gumets
Jugant a ser Déu
La realitat finalment sempre s’imposa a la ficció. Ricky Fitts és un fantàstic antiheroi si i només si un més de la pila l’encarna en una pel·lícula. Una pastilla d’aquarel·la no pinta com ho fa en somnis si sóc jo qui ha de mullar el pinzell. Han Solo no és més que un actor sense Falcó Mil·lenari. Un amor pot no ser més que falses esperances. Una cançó plena de records no és més que sons ordenats que conformen una melodia plasmada en el blanc i negre de les notes. I jo no sóc més que un Déu en un món equivocat.
Destruiré móns on la ficció ha expressat la seva ira. Destruiré móns on tot allò real ha cremat tota esperança de convertir la ficció en realitat. Destruiré la ficció. Destruiré la realitat.
I crearé un món nou. Crearé un món on Ricky Fitts i Han Solo tornin a ser reals. Crearé un món on la millor cançó de la meva vida torni a impulsar-me a obrir la capsa d’aquarel·les per fer-te el millor retrat del món. Crearé un món on, potser, una nova ficció em trairà.
Però tornaré a ser Déu. Tornaré a jugar amb el món per destruir ficcions cremades. Tornaré a tornar a caure i a tornar-me aixecar. Jugaré a ser Déu per destruir móns destruïts.
Jugaré a ser Déu per construir una nova ficció que em faci creure en la realitat. I si tot va bé, en algun món, la ficció es farà realment real.
.jpg)
Testimoni musical
No acostumo a continuar cadenes d'aquestes, però lmewmon m'ha passat el testimoni d'una cadena musical senzilleta que no acaba d'estar malament:
Tamany total dels arxius de música del meu ordinador:
7,21 Gb, 1568 cançons, 4,5 dies. Quasi tot passat des de cds originals. Un dels problem€s principals de la meva butxaca.
Últim disc que em vaig comprar:
Fa dos dies. El nou disc de Yann Tiersen, 'Les Retrouvailles'. Fantàstic, com tots els seus discos anteriors.
Cançó que estic escoltant ara:
Abús - Mhístic (Mèltic, 2005)
Cinc cançons que escolto molt o que tenen algun significat per mi:
Lluís Llach - Un no sé què (Jocs, 2002)
Yann Tiersen - Comptine d'un autre été: l'après midi (Amelie BSO, 2001)
Héroes del Silencio - La chispa adecuada (Avalancha, 1995)
Muse - New born (Origin of symmetry, 2001)
Lenny Kravitz - Fly away (5, 1998)
Totes han marcat alguna cosa de mi, però me'n deixo moltes pel camí.
Cinc persones a les que passo el testimoni:
lo quadern gris, itzel, mek, realitats i miratges, sopa de lletres.
Calçotets
Tinc un greu problema. Greu, greu. De veritat. No trobo calçotets que m'agradin prou com per a comprar-me'ls.
Perdoneu que ho expliqui aquí, però és que no pot ser que no existeixin calçotets macos a bon preu.
Abans n'existien, d'aquests. Vivien a botigues de roba ràpida -l'anàlog a menjar ràpid però amb roba: pull&bear, springfield,...- però no sé ben bé perquè, tots aquests espècimens s'han extingit.
Ara hi ha noves formes de vida que, què voleu que us digui, són lletges. I ho saben. I tot i així les fan. I les venen.
Però què se n'ha fet dels anteriors? Eliminació. No interessava que seguissin vivint. Sabien massa. Eren massa macos pel preu que tenien.
De ben segur que hi ha alguna Agència de Control dels Calçotets (ACoCa) que ha vetat la possibilitat que els calçotets poguessis lluïr les dues B, la M i la X -bons, barats, macos i xulis (coi, si els paletes ho posen als seus anuncis, jo també puc fer-ho)-.
I és una mala notícia. Terrible succés. Holocaust calçotetil. Extermini cruel, sota el mandat d’aquells calçotets de marca que valen vint euros i que, coi, tampoc són gran cosa.
Així doncs, amb dos collons, crec que em planto en vaga. I davant la impossibilitat de sobreviure amb uns mateixos calçotets -supervivents de les èpoques joioses de la BBMX- durant un llarg període de temps, opto per renunciar a tant superflu element. Que pengi, carall, que pengi.
La roba
Tinc un amic que en tot això de la roba no hi entén. Des que sa mare va negar-se a comprar-li’n més, per vergonya aliena, ell passa tota mena de peripècies per saber què comprar i què posar-se.
Per posar un exemple, va decidir que la roba atrevida seria aquella amb què alguna vegada s’havia tirat del Dragon Khan. Si veieu a algú baixar de l’atracció amb un jersei gruixut de llana negra, horrible, i apuntar-hi a l’etiqueta una A -d’atrevit-, és ell.
Hi va sovint, a Port Aventura. Cada vegada que algú li diu que hauria de vestir amb una mica més d’atreviment.
Vaja, que se li nota, pel vestir, que no hi acaba de tocar.
Jo sempre he pensat que la roba és el que realment defineix el caràcter de cadascú. Fins i tot, si em preguntéssiu què és el primer en que em fixo d’algú, diria que en com vesteix.
Psicodèlics, anclats en el passat, massa futuristes, immaginatius, divertits, poc originals, repetits, avorrits, massa desinhibits, marrans, embotits, oberts... I tot ho explica la roba.
Però tota aquesta teoria, tota aquesta declaració de principis, d’idees i de primeres impressions, cau en un sol punt. Perquè m’agraden els nus?
-Potser és que abans s'han hagut de despullar-
Samarretes, tercera entrega
És temps de guardar definitivament els abrics.
Es porta no passar calor, es porta el taronja, es porta ensenyar carn...
Déu meu senyor!! Quines mamelles!
El rap d'en Panxo
El Pinxo li va dir al Panxo ‘vols que et punxi amb un punxó?’, i el Panxo li va dir al Pinxo…
[Senyores i senyors, el rap d’en Panxo]
‘Mira, Pinxo, aparta el punxó. A mi no te m’acostis, no pots fer-me res de bo. Aquí, no, aquí no, aquí no vull el teu punxó. Fica-te’l, fica-te’l per allà on et sembli millor. Vinga nena, ensenya-li el culet, que en Pinxo t’hi farà un foradet. Fo-ra-det! Ets tu, nena, la meva salvació, al psicòpata d’en Pinxo no li has de tenir por. No, no! No li has de tenir por. Oh merda, ostia puta, me cagon els teus morts, no fugis, cabrona, no em deixis amb ell sol! Aquí no, Pinxo, aquí no! Collons, punxa’m, però a la panxa no!’
Carrilet
Com va dir en Quico el Cèlio (juntament amb el Noi i el Mut de Ferreries) al concert del que vaig poder gaudir el dissabte, tenim trens i avions que ens porten als llocs més llunyans amb el menor temps possible, però no tenim ni un trist carrilet per anar al poble del costat.
El tema em va preocupar de mala manera -bé, potser no tant- i vaig decidir que calia anar al Saló de l’Automòbil, a veure què es coïa en tot això del transport.
Val a dir que jo em conformo amb poca cosa, amb un cotxe que em porti ja en tinc prou. Però veure tal exposició de cotxes nous, potents i estèticament impressionants em fa venir ganes de jubilar el pobre Toledo: a vegades, pobrissó, sembla que ja no pugui amb la seva ànima. Com sóc... Si va la mar de bé, quan no s’espatlla.
Tot i així la sensació que et queda al sortir del saló és el no entendre per què els cotxes de carrer -els de sempre, els que veiem tots cada dia- no donen voltes sobre si mateixos dalt d’una plataforma circular.
Si ho fessin, tot faria més patxoca. I dins d’aquest món de meravella, el carrilet del que parlava en Quico, potser tornaria a tenir-hi el seu lloc.
.jpg)
Super-concurs objecció!
El super concurs d'èxit de totes les televisions!
Envia objecció.moral al 777777 si ets alcalde i prefereixes no casar homosexuals per qüestió de respectables principis.
Entre tots els participants sortejarem un magnífic lot de productes, consistent en dues botifarres, quatre peres, quatre melons, dues figues i quatre ous.
Envia objecció.insultant al 777777 si ets alcalde i no et dóna la gana casar a tan menyspreables éssers.
Si participes entraràs al sorteig d'un fantàstic viatge a l'Edat Mitjana, on veure en acció a la Santa Inquisició et donarà el suport vital que necessites per encarar aquests grans problemes.
Atenció! Envia el teu missatge abans de les eleccions municipals del 2007. La promoció finalitza llavors ja que en aquell moment ja no hi ha excusa possible: qui vulgui ser alcalde sabrà de sobres les obligacions que comporta el càrrec. Com en tantes altres coses, aguantar-se i fer la seva feina.
Samarretes, segona entrega
Un dia ennuvolat i plujós com el d'avui és el millor dia per a...
Exacte! Novament dos intrèpids lectors llueixen la samarreta!
/Les samarretes taronges de gumets -que, per cert, podeu trobar aquí- no es fan responsables dels possibles encostipats. Jo tampoc/
informació del blog
sota llicència de creative commons