gumets
Corones de moniato
Ells diuen... un profund sentit institucional.
Jo penso... un altre titella innecessari.
I me n’alegro... de que sigui nena. La satisfacció no serà completa per a molts.
I dubto... cal?
Despensant
Per a tots els qui pensen que l’amor és només qüestió de submissió.
Qüestió de debilitat.
Per a tots els qui despensen el desig de ser, de voler, de jugar.
D’encertar i enamorar.
De patir i defensar.
De sentir i gaudir.
De fallar.
Per a tots els qui pensen pensar i despensen viure: desitgeu.
Like a Virgin
Noto l’aire fred mentre em toques amb els teus dits bullents. Canto a crits sords aquell Fly Away quan em xiuxiueges a l’orella totes les paraules que tant m’agrada sentir dels teus llavis. Losing my Religion.
T’apropo a mi per a no perdre mai aquest instant. La teva pell contra la meva pell. La meva pell amb la teva pell. So Pure. Xiuxiuegem un que no s’acabi mai. Un fem-ho per sempre. Un t’estimo incondicional. Un t’estimo de suors barrejades. Un t’estimo que sorgeix sense paraules.
Enganchado a ti. No ho puc evitar. Besa’m. T’observo. Mira’m. T’adoro. Fes-me adonar de tot el que sento a cada moviment. Meu. Teu.
No marxis mai. All is Full of Love. I ni tan sols ho saps.
Un any més
El temps sempre passa exageradament de pressa.
Dir allò d’inventar un fre per a que parin d’aparèixer cabells blancs ja ho he dit -o si més no pensat- moltes vegades, així que millor no repetir-ho.
Sembla mentida però ja fa un any que vaig omplir l’anterior enquesta a usuaris d’internet, on per primera vegada es preguntava sobre quelcom anomenat bloc.
Deien -resultats: pdf- que un de cada deu enquestats tenia bloc. No sé si definir-ho com a bo o dolent, sobretot perquè suposo que gran part del 90% restant no sap ni què significa aquesta paraula, a internet.
Però millor deixar d’empetitir-nos, sentir-nos insignificants -però contents- i contestar, un any més, l’enquesta:
De moments estranyament habituals
Hi pots fer soroll. Ningú ho sentirà.
El pots abonyegar. Ningú se n’adonarà.
Pots deixar-hi fins i tot aquell rajolinet de sang de rigor, visceral, que la dona de la neteja traurà amb la seva poca gràcia habitual, com si fos una goteta de sang qualsevol.
Has experimentat mai l’alegria de trobar-te sol dins un ascensor i poder donar cops de cap contra les parets metal·litzades sense por de que ningú et prengui per boig?
parles mòdem?
Obrint el port.
Port obert.
Marcant...
Pip-pirip-pipí-pirí-pi-pí.
Uuuuu, uuuuuu, uuuuuu. Tii ru ré.
Iié, iié, iié.
Pip!
Xxxxuuuuu.
Xxxsssttttuuuueee.
Xssstttgggguuuggggee.
Iiii.
Pip!
Comprovant nom d'usuari i contrasenya.
Registrant el seu equip a la xarxa.
Autenticat.
Notes ràpides sobre una nit a Sitges
Auditori 22.30
Corpse Bride (la núvia cadàver) de Tim Burton: una animació i caracterització excepcional per a una bona història.
Entretinguda, emotiva, divertida: brillant.
Puntuació gumet: 
5/5
[enllaç]
El retiro 1:00 - La nit + zombie -o friky, com es prefereixi-:
House of the Dead 2: Dead Aim. Divertida, entretinguda i amb tots els ingredients necessaris en una pel·lícula de zombies: acció, riure i sang.
Peca, potser, de massa idees expressades durant la pel·lícula, que s’acaben dissolent en un final que no està a l’alçada de la resta del film.
No us sembla extravagant? Una pel·lícula de zombies pecant de massa idees al guió!
Puntuació gumet: 
4/5
[enllaç]
Zombie Honeymoon. Visió inesperada i sorprenent de la transformació en zombie: és l’amor d’una parella en lluna de mel suficient per a que un marit zombie no influeixi en la seva relació?
Eficient pel tracte casual de la història: si tots tinguéssim un zombie a casa, podríem dir que és una fantàstica pel·lícula sobre aquesta problemàtica social. Aquí t’ho deixo apuntat, León de Aranoa.
Puntuació gumet: 3/5
[enllaç]
Dead Meat. Què dir que no sapiguem ja sobre un poble on les vaques alimentades amb vaques han causat que els humans es converteixin en zombies?
Poca cosa a comentar: una de zombies típica i tòpica, sense més alicient que la sang esquitxada. Potser també és causa de la son.
Apunt: és la primera vegada que veig un zombie paralític corrent amb una cadira de rodes rere els protagonistes.
Puntuació gumet: 1/5
[enllaç]
En definitiva:
Valoració de la nit: molt bona.
Valoració del frikisme de la sala a la nit + zombie: realment impressionant.
Valoració del mestre Tarantino compartint la projecció zombie amb mi -i 600 persones més-: excepcional.
Valoració del croissant acabat de fer del bar del mercat de Sitges a quarts de set del matí: diví.
Crònic
En Carles tenia una malaltia crònica a la punta dels dits.
Repelons.
Ell mai s’havia menjat les ungles o gratat les durícies. Ni tan sols li havia passat pel cap de depilar-se mai els pèls del pit.
Maleïda de les malediccions, es deia, què he fet jo per guanyar-me aquestes pelletes a les cantonadetes de les ungletes?
Era tant gran la seva preocupació i estranyesa davant tal injustícia, enigma natural, que decidí recórrer a la saviesa de l’àvia, noblement deixada en herència, amb tapes de cuir.
L’àvia en cuirs va contestar amb l’esperada claredat: per eliminar un repeló, frega-hi ben fort un bon cigró.
En Carles va somriure, alegrat per tal troballa. Però ben aviat va adonar-se d’un petit detall: cigrons bullits o cigrons crus?
Tal dilema el pertorbà. Passà dies capficat.
Quina creu, la desinformació!
I en Carles, el de la malaltia crònica a la punta dels dits, es menjà les ungles.
Apunts des del carrer Tarragona, Barcelona
Això d’aixecar-me i ser en mitja hora a la universitat em fa anar de corcoll.
Tot plegat és tant inesperat com sorprenent.
Imatge que no hagués imaginat; l’adéu.
Sentiments contradictoris; el camí cap al tren que em portava de peus a passar molts més dies fora de casa que a casa durant els pròxims mesos.
Porto tres dies aquí i tot això sembla fantàstic...
...fora de casa, deia?
Divers
.jpg)
Massa sovint hi ha iniciatives que passen desapercebudes per la gran majoria de la gent. Per això mateix m’encanta parlar, quan puc, de projectes que amics tiren endavant; projectes que, tot i l’anonimat per la joventut de la iniciativa, valen molt la pena.
Ara mateix gaudiré parlant-vos de Divers, una revista que just ara treu el seu primer número, editat aquí, i distribuït a Catalunya i Llatinoamèrica.
Es tracta d’una publicació feta per joves, impulsada pel JIS -joves per la igualtat i la solidaritat- i recolzada per la Unió Europea, que crea un vincle d’unió molt clar -i a la vegada inaudit- entre Catalunya i els pobles llatinoamericans: la poesia i l’art.
El primer número és gratuït i es presenta aquest dimecres dia 5 a l’Horiginal de Barcelona, just al costat del MACBA, a les 8.30 del vespre.
A la presentació hi haurà música en directe, videoprojeccions i un recital de poesia.
No us ho podeu deixar perdre si us agrada la poesia, la il·lustració i veure com aquests dos aspectes ajuden a unir, encara que sigui amb unes pàgines cada quatre mesos, tants pobles.
- il·lustració de Zara, portada del número 1 de la revista Divers -
informació del blog
sota llicència de creative commons