gumets
Darwin
Xiqu va crear un dubte raonable al que he trobat una solució plausible.
Els animals poden llepar-se els genitals perquè no s’hi poden arribar amb les potes. És a dir, a falta de mà prèmsil i potes adients, l'evolució adjudica una bona mandíbula i un bon morro.
Però tal conclusió no fa més que despertar noves preguntes.
Amb què hi preferiríem arribar, amb les mans o amb la boca?
Rom amb panses
Amb calor, ventilador i sense roba ni aire condicionat, penso en una de les preguntes més interessants de l’estiu:
Puc arribar a emborratxar-me menjant gelat de rom amb panses?
...
I encara més: sóc capaç d’arribar, en un test científic consistent a engollir grans quantitats de gelat, a un resultat satisfactori que respongui a tan imperiosa inquietud?
Cues
Passa…
Passa…
Passa…
…
N’estic tip de tenir la sensació de ser l’últim de la cua i que tothom se m’estigui colant…
…
Passo…
Però també n’estic tip de pensar que qui pot colar-se sóc jo i no ser capaç de fer-ho…
...
Passa…
Dutxa
Avui, quan m’esbaldia el sabó amb l’aigua freda, he trobat una aranya dins de la banyera. He procurat que el seu aigualit camí cap al desaigue fos lent i tortuós, gaudint de les ganes de la pobra bestiola d’aferrar-se amb les seves potetes a la porcellana relliscant.
Un cop avall, he pensat que, quan l’aranya hagi mutat i aconseguit arribar a mides de pel·lícula a la claveguera, em vindrà a trobar per a consumar la més terrible venjança que una aranya em pugui aplicar.
I m’ha fet gràcia pensar que un dia ens retrobarem i ens explicarem les batalletes.
Frases rabioses
És estiu. I si totes les televisions i diaris programen i escriuen els concursos i programes més inversemblants i sense-sentit de la temporada, a Gumets puc intentar fer quelcom que s’hi intenti apropar...
I és per això que proposo la primera reunió de frases rabioses de la història!
Un gran equip d’investigació amb els mitjans més sofisticats hem aconseguit reunir un petit cúmul de frases representatives, que us enumero i descric tot seguit:
1. De cendra venim i en cendra ens convertirem.
Dit per aquell qui ens vol enviar a l’infern i té tot un manual de frases de mal rotllo a l’abast. Aquesta és la que, amb diferència i gran premeditació, més por fa.
2. El teu estómac és una tomba.
Clàssica dita vegana-vegetariana que intenta evangelitzar a tots aquells menjadors compulsius de carn saborosa i plena de qualitats que ells es priven de gaudir.
3. No som res.
Tot un clàssic. En teoria és per a donar ànims. Però ja et dic jo que no ha de funcionar gaire bé.
4. Sóc ciutadà del món.
Sí, d’acord, i jo tampoc tinc principis ni m’agraden les banderes.
5. Me’n vaig al senyor Roca.
N’hi ha que caguen i n’hi ha que van al senyor Roca. No hi ha gaire més a dir.
6. Què t’expliques?
I tu què, no expliques res?
7. Si t’enfades, tindràs dues feines: enfadar-te i desenfadar-te.
Si no calles, tindré tres feines, enfadar-me, desenfadar-me i netejar la teva sang.
8. El món és com un mocador.
Dit per aquell que en una conversa amb un conegut-no-gaire-conegut i que acaba de retrobar, ja no sap què més dir.
9. Me’n vaig cap al sobre.
Hi caps a dins? I hi descanses? De veritat!? T’hauria de contractar un circ, contursionista!
10. Jo també t’estimo, però com a amic.
Aquesta última frase no té més servei que el fet de provocar un gran odi cap a la multitud de maneres d’estimar... i el no posar-nos mai d’acord en quina compartir.
En Bernat, porter frustrat
Aquesta història que ara us explicaré
no és més que la vida d’un pobre masover,
que enlluernat per la vida i el plaer,
porter d’uns grans edificis volgué ser.
De Pamplona
Podria definir Sanfermín com l’art d’aconseguir trobar el lloc idoni per a dormir amb un mínim de comoditat. No es vol passar fred, l’herba humida no és aconsellable, i està bé protegir-se del sol per quan surti.
En definitiva, impossible si no s'hi va ben preparat.
Així que millor gaudir de tots els excessos que el sant ens proporciona: l’alcohol, la gentada, la son, la brutícia, el so, la pudor, la calor i la disbauxa en general.
Ah, i també hi ha toros. Però pocs, i passen molt ràpid.
Sanfermín
M'en vaig a Pamplona, de Sanfermines.
...de tornada us explico les ressaques...
Fluids
Em poso al seu davant i la hi ensenyo.
Apunto i encerto.
Una ona de plaer excita tot el meu cos amb el primer contacte. Visc amb intensitat cada instant i em deleixo amb el plaer que l’acte emana.
Deixo que ella faci, i jo aixeco la mirada, mirant al sostre, exhaust de la correguda, amb mirada d’èxtasi continguda.
El meu cos gaudeix dels fluids que expulsa, com si d’un àpat es tractés i jo mengés una dolça vianda.
Acabo i penso que, en realitat, el pixum és salat.
Estiro la cadena i abaixo la tapa.
informació del blog
sota llicència de creative commons