gumets
Sentit de comunitat
Als pisos de Barcelona, la pela és la pela. Molta pela, de fet. Per això és ben normal, i ben normal, que el propietari d’un pis intenti cobrar el màxim als inquilins, i pagar el mínim arreglant problemes.
Però jo sóc un passerell feliçment afortunat, ja que en el meu cas, el propietari és una persona interessada en el benestar dels seus llogaters. Ell és un exemple d’exemples. El bon home, sense anar més lluny, actualment potencia el sentit de comunitat entre veïns. És fàcil i senzill aconseguir-ho: avui ens han instal·lat un nou, útil i formós forat al lavabo, que dóna al pis de baix.
Beneït sigui!
Quina sort la nostra, ara ja podem compartir l’olor dels pets amb els veïns.
Ichi
M’he comprat un hàmster. Vaig pensar que, a canvi de menjar i alguna que altra carícia, m’aportaria diversió i dosis de desconnexió difícilment imaginables fins el moment.
I així va ser, a base d’observar les seves llargues dormides, d’escoltar a les nits com donava voltes a la roda sense parar i d’aguantar alguna que altra mossegada. Va ser llavors, i per tot això, quan vaig decidir el seu nom: Ichi, el primer, Ichi the Killer.
El fet és que el seu estil d’existència em va impressionar sobremanera. Només membres de la reialesa i certs energúmens de les revistes del cor són capaços d’aguantar aquest ritme de vida. I jo, com a animal amb cervell de mides un pèl superiors al seu, vaig trobar ràpidament la solució. Li vaig donar un llàpis HB, un regle, un escaire i un cartabó i apa, a fer projectes d'arquitectura.
Crec que, com no podia ser d’altra manera, ha guanyat en felicitat, i si tot continua així, compraré més hàmsters, muntaré un taller de projectes il·legal i apa, a fer jo la seva vida.
El primer pas serà menjar pipes: per alguna cosa fàcil s’ha de començar...
Vergonya
Em fa vergonya que al meu DNI hi posi que sóc espanyol.
Me da vergüenza que en mi DNI ponga que soy español.
It gives me shame that in my ID card is written I’m Spanish.
(passa-ho...)
Transcendència
Avui pensava.
I he cregut convenient avisar-vos d'una de les coses de les quals he pres consciència.
Penso que una de les decisions més importants i encertades de la meva vida va ser, ja fa anys, canviar els slips pels boxers.
Una decisió transcendental que m'ha reportat infinitat de bones conseqüències.
La drecera d'un valerós cavaller
Conten rondalles bizantines que hi havia una vegada un tenaç cavaller anomenat Jordi G (el gran, és clar...) que baixava diàriament a les entranyes de la terra. Conten també que en el seu camí cap al reialme dels transports subterranis, Jordi G, llest com una mala cosa, utilitzava un parc com a drecera.
Aquest fet no tindria més transcendència si no fos perquè ens trobem dins un conte i com a tal, una drecera esdevé, per les seves inherents qualitats de drecera, un lloc perillós i ple d’aventures. I val a dir que els jardins de Màlaga, custodiats per la més gran varietat de gossos cagosos, esdevenen un indret perillós per al més valent dels cavallers.
Però ja des d’èpoques faraòniques era sabut que la perillositat no habitava, de cap de les maneres, el pipican. El perill venia del cel. Per aquest fet tenebrós, càstig eminentment diví, el valerós cavaller evitava dia sí, dia també, ser atacat per les ordes de rates-alades-llança-excrements, que marcaven la seva zona d’atac amb grans taques amorfes sota els arbres, utilitzats per apuntar amb més precisió a l’enemic.
Era tan gran la por que Jordi G passava cada vegada que travessava el parc per a arribar a les entranyes del món, que quan en un dia com qualsevol altre (avui) veié als coloms de l’arbre defecar sobre un colom despistat que passejava per sobre la taca amorfa del terra, esclafí a riure. I mai més pensà que una espècie que es deixava cagar a sobre pogués causar-li dany.
I des de llavors i per haver tingut la sort d’haver copsat tan gran mostra de la vertadera naturalesa de la por, que el valerós cavaller protagonista de tan gran aventura, arribà sempre puntual a classe. (ei, però com en totes les rondalles, no tot és veritat, i precisament això últim encara s’ha de comprovar...)
informació del blog
sota llicència de creative commons