gumets
Ple
Diuen que una imatge val més que mil paraules però a vegades els sentiments ni en imatges es poden plasmar.
Buido de mi un lloc que estimo per a demà omplir-ne un altre amb la incertesa de tot el que ha de venir, amb la certesa de la sort de tot el que ha vingut i de tot el que he gaudit, mai prou agraït.
Buido de mi i me’n vaig...
...però, de tot cor, sense marxar.
És l'hora
L’expectació és màxima. El nombrós públic xiuxiueja, neguitós.
És l’hora.
S’apaguen els llums i un focus molt potent apunta al centre d’unes cortines vermelles, de vellut, que s’obren lentament.
Aparec jo, vestint un banyador, arrossegant una tovallola de platja, i dic:
- Senyores, senyors...
I crido, entusiasmat:
- ...ja se’m nota el morè a la línia del banyador!
El públic esclata en una eufòria generalitzada, llança els barrets amunt, aplaudeix eixordadorament i s’abraça d’alegria.
Han mort
No sé si és massa habitual, a mi és la primera vegada que em passa.
Se m’havien mort de soles trencades, de pells o plàstics arrancats, de rascades profundes.
Però elles, les meves bambes marró clar amb ratlles taronges, no han mort ni de rascades -que alguna tenien-, ni de soles trencades -però bastant gastades-, ni de trossos caiguts o arrancats.
Elles, les meves bambes marró clar amb ratlles taronges, han mort. I que consti que jo només hi he col·laborat amb la meva suor, res de premeditació. Les meves bambes marró clar amb ratlles taronges, avui han mort de pudor.
Puta puta puta
N’estic fins als putos collons dels semàfors en vermell, de les putes cues a les rotondes, de les putes cues als semàfors en vermell, dels trenets turístics, dels successius semàfors en vermell, de la gent tonta que va en trenet turístic i als putos ajuntaments que contracten als putos trens i dónen llum als putos semàfors. Me cago seixanta vegades en sa puta mare.
mésinformació del blog
sota llicència de creative commons