gumets
La drecera d'un valerós cavaller
Conten rondalles bizantines que hi havia una vegada un tenaç cavaller anomenat Jordi G (el gran, és clar...) que baixava diàriament a les entranyes de la terra. Conten també que en el seu camí cap al reialme dels transports subterranis, Jordi G, llest com una mala cosa, utilitzava un parc com a drecera.
Aquest fet no tindria més transcendència si no fos perquè ens trobem dins un conte i com a tal, una drecera esdevé, per les seves inherents qualitats de drecera, un lloc perillós i ple d’aventures. I val a dir que els jardins de Màlaga, custodiats per la més gran varietat de gossos cagosos, esdevenen un indret perillós per al més valent dels cavallers.
Però ja des d’èpoques faraòniques era sabut que la perillositat no habitava, de cap de les maneres, el pipican. El perill venia del cel. Per aquest fet tenebrós, càstig eminentment diví, el valerós cavaller evitava dia sí, dia també, ser atacat per les ordes de rates-alades-llança-excrements, que marcaven la seva zona d’atac amb grans taques amorfes sota els arbres, utilitzats per apuntar amb més precisió a l’enemic.
Era tan gran la por que Jordi G passava cada vegada que travessava el parc per a arribar a les entranyes del món, que quan en un dia com qualsevol altre (avui) veié als coloms de l’arbre defecar sobre un colom despistat que passejava per sobre la taca amorfa del terra, esclafí a riure. I mai més pensà que una espècie que es deixava cagar a sobre pogués causar-li dany.
I des de llavors i per haver tingut la sort d’haver copsat tan gran mostra de la vertadera naturalesa de la por, que el valerós cavaller protagonista de tan gran aventura, arribà sempre puntual a classe. (ei, però com en totes les rondalles, no tot és veritat, i precisament això últim encara s’ha de comprovar...)
informació del blog
sota llicència de creative commons