-és maco això dels poemes-
El Sol radiant,
abans
amagat pels núvols de pluja,
ara
tenyeix de llum l'humida herba del camp.
Els ocellets canten,
i els nens,
com en un conjunt improvisat,
ballen al ritme de les papallones,
humits,
buscant un racó on anar a pixar.

"ballen al ritme de les papallones,
humits,"
Jo posaria salten en lloc de ballen. Ballar no sembla improvisat.
I a més diu que es pixen. Si et pixes no balles, fer saltirons encara.
I encara més... quin collons de ritme tenen les papallones?
consti que aquest horrible poema no és més que un exercici de llengua que vaig fer per mon germà. horrible, si, però em fa gràcia