Hi ha empreses de les que m’agradaria formar part. Directiu de la Moritz, decorador d’Ikea o accionista de la Lassanyera Internacional.
Però per mala sort, la meva, ja que no veig massa clar que m’hi vulguin; i per això opto, com a molt, a formar part de l’elit més elit que qualsevol terrícola pugui arribar a imaginar. Jo vull triar el producte de l’any.
No sé ben bé com deu funcionar, tot això. Però després de veure que el producte de l’any, segons un anunci de Danone, és la copa Danone de tota la vida, imagino al provador de xocolata transgènica amb nata resseca demanant-ne més per acabar de decidir si el premi el dóna a la copa o a la suciedad se va en un bang...
El cert és que ha de ser una decisió complicada. S’ha de ser un gran expert per a decidir un tema tant complexe. Però jo em crec capacitat per a especialitzar-me en la secció d’alimentació. M’encantaria aquesta feina; no puc ni imaginar la de porqueries que arribaria a provar...
I al cap d’un temps, algú em preguntaria quin és el producte de l’any. I jo respondria que, collons, i a mi què m’importa, que jo només menjo, que la resta ja ho decidiran els publicistes!
Després a la vertiginosa pujada de preus, constant i progressiva, després de la introducció de l'euro, el meu producte de l'any, després de fer les divisions pertinets, és ínfim.
Curiós que el producte de l'any escollit per Danone sigui precisament un... Danone. No?
Felicitats pel blog i GUMETS per tot arreu :)