gumets
L'últim
Senyores, senyors; gumetaires i altres espècies internàutiques,
punt primer – mengin, mengin.
punt segon i un cop menjat – beguin, beguin: un cap d’any sense beure no és un cap d’any.
punt tercer i un cop menjat i begut – (compte amb els pinyols i...)
bon any nou!!
punt quart i un cop menjat, begut i inaugurat l’any – passeu-ho molt bé!
Desitjant un any millor que l’anterior,
El senyor Gumet.
Ikara Colt a tot volum
Sempre m’ha agradat escoltar la música a un nivell considerable. Forta. A poder ser, molt forta o fins i tot excessivament forta.
Wanna be that way.
M’agrada estar sol. Amb un so eclipsador. Barrera d’un món estrany, inhòspit, agressiu.
I’m with stupid.
Aïllar-me de l’exterior, d’un món que no m’agrada i que per molt que vulgui, no canviarà.
How's the world gonna take you now.
La posaré ben forta, avui.
Day draws thin.
Per a no sentir res més.
Gumets Calents
Avui és dia d’estrena a Gumets.
Fa molt temps em rondava una petita idea pel cap. Això de les minses visites d’un bloc en català se m’estava quedant petit.
El primer pensament que em va passar pel cap era el fet que quasi ningú, per regla general, es pot guanyar la vida escrivint en català –i menys encara fent-ho a internet-. Cosa que, sens dubte, posava en entredit les meves intencions de fer-me ric amb aquesta pàgina.
En segon lloc, vaig descartar ràpidament el canvi d’idioma al castellà o anglès per temes ideològics. Si no fos un roig separatista, podria ser ric. Sóc un màrtir en tota regla, sort en tinc de ser-ne conscient.
I tot això em va fer arribar a la conclusió que per aconseguir allò que necessitava per a fer-me ric -visites!! visites!! visites!!- havia de fer un pas endavant, un pas decidit i definitiu. Un canvi d’estratègia.
I amb aquesta voluntat, la de guanyar visites i diners, neix
Òbviament, el que mou internet és la pornografia. Les visites van a les tetes, els diners passen per les tites, i gumets ha de passar, necessàriament, a calentar-se de mala manera per a aconseguir l’objectiu.
Ara mateix, i després de superar varis problemes tècnics en el muntatge de la nova secció, la pàgina obre amb tres apartats:
enganxifoses -les noies més calentes untades amb cola gumet-,
enganxifosos -nois que faran les delícies de tots els enganxats i enganxades a la cola-
i gumet calent -fotos de mi mateix en posicions i actituds d’allò més provocadores juntament amb altres blocaires coneguts i conegudes-.
Espero doncs que en gaudiu enormement, i que les visites creixin i creixin sense parar.
Visiteu GUMETS CALENTS!!!
C-visió
Ç
...que veus que les coses són divertides només si realment desitges que ho siguin.
Digues-li com vulguis
Digues-li Nadal, digues-li transistor.
Digues-li festes o digues-li pastanagues.
Digues-li cap d’any o digues-li Arkansas.
Digues-li reis, digues-li croquetes de pollastre.
Però, sigui com sigui...
Bones crispetes a tots!
Ecs!
Sofreixo un odi indiscriminat i visceral vers qualsevol parella humana tocant-se -ecs!-, gratant-se -ecs!-, petant-se els grans, -ecs!- abraçant-se -ecs!-, magrejant-se -ecs!-, excitant-se -ecs!- i comprant junts regals de Nadal.
Ecs!
Qualsevol parella humana llepant-se -ecs!-, mirant-se -ecs!-, acariciant-se la punta dels dits del peu -ecs!-, o de la mà -ecs!-, despentinant-se -ecs!-, i barallant-se a l’hora de pagar els regals de Nadal.
Ecs!
Alguna parella humana agafant-se de la mà -ecs!-, de l’esquena -ecs!- o llepant-se els mugrons -ecs!-, xiuxiuejant-se a cau d’orella -ecs!-, fent-se pessigolles rere l’orella -ecs!- i besant-se amb una estranya simpatia amb l’excusa del Nadal.
Joder!
Relatiu
Tot és relatiu.
Que em sinceri és relatiu. Que no t’ho creguis, o que t’ho creguis, és relatiu. Que sàpiga de sobres la teva reacció és relatiu. Que tot hagi estat una idea absurda, és relatiu. Que en el fons ja sàpiga que tot és relatiu, és relatiu.
També és relativa tota la meva tonteria.
I jo.
.
Jo també sóc relatiu.
I Guerra de la Guirnalda: segon assalt
Pensava en un atac senzill i ràpid; en una revenja efectiva a base de guirnaldes horroroses.
Pensava en una fàcil retirada de l’enemic; en una tàctica infalible per no continuar amb més sofriment nadalenc innecessari.
Però no.
Han hagut d’arribar les nadales en castellà cantades per nens diabòlico-assassins.
I com recollons es contraataca, això?
Llançant pensaments
fa mesos que no tinc televisió STOP
és una benedicció difícilment imaginable STOP
però això no vol dir que no me n’adoni de tot allò que traspassa la pantalla STOP
tinguem en compte això últim STOP
i que inevitablement s’acosta Nadal STOP
conclourem que arriba la marató de tv3 STOP
alzheimer i altres malalties del cervell STOP
un ‘sempre toca’ STOP
em disposo a fer passes STOP
pas1.. la maratóSTOP
pas2.. donatiusSTOP
pas3.. bloggers per la marató STOP DELS STOPS
I Guerra de la Guirnalda
Trobar el subjecte adequat no ha de comportar cap mena de problema. Gent amb aversió a la decoració nadalenca n’hi ha per tots llocs.
a saber: jo.
La declaració de guerra és senzilla. Les guirnaldes, al lloc correcte.
a saber: habitació pròpia en pis d’estudiants.
Les conseqüències, imprevisibles. Però ‘horteres’ a més no poder.
a saber: la compra més vergonyosa de la meva vida, amb l’intenció única de decorar nadalencament l’habitació de l’atacant.
Segueixin les pròximes informacions, Nadal s'acosta.
a saber: el 25 de desembre.
Sentiments
T’odio per què em mires.
T’odio per què m’agrades.
T’odio per què parles.
T’odio per què segueixes, per què t’emociones, per què calles, per què et queixes, per què em fas sortir de les meves caselles, per què et vesteixes, per què cantes, per què et desvesteixes, per què et desil·lusiones.
T’odio.
Per què sí.
Què sóc?
Assumim-ho:
Sóc un 80% aigua i un 20% arròs negre.
I no passa res. Espero que no et molesti.
Repassant
Després d’una setmana sense enganxar gumets, oh apreciats lectors, us dec una explicació. Que no us penso donar!
No ho penso fer perquè fer-me plànyer dient que m’he passat els dies estudiant mai queda bé; millor deixem-ho per a altres tipus de blocs.
A canvi, us puc dir que em va encantar -tot i no esperar-ho- Harry Potter i el Calze de Foc. També dir-vos que m’he enganxat de nou a Sigur Rós amb el seu nou àlbum, m’he enamorat d’un videoclip anterior d'aquesta banda -viðrar vel til loftárása (13 Mb)- i que, per si fos poc, aquest brutal grup islandès sona magníficament bé al meu nou lleó.
My lion is black!
Tornaré a la normalitat anormal que regna en mi, aprofitant aquesta espècie de pont que m’espera. De veritat.
informació del blog
sota llicència de creative commons