gumets
Dilema
Avui tinc un dilema d'aquells que m'agafen de tant en tant.
Sovint em venen al cap tonteries que fan que em quedi pensant una bona estona; com ara el perquè les patates congelades sembla que puguin borrar llapis, ja que les fabriquen de goma.
Tonteries d'aquelles que fan ballar el cap de mala manera mentre penses 'i què recoi m'importa, a mi, tot això'.
Doncs sí, coses que passen: allò que no entens i... de fet, coi, ni ganes d'entendre.
Rucades, criaturades, pensaments sense massa sentit, importància o transcendència.
Bé, ja no recordo el dilema. No devia ser massa important.
No sóc rara
Jo no sóc rara. Que la meva última obsessió sigui la de plantar tomateres i cogombreres al balcó de casa no vol dir res. No vol dir res que m’hagi inventat una nova manera per recollir-me els cabells utilitzant dos xupa-xups. Tampoc vol dir res que em relaxi el soroll del metrònom tac tac tac tac. Això no vol dir que sigui estranya.
Que guardi xocolatines de xocolata amb menta dins una caixa forta com si fossin un gran tresor tampoc vol dir res. Que em mengi la mantega de cacauet a cullerades no significa que sigui rara. Què puc fer-hi jo, si de tan en tan m’agrada cantar cançons de festa major, empastifar-me la cara amb puré de cogombre o fullejar llibres escrits amb un alfabet desconegut?
L’estrany no és qui fa coses estranyes. Els estranys són la resta, els que no planten tomateres al balcó i es posen histèrics amb el tac tac tac del metrònom. Els estranys són els que es miren amb angúnia la mantega de cacauet i reneguen de les cançons de festa major. Els estranys són els que no obren un llibre perquè no en coneixen l’alfabet. Els estranys són senzillament, els que em consideren estranya.
Canvis d'hora
Que canviin l'hora té, a primera vista, un avantatge i un inconvenient.
L'inconvenient, que avui he pogut dormir una hora menys.
L'avantatge, que sis mesos després el rellotge del cotxe torna a anar a l'hora.
Samarretes, primera entrega
Ja és primavera, torna la calor i comencen a sortir els colors vius al vestuari. Colors vius? No! El taronja!
I és que ho diuen tots els entesos i professionals de la costura, aquesta primavera-estiu, es portarà el taronja. I més si porten biberons plens de cola dibuixats.
Haurem de fer-ne cas, doncs; i si encara no la tens, ets a temps d'aconseguir-la: passa't per la botiga.
És temps d'ensenyar les samarretes de gumets, i avui comencem amb els dos primers models:
Només una cosa
Tinc una cosa a dir:
Un bon gumet ficat al lloc adient és tan o més útil i sensual que una ampolla de vi envellit en bóta de fusta i aguantat sobre pals d'equilibrista xinès.
Em preocupo...
Hi ha dues coses que sempre m'han preocupat: el forat a la capa d'ozó i el com saben els pèls que han de créixer més ràpid si els afaites amb una gillette.
La primera suposo que s'arregla amb paciència i seny, però la segona és una incògnita que em fa ballar molt el cap.
Supòsit primer. Els pèls són intel·ligents. Si els talles arran de pell, s'ho prenen a la valenta i diuen 'coi, ara et fots i creixo més i més ràpid'. I fan això, fer-te fotre i créixer més.
Segon supòsit. La naturalesa és sàvia, ens ho diuen des de petits. Si el pèl existeix és per alguna cosa, així que si el trec, torna a sortir amb rapidesa. Causa-efecte natural, i tant.
Supòsit tercer i últim. Ja ho diuen, aquí hi estem per sofrir: n'hi ha que es flagel·len, altres que es mengen les ungles tot i saber que estan brutes de pixum i molts que miren 'salsa rosa' cada dissabte a la nit. Tallem i ho fem créixer ràpid per a haver-ho de tornar a tallar. Tot és simple autocomplaença involuntària masoquista, petites dosis de mini-violència gens alarmista.
Acabo de decidir preocupar-me més per l'ozonosfera. No pot ser fer més cas a un grapat de pèls mal tallats que a la forma al·lotròpica de l'oxigen.
On s'és vist! Pèls humans havien de ser.
Obscures pretensions
Aquest any la Setmana Santa s'ha avançat de manera considerable. La suposada raó d'aquest fet és que l'Església es guia per l'any lunar: així doncs, Diumenge de Pasqua és el que segueix a la primera Lluna plena de després de l'equinocci de primavera (21 de Març).
I aquest any, la lluna plena cau al divendres 25. I doncs? tenim una Setmana Santa matinera.
Però és ben clar que aquí hi ha gat amagat. Els temps que corren i hem de basar les possibles vacances en com gira la Lluna?
Avui dia tenen més pes les associacions de pares i mares de les escoles que el com la Lluna volti o deixi de voltar.
I és aquí on jo volia anar a parar: vacances i associacions de mares i pares. Són ben sabudes les pretensions d'eliminar vacances, per a que els fills passin més dies a l'escola, i no a casa. I la Setmana Santa, que sempre es va movent, és una presa d'allò més fàcil.
'anem-la estirant cap endavant fins fer-la coincidir amb les vacances de Nadal; total, de la missa del gall al diumenge de rams tampoc hi ha tanta diferència'
No cal ni anomenar la benvolença i els bons ulls del govern i la patronal enfront d'aquesta iniciativa.
'menos fiesta, más trabajo, más dinero; quién iba a querer separar las fiestas litúrgicas en dos partes?'
Els indicis són ben clars i espero que, després d'haver destapat la caixa dels trons, l'any que ve no avancin més la Setmana Santa: que la retardin encara que només sigui per dissimular les seves obscures pretensions.
Els petits canvis són poderosos... i els grans, ja no et dic!
Les caixes se m'havien fet feixugues, s'entestaven a delimitar-ho tot.
El taronja de fons em feia esclau, s'aliava amb les caixes i feia que el text sempre hagués d'estar engarjolat.
Així que, en certa manera, l'he fet explotar. Una mica de pólvora per aquí, una mica per allà. I una enganxina blanca ben grossa.
Una enganxina blanca molt grossa s'ha posat a sobre del fons taronja per a poder-hi encabir tot de gumets i enganxines de totes les mides, formes i colors.
Tot havia quedat una mica desordenat i ple de fum, amb tantes explosions, així que he optat per a ordenar-ho tot en tres columnetes on han de cabre tots els gumets. Això m'ho va ensenyar a fer la profe la setmana passada amb els gumets triangulars, rodons i en forma d'estrella.
Ara no sé ben bé on són les estrelles, els triangles i els gumets rodons, però em sembla que hi ha una mica de tot per tots llocs.
La profe s'enfadarà quan ho vegi i es pensarà que no he après a ordenar els gumets, però li diré que no, que d'estrelles, aquí en tenim tots, que tots ens esforcem en que un gumet quedi rodó i que... bé, ja no sé què podríem fer amb triangles, perquè de fet ja som quatre escrivint, i sinó mireu els nous brisalls de mar, nova columna a l'esquerra.
Espero que us agradi i que en gaudiu.
Spice Girls
Tinc una amiga que -no ho diríeu mai- era fan de les Spice Girls. Pujava sobre l’escenari vestida amb un top i uns pantalons apretadíssims que no deixaven ni respirar. Anava fent-se la boja, la moderna, la gran. Cantava a totes hores cançons que no entenia què deien. Telmi guaxuguón guaxu rili rili guón.
Sí nens, la meva amiga va ser una Spice Girl.
Esperava ansiosa els programes de música i tenia el comandament llest per quan sortissin les cinc noies. Les gravava i després passava la cinta una vegada i una altra per ballar igual que elles. Retallava les seves fotografies de la Superpop i les canviava amb la resta de nenes spice de la seva classe. Sí nens, la meva amiga va ser una Spice Girl i se sabia de memòria el color dels ulls, la paraula preferida, les mides i la data de naixement de totes les Spice. Ella també somiava en trobar un Back Street Boy amb qui zigazig ah!
Jo tenia una amiga que va jugar a ser Spice Girl, i la meva amiga es pregunta... O sigui, la meva amiga m’ha dit que us digui –perquè jo aquí només faig d’intermediària, eh?- si creieu que hauria d’avergonyir-se’n o si pot parlar-ne obertament. Gràcies. O sigui, gràcies de part seva i ja li faré saber què en penseu.
Llançant pensaments
he aconseguit un desordre persistent a l'estudi i a l'habitació STOP
n'estic orgullós, el desordre decora però no surt a les revistes de decoració STOP
tenint uns plànols clars al cap, hi hauria d'haver una manera de donar-los al professor sense passar per haver-ho de dibuixar STOP
el projecte que entrego dilluns em mira amb mala cara STOP
normal STOP
dubto si una baixada de tensió s'arregla amb sucre o es produeix per excés de sucre STOP
vaig a menjar xocolata, o empitjoro o milloro, només hi ha una opció de risc STOP
sort en tinc d'en Bunbury, que em canta STOP
fa un mes que convisc amb l'ipod shuffle i ens portem d'allò més bé STOP
és genial, som inseparables, mai diu no, dormim junts i no demana explicacions STOP
potser me'n compro un altre per fer un menage a trois STOP DELS STOPS
han canviat tantes coses... però de fet tan poques...Passant d'agradar
Passo:
- dels vigilants malhumorats de la renfe.
- dels 3% inqüestionables, però políticament incorrectes.
- de polítics que no saben fer servir el poder, i dels que no en saben estar sense.
- dels aprofitats.
- dels cigrons, quan els acompanya la botifarra.
- de les mentides.
- de l'aniversari del Quijote.
- de seguir cap línia.
- de mi.
M'agrada:
- menjar creps amb cabell d'àngel.
- menjar-les amb tu.
- fotografiar, i ensenyar.
- fantasiejar amb el futur, somniar.
- començar.
- guanyar.
- aprofitar el present.
- mandrejar.
- el que m'agrada.
- passar.
Moc
Fa dies que tinc un moc al capdamunt del nas que no vol sortir.
És d'aquells que si et poses a gratar nas endins amb el dit, no hi arribes.
Pensant-ho bé, podria ser que el forat del nas no sigui prou gros com per a encabir-hi bé el dit i gratar, però no seria lloc ni moment d'engrandir-lo.
Tampoc penso fer servir objectes estranys; sé d'algú que es va voler gratar l'orella mentre feia ganxet i es va foradar el timpà amb l'agulla. Vés a saber què podria foradar jo, dins el nas.
M'agrada tenir sencer tot el que m'ha tocat tenir dins el crani, què voleu que us digui.
He provat de fer bufera nasal -com se'n deu dir, de bufar pel nas?-, a veure si salta. Però sembla ser que hi està ben aferrat, als pèls de les profunditats.
Vaja, veig la sol·lució un pèl lluny, però per un parell de nassos que això ho arreglo. Encara que sigui fent-me amic del moc.
histèria col·lectiva
A punt de tenir un atac de nervis a cada segon Faltaven tres mesos l’últim cop que vas mirar el calendari Ara l’has agafat de nou i has vist que els quinze dies temuts i marcats de vermell són molt més propers del que et pensaves Histèria col·lectiva dins les aules Corredisses anades i vingudes anades sense tornada tornades sense anada pels passadissos que de sobte semblen més llargs que mai Les hores s’escurcen i tu ets ara una pobra formigueta aclaparada per l’alçada dels apunts acumulats sobre la taula
Vols beure cafè no vols beure cafè Ningú et donarà una treva a aquestes alçades Haguessis estudiat abans, haguessis estudiat abans Dormir? no pots dormir encara que et moris de son
El rellotge corre corre corre corre I tu corres corres corres corres corres darrera les busques
a) intentant atrapar-les
b) intentant frenar-les
c) intentant que tornin enrera
Durant el cinquè atac de nervis que has tingut en tres minuts tires el rellotge per la finestra
I algun incrèdul pensa que t’ha tocat la loteria.
Reencarnación
Reencarnación és un mal nom per a una bona pel·licula. El títol original en anglès, Birth -naixement-, és molt més encertat; no només pel seu significat sinó pel que implica al caràcter de la pel·licula. No sé perquè s'entesten a publicitar una pel·licula com el que no és. No, Reencarnación no és de por, ni molt menys.
Una vegada arribat a aquest punt, sabent que anem a veure el que anem a veure, comencem a gaudir-ne.
Nicole Kidman és la protagonista, una vídua que s'està a punt de casar altra vegada quan un nen que diu ser la reencarnació del seu primer marit farà trontollar tota la seva vida.
Segurament la pel·licula queda concentrada en el llarg moment en que la càmera aguanta la mirada a Kidman -i no a l'inrevés-. És llavors quan dins d'ella es reflecteixen tots els canvis que Sean, el nen, li està provocant.
Una guerra emocional entre el passat i el present, amb l'amor com a fil conductor.
Una història molt ben feta que no deixa tots els caps lligats però que si que deixa coses molt clares.
Si heu quedat empatxats d'Oscars i ara no sabeu ben bé què triar... aquí hi teniu una bona opció.
informació del blog
sota llicència de creative commons