gumets
Màquines sexuals
Passegen, caminen, corren, van d'un lloc a un altre sense cap mena de mirament. Pel...
Pel carrer hi ha màquines de sexe de debò que es mouen amb total llibertat. Provo...
Provocant.
Jo, sóc un noi d'aspiracions. No perquè aspiri aire, que això qui més qui menys ho fa tothom amb relativa facilitat; sinó perquè aspiro a ser...
...aspiro a ser màquina sexual.
Quan ho sigui, podré passejar, caminar i córrer pel carrer. Provocant. Sense cap mena de mirament.
Pro...!
...vo...!
...cant!
Serà llavors quan passarà algú, projecte frustrat de màquina sexual, que se'm quedarà mirant. Pensarà que és persona d'aspiracions. D'aspiracions sexuals.
I es quedarà tan ample, el molt imbècil, pensant que em pot igualar.
Llançant pensaments
gaudeixo de la llum de la finestra i observo amb desig incontrolat la màquina de Coca-Cola STOP
crec que, si ara tinc algun vici, és la llauna vermella STOP
i no parlo de l'Estrella Damm STOP
que també... STOP
/publicitat no massa subliminal/ aneu a veure Salvador STOP
val la pena /fi de la publi/ STOP
penso que he d'anar al lavabo STOP
però des que he descobert l'ambientador de pets que fa fluf STOP
que jo al lavabo només hi vaig per pixar i per a olorar-lo STOP
a la universitat l'únic que hi podria fer ara seria cagar STOP
res d'olorar STOP DELS STOPS
De puticlubs
Ara, a Barcelona, visc sobre un bar d’aquells que de cara al carrer només ensenyen un mirall amb forma de dona desvergonyida i un rètol que fa pampallugues.
Avui, jo, he estat el primer: jo, he estat l’home que ha obert el local.
Jo -jo-, he obert un puticlub.
Ella, m’ha cridat, des de la porta i amb veu greu i enregollada. ‘Guapo, me ayudas a abrir, que no puedo subirla?’
I ara, ells, elles, els del puticlub de sota el pis, em deuen un favor.
Un...
...favor.
Tres tubs
De petit, no sé del tot com ho vaig arribar a descobrir, sabia que pel nostre coll hi passaven dos tubs que sortien de la boca. No em feu dir quins dos tubs eren, però sabia que existien, i com que hi havia de passar el menjar, tot aquest menjar s’havia de distribuir de manera òptima.
Això era així: els aliments sòlids, com les ensaïmades o les olives, anaven a un tub; i els líquids, com la llet i la coca-cola, a l’altre.
Totalment clar i lògic, tot plegat.
I tot era perfecte fins el dia que, assaborint un dels meus plaers infantils, el de sucar el pa al vinagre de l’amanida, vaig pensar que en el nostre cos hi teníem un greu problema que ningú es preocupava de solucionar.
Em preguntava amb insistència què passava quan barrejàvem un aliment sòlid i un de líquid i l’engolíem. Per quin dels dos tubs baixaria?
Era llavors quan pensava que, amb tota claredat, i només ho sabia jo, la totalitat de la raça humana estava faltada d’un tercer tub.
Plaers
És impressionant saber que
ara,
tothom
està mirant al seu voltant a la sala d'ordinadors de l'escola...
...intentant esbrinar qui ha deixat anar el pet que m'he tirat.
Tornant del sud
Tot s’acaba acabant.
Ha estat un viatge fantàstic i un gran descobriment.
Sevilla, Còrdoba, l’Alhambra…
La cervesa més ‘tapita’, les xixes a les teteries, els banys àrabs, els patis i els jardins, la calor i l’aigua fresca, les migdiades, la sisena marxa del Galaxy, la Lourdes, els companys de viatge, ...
I tots tornem a tornar... però aquesta vegada he tornat amb nou nom. Supereu-ho.
La meva bossa
Roba
Calçotets, mitjons, samarretes, 1 camisa, 1 pantalons llargs, 1 pantalons curts -1 de posats-, banyador, 1 jaqueta -que dubto que faci servir-, xancletes de dit -portaré posades les bambes-, gorra pel sol i la calor.
Necesser
Desodorant, sabó, dents -raspall i pasta-, lentilles i líquid, ulleres de recanvi, colònia, afaitat -escuma, maquineta i aftershave-, tovallola mitjana.
Bossa de mà
Cartera amb euros, DNI i targetes; camera de fotos i telèfon mòbil -cal carregar-los-, la Moleskine, amb llapis i boli.
Altres
Carregadors, entrepans pel primer dia a València, plat, got i coberts, molts CDs de música per ficar al Ford Galaxy, galetetes per picar durant el viatge, guies, horaris, telèfon de les termes àrabs de Córdoba, i mapes d’Andalusia, no sigui cas que ens perdem.
informació del blog
sota llicència de creative commons