gumets
Canvi
Com que no crec que funcioni fer una llista de coses que vull aconseguir el 2007
-ja que després faré, conscient o inconscientment, el que em surti dels collons-
em dedicaré només a desitjar-vos
-i a desitjar-me-
un bon canvi d’any, aquesta nit. I un gran any nou.
Ei, però compte amb el raïm, que no sé de què coi serveix, però si el menysprees, et pot fer ennuegar. Compte, de veritat; i gaudiu dels canvis!
English migration
Hi! gumets pow’r!
Ho heu llegit bé: xapurrejo l'anglès amb prou nivell com per a escriure'l sense gaires complexos.
Els acèrrims seguidors d’aquesta humil pàgina sabreu que no sóc gaire amic del castellà. De fet ni tan sols el parlo bé: sóc d’aquells que quan han de fer-lo servir, i només per obligació, fa les bes com a pes i les zetes com a ces, entre moltes d’altres substitucions agosarades.
El fet és que aquests dies, que he hagut de refer de nou tot gumets pel canvi de servidor, he pensat que perquè tant d’esforç si, com sempre, els blogs en català estan aturats. I, ara més que mai, viuen una fase altament avorrida, per falta d’innovació i qualitat, i per deixadesa... a part de molts altres factors més.
Per tot això, he decidit el canvi. El vaig provar amb un èxit relatiu anteriorment i, re, que això tira endavant. Que demà començo amb la traducció integral dels menús, gumets anteriors i fotografies a l’anglès, llengua internacional que, per tant, em farà abastar un públic fins ara inimaginable. A part d’entrar directament, és clar, a l’elit dels blogs primogènits. Segur que valoren altament les meves ganes d’enganxar cosetes pels puestos.
Aquest és, doncs, l’últim gumet en català.
So unpartir tomorrow, no more català: that guay gumets in English! Ou yea gumenglish!
Llocs
Ho moc tot amb la millor traça de la que sóc capaç de fer-ho. D’aquí cap allà, d’allà cap aquí.
D’aquí > > > > > > > > > > > > > > > > > > >
< < < < < < < < < < < < < < < < < < < a allà.
D’allà,
a aquí.
Sense complexes.
D’aquí a allà i d’allà a aquí; d’allà a aquí i d’aquí a allà. D’allà. A aquí. I aquí. I allà.
I... apa-vinga-som-hi-tots! Tornem-hi!
D’allí a aquí i d’allà a acà, d’allò a ací i d’aquí a allà. D’aquí, d’allà. I això, i allò.
I d’aquí, ho moc a aquí. Perquè tot continua al mateix lloc, però el tió ens ha cagat un nou servidor. Aquest és el motiu dels errors dels dos últims dies a gumets -i per tant també a tota la resta de blogs que s'allotgen aquí-. Encara falten moltes coses per polir i cosetes a arreglar, però ja falta menys per a que tot torni a la total normalitat. Us avanço que, a més, un dels propòsits dany nou és trobar més temps per a escriure: últimament m'ha estat impossible.
Només em falta donar les gràcies a racócatalà per l'espai que em cedeixen, i a un ja-quasi-torturat Gerard, que m'ajuda en tots els problemes que van sorgint -i que vaig creant-.
I ara, cap als canelons, de cap!
>aquí, sempre<
L'esperit
La meva ànima inquieta, sovint em fa preguntar-me coses del meu entorn. Amb una certa ressaca continguda i encara amb molts gustos de nit i de tu als llavis, me n’adono que ja és Nadal. Que toca felicitar a la gent i totes aquestes coses que passen una vegada a l’any. Que hauria d’exercitar el meu esperit nadalenc, actualment en crisi. I em ve al cap, un any més i ja en van uns quants des que es va posar de moda, la pregunta.
Qui collons va inventar-se els horrorosos pares noël que pugen pel balcó?
(Bones Festes!)
Homenatge
Hello!!!! My name Jordi and I life at Calafell prò m torture in Barskyona. I have pets no, they suck too big. He no have sisters si brothers no english profe. Me study architecture and my houses is bread. Bread brade braden. Is bread to touch the potato to him and goes empalmaaaaaaaarrr! I també love my dictionaty, hei. Tell’me waaaay! Shee is beautiful and I learn molt. My bedroom is micromachin prò I happy there, me eat lassanya and xoclet sempre that vull. I’m like barca perquè en english ç is c, she no like cuetes, també have n no ñ. I’m també like sleep of bed all the puto day quan Me do. Me love ET much molt and they speak titeeees! That guay! that guay! what extraterrestrial plus originals. Goes in motos of water of the hyperspace and has a laser sword in the hand. That guay! that guay! tenen ses antennas paraboliks, have prices flat telefonica, perque they always han of sintonitzar. That guay! that guay!! and berenen pa bimbo with tulipan, lego a orgy piromusical, and they explode to them to all titeeeees. And hello q tal? We are your friends de sa Earth! a planet of pols and merda, d’an inhospit System Solar. And hello q tal? I have come to mountar the shop to me, a complex of luxury of the ostia to play mini-golf and petanc. That guay! that guay! touches flautes, they touch flaut, His biorritm is samba-disco-dance!!!!, and have a aspirator a nose!
homenatge a Ella, anglesa d’anglesos i mentora de mentors... i a Ell, i a Ella, ... i a la Profe, que Ells i Elles són només Seva creació.
altres homenatges a la Seva: romaní, iosodeu
Hora de sopar
Si:
- tots els vegetarians practicants / vegans / oleolactis fructis bifidus activo que conec solen odiar la raça humana
i
- a mi últimament m’agafen ganes de treure el meu bazooka imaginari i començar a disaparar quan veig munions excessives de gent
...
m’estic tornant vegetarià?
...
És més,
així doncs, i al contrari del que em passa amb la gent, veure una fruiteria:
- frondosa
- sucosa
i
- verda
...
me l'ha de posar dreta?
...
...
Vaig a fer-me sopar: faré... verdura.
Amb pernil i formatge.
I conill.
I gambes.
...
Dins
Enganxats l’un a l’altre per tot allò que ens uneix i ens separa, vivim com dos cossos que són un. Arrapem les nostres pells per gaudir d’una atracció sublim que ens acosta a l’orgasme immaterial. Agafem les nostres mans per ser capaços d’atrapar el moment, l’estona, l’era...
...i sobreviure així a tot el que hi ha fora els llençols.
El producte de l'any
Hi ha empreses de les que m’agradaria formar part. Directiu de la Moritz, decorador d’Ikea o accionista de la Lassanyera Internacional.
Però per mala sort, la meva, ja que no veig massa clar que m’hi vulguin; i per això opto, com a molt, a formar part de l’elit més elit que qualsevol terrícola pugui arribar a imaginar. Jo vull triar el producte de l’any.
No sé ben bé com deu funcionar, tot això. Però després de veure que el producte de l’any, segons un anunci de Danone, és la copa Danone de tota la vida, imagino al provador de xocolata transgènica amb nata resseca demanant-ne més per acabar de decidir si el premi el dóna a la copa o a la suciedad se va en un bang...
El cert és que ha de ser una decisió complicada. S’ha de ser un gran expert per a decidir un tema tant complexe. Però jo em crec capacitat per a especialitzar-me en la secció d’alimentació. M’encantaria aquesta feina; no puc ni imaginar la de porqueries que arribaria a provar...
I al cap d’un temps, algú em preguntaria quin és el producte de l’any. I jo respondria que, collons, i a mi què m’importa, que jo només menjo, que la resta ja ho decidiran els publicistes!
informació del blog
sota llicència de creative commons