Ho moc tot amb la millor traça de la que sóc capaç de fer-ho. D’aquí cap allà, d’allà cap aquí.
D’aquí > > > > > > > > > > > > > > > > > > >
< < < < < < < < < < < < < < < < < < < a allà.
D’allà,
a aquí.
Sense complexes.
D’aquí a allà i d’allà a aquí; d’allà a aquí i d’aquí a allà. D’allà. A aquí. I aquí. I allà.
I... apa-vinga-som-hi-tots! Tornem-hi!
D’allí a aquí i d’allà a acà, d’allò a ací i d’aquí a allà. D’aquí, d’allà. I això, i allò.
I d’aquí, ho moc a aquí. Perquè tot continua al mateix lloc, però el tió ens ha cagat un nou servidor. Aquest és el motiu dels errors dels dos últims dies a gumets -i per tant també a tota la resta de blogs que s'allotgen aquí-. Encara falten moltes coses per polir i cosetes a arreglar, però ja falta menys per a que tot torni a la total normalitat. Us avanço que, a més, un dels propòsits dany nou és trobar més temps per a escriure: últimament m'ha estat impossible.
Només em falta donar les gràcies a racócatalà per l'espai que em cedeixen, i a un ja-quasi-torturat Gerard, que m'ajuda en tots els problemes que van sorgint -i que vaig creant-.
I ara, cap als canelons, de cap!
>aquí, sempre<