gumets
Contraccions
Avui, he dinat llenties.
Moltes llenties.
És per això que aquesta tarda he estat tres hores aguantant-me pets a classe.
Molts pets.
Sopars d'imatge
M’ha arribat una notícia d’aquelles que fan esgarrifar. El curs de 8è d’EGB del que jo vaig formar part, vol fer un sopar on ens puguem reunir tots de nou.
És un fet, assumim-ho: em trobo a només un pas dels comiats de solter.
Quina - gran - catàstrofe!
Quan era petit, jo volia fer-me gran mirant pel·lícules Disney. Creia que aquest seria un punt important a tenir en compte per a aconseguir que no acabessin de passar els anys. I una mica ho he aconseguit...
Però no! Hi ha gent que s’entesta a trencar-me les idees de futur i fer-me sentir gran. Gent que, ara, vol fer un sopar de gent que un dia va ser jove.
Colla de brètols, que no sabeu què us dieu! Inconscients!
Però no és només això. Més enllà d'aquest simple fet, m'horroritza haver-me de trobar als indesitjables de classe que, amb un sou d'uns 1200 euros, ja tenen caseta, cotxe i potser cotxet propis.
Terror!
I jo aquí! Sense poder viure per mi mateix i continuant amb una carrera que sembla que no s'hagi d'acabar mai!
Quin horrible horror!
Sé que no puc fer altra cosa, sé que hi aniré i que, de fet, m'agradarà retrobar alguna gent i alguns professors.
Però ho tinc decidit: hi arribaré vint minuts tard, amb una munió de plànols enrotllats sota el braç i dient que, perdó que vinc d'una presentació important.
Ja farà el fet.
La inclinació de la cervesa
Sabem sobradament que moltes de les cerveses autòctones dels nostres bars, fredes i desitjoses d’esperar els nostres llavis ardents, fan una considerable i moltes vegades no desitjable escuma quan es serveixen en un got.
És per això que la tècnica més habitual per a que l’escuma sigui la justa i la correcta és el simple gest d’inclinar el got i llençar-hi la cervesa, tan deliciosa vianda, amb passió, lentitud i avidesa continguda.
He arribat a la conclusió que pateixo trastorns cerveso-compulsius: me n'he adonat de la forta inconsciència cervesera que regna en la meva consciència habitual. No sóc addicte a res i el meu fetge mai es queixa, però ho sé, ho noto.
Ho noto quan inclino inconscientment el got per a ficar-hi aigua, suc de préssec o coca-cola. I això, alguna cosa ha de voler dir.
informació del blog
sota llicència de creative commons