Enganxats l’un a l’altre per tot allò que ens uneix i ens separa, vivim com dos cossos que són un. Arrapem les nostres pells per gaudir d’una atracció sublim que ens acosta a l’orgasme immaterial. Agafem les nostres mans per ser capaços d’atrapar el moment, l’estona, l’era...
...i sobreviure així a tot el que hi ha fora els llençols.
Ho he viscut. Tot i que ara fa massa temps ja que no... És bonic, saber que sou dos, i sentir que sou un.
Feia temps que no et llegia. Ha valgut la pena per saber que el comparteixes quan, com diu annette, comença a fredejar. El millor d'estar enamorat és superar-ho. En sentit literal: fer-ho superior. Ho has aconseguit. Felicitats.
però ara a l'hivern és una putada sortir dels llençols quan tens aquella escalforeta psicològica i física al costat de qui estimes...
i no em refereixo a guarrades:P