gumets
Sopars d'imatge
M’ha arribat una notícia d’aquelles que fan esgarrifar. El curs de 8è d’EGB del que jo vaig formar part, vol fer un sopar on ens puguem reunir tots de nou.
És un fet, assumim-ho: em trobo a només un pas dels comiats de solter.
Quina - gran - catàstrofe!
Quan era petit, jo volia fer-me gran mirant pel·lícules Disney. Creia que aquest seria un punt important a tenir en compte per a aconseguir que no acabessin de passar els anys. I una mica ho he aconseguit...
Però no! Hi ha gent que s’entesta a trencar-me les idees de futur i fer-me sentir gran. Gent que, ara, vol fer un sopar de gent que un dia va ser jove.
Colla de brètols, que no sabeu què us dieu! Inconscients!
Però no és només això. Més enllà d'aquest simple fet, m'horroritza haver-me de trobar als indesitjables de classe que, amb un sou d'uns 1200 euros, ja tenen caseta, cotxe i potser cotxet propis.
Terror!
I jo aquí! Sense poder viure per mi mateix i continuant amb una carrera que sembla que no s'hagi d'acabar mai!
Quin horrible horror!
Sé que no puc fer altra cosa, sé que hi aniré i que, de fet, m'agradarà retrobar alguna gent i alguns professors.
Però ho tinc decidit: hi arribaré vint minuts tard, amb una munió de plànols enrotllats sota el braç i dient que, perdó que vinc d'una presentació important.
Ja farà el fet.
Et felicito pel teu valor! Jo ja pas d'enfrontar-me en aquest tipus de trobades que et fan sentir totalment fora de lloc... T'acabes sentit estranya, tu, que ets l'única persona normal de la comitiva! xDDD
ara m'has fet pensar en totes les persones que odiava a mort quan anava a l'institut, és a dir, totes totes...
jo també vull fer un sopar de promoció! :P
Si vols un consell, lloga't un ferrari i un xofer i deixa'ls amb la boca oberta xD
Molt important: corbata i agulla. I un posat de "janorecordavaqueavuihihaviasopar" i cara estressat... Jajaja. En el fons, aquests sopars acaben sent la mar de divertits, tot i que sempre s'acabin recordant les mateixes anècdotes
Per Déu! a mi també m'ha arribat aquesta informació fa poc! van crear un foro i tot! a veure si tu i jo ja ens coneixem.. no, no, impossible. Però hagués estat divertit! Per cert, jo també em faig esfereir.
M'ha agradat pujar sense pressa i sense deixar alguns hàbits de joves i, de pas, sense adquirir-ne de típics d'adults. Em dona molta llibertat aquesta manera d'emprendre'm la vida.
informació del blog
sota llicència de creative commons