gumets
Sort
La sort feu que Carles, 23 anys, divorciat de professió, dos fills i amb tota una vida per darrere,
El destí uní Marc i Martí, fills de Carles, divorciat,
La divina providència feu aparèixer un Ka, de Ford,
portés Martí i Marc a bord.
No va ser el bon gust ni la sempre present correcció humana qui esquitxà de sang la carrosseria, però sí fou l’aberrant gust de l’espectacularitat que feu que,
Maria, drogaaddicta i ara aferrada defensora dels animals,
cridessin espectacularment a l’uníson, divinament acompanyats per les campanes de l’església del poble.
El moment propicia que Carles, divorciat, admirat i consternat, fixi la seva mirada en Maria, drogaaddicta, atabalada i naturalment consternada.
I fou llavors quan l’amor, de Cacharel, uní divorciat amb pretensions i drogaaddicta naturista amb tota l’eternitat palpable al seu davant.
Bàlsam
M'he passat el cap de setmana al llit, mirant pel·lícules.
Us semblarà el gran fet manta de l'any o l’aparició del masoquisme en estat freak, però per a mi ha estat un bàlsam que feia temps que necessitava.
Jo, el llit, el meu potet de pastilles-que-frenen-mocs i el portàtil-vomita-pelis. Amb una mitja personal de 8,4. Les he triat més que bé.
Un luxe de pausa, però que m’ha deixat com nou. Llàstima que sigui només avantsala de tornar a necessitar de nou un cap de setmana així d’aquí a uns mesos.
Necessitats
-és maco això dels poemes-
El Sol radiant,
abans
amagat pels núvols de pluja,
ara
tenyeix de llum l'humida herba del camp.
Els ocellets canten,
i els nens,
com en un conjunt improvisat,
ballen al ritme de les papallones,
humits,
buscant un racó on anar a pixar.
Igual
Cada dia, a casa, al carrer, a la televisió, als parlaments, a les estacions, al messenger, als patis de les escoles, als bars, als telèfons...
...hi ha algú que no s’entén, algú que s’insulta, algú que es crida, algú que es trepitja, algú que no escolta, algú que no sap cedir, algú que penja...
...
Per acabar amb el terrorisme, amb ETA, amb Bush, amb el feixisme, amb les mentides i manipulacions......faria falta comunicar-se i no fotre’s mastegots. Ni callar ni mentir. Ni manifestar-se ni no manifestar-se amb politiqueig barat sense cap finalitat d’entesa. Però, òbviament, entendre’s no interessa. Sense confrontació no es creen adeptes...
...i, per molt que la comunicació diguin que evoluciona, tot continua i continuarà igual.
Els reis també pixen
Com superar una nit en la que, després de fer les cerveses de rigor, vas a pixar i et trobes al Rei Ros a l’urinari de l’esquerra?
Com superar-ho?
Carta als reis
Estimats reis d’Orient que porteu coses a la gent,
Ja fa quatre anys que us envio la carta per aquí i, per primera vegada, aquest any he de començar reconeixent que per fi m’heu portat una de les coses que us vaig demanar l’any passat. I no una qualsevol sinó una de les més complicades.
Així que aquest any seré bon noi i no us retrauré que no em porteu mai la independència de Catalunya... tot i que estaria d’allò més bé que em donéssiu alguna petita facilitat per a la meva pròpia. Que està xungu de collons, ho hauríeu de saber!
També pensava que, a part d’un ordinador portàtil -aquest se m’està morint a poc a poc-, us demanaria un nou fotogumets. El portàtil ja me’l podeu anar enviant, però el nou fotogumets ja fa dies que me’l va cagar el tió, així que menys feina per a vosaltres.
A canvi us demanaré que, si’s plau, la gent que està allà dalt i fa veure que mana, tingui una mica més de cap d’ara en endavant. No diré noms, ja els coneixeu... són aquells, els que no paren de decebre! Jo personalment no crec que sigui del tot difícil fer bé les coses importants, de tant en tant.
No sé si teniu alguna formula per a arreglar-ho, però, en tot cas, us emplaço a buscar-la per alguna caixa d’aquelles que porteu als vostres camions. La dignitat humana us ho agrairà de mala manera. I tots ells us maleiran amb la mateixa força que nosaltres us ho agrairem. Us hauria de fer il·lusió.
Dit tot això, només em falta recordar-vos que em porteu els calçotets, mitjons, colònies i sorpreses de rigor -entre elles una fantàstica catximba-, i que ens retrobem l’any vinent, esperant, com sempre, el vostre immens altruisme vers la meva persona i la meva butxaca.
Sempre i interessadament vostre,
jordi
Endicció
Tot just després de clavar l’agulla, sentir el crit, inserir l’enoxaparina i retirar el metall punxant...
...he gaudit de veure la sang, vermell intens i exuberant, brollar i sorgir de la punxada.
Quin gran èxit; començo a pensar que tot això de les pel·lícules orientals i de zombies em crea seqüeles mentals.
informació del blog
sota llicència de creative commons