En Marc és algú, de poques paraules; en Marc és observador, en Marc és inquiet.
En Marc es fa una pregunta. Fa molt temps que es fa una pregunta. Quelcom especial, crucial, enormement passional.
S’acosta a la finestra, es recolza a la fusta i mira a l’infinit, amb ulls lúcids, ulls vells, sabedors de tot el que s’amaga rere els murs que li tapen l’horitzó.
En Marc tanca els ulls i observa. Tot parla i respon.
En Marc, perdut en un horitzó sense rostre, es feia una pregunta.