. Sempre va bé pensar que s’ha estat una mica dimoniet, ja que ser sempre un angelet, seria de tontos. I no dic que no ho sigui, de tonto, jo!
Apa doncs, apreciats Melxor, Gaspar i Baltasar, ens cartegem. La pròxima, l’any que ve -espero la vostra resposta el dia 6 just sortir el sol!-,
Jordi
Llançant pensaments
tinc càmara nova, petiteta, molt maca STOP
penso rellançar fotogumets, ho tinc massa abandonat STOP
el món blocaire català es mou, i cal felicitar les bones iniciatives STOP
he de ficar-me fort amb la feina que tinc STOP
posar-me a la feina quan voldria ser a un altre lloc no dóna gaires fruits STOP
per què si fa quatre dies vaig ordenar l'estudi, ara torna a estar desordenat? STOP
una dona de Nova York no deixa passejar el seu gosset pel carrer STOP
diu que està massa brut per a ell (reportatge al 30 minuts) STOP
el porta a un hotel amb tota mena de luxes STOP
per a gossos STOP
imatges de turistes a les platges, prenent el sol STOP
a la zona d'El Tsunami STOP
rere seu encara arrepleguen cadàvers STOP
m'indigno massa aviat amb tot STOP
però també m'il·lusiono amb massa rapidesa STOP
potser és que sóc humà STOP DELS STOPS
informació del blog
sota llicència de creative commons