gumets
Quotidianitat
Dessagno, esquartero, arrenco i mossego. Les meves víctimes tenen totes les edats, totes les procedències: amb la mort, s’ha de tenir la mateixa quantitat de manies que la que té ella amb tothom. Tallo, serro, estripo i bavejo. El món és bonic quan la sang brolla lliure i quan els crits s’han apagat.
Aquesta és la meva vida. I només demano una cosa a canvi, només una, quan torno a casa els caps de setmana. Només una nevera plena de fantàstiques viandes de les que no disposo a Barcelona; mai una nevera nova sense res a dins. I el més trist és que sens cap mena de dubte, hauré de tornar a començar una altra setmana enfadat.
Hola
- Em fastigueja la gent que no es saluda.
- Hola?
- Parlo de quan algú entra a un lloc i no diu hola, o bon dia. O de quan paga la compra i no diu adéu. O de quan pregunta un dubte i no diu gràcies.
- ...
- Crec que és un deure social, comunicar-se amb qui es comparteix un instant.
- La comunicació i el compartir no estan de moda.
- Perquè no volem.
- Són set amb vuitanta-cinc...
- I ho deixarem així?
- Està fent cua i l'avi que va darrere seu es comunicarà amb mi per queixar-se...
- ...
Sopar
M’he de preparar a consciència. Avui és el refomut dia.
Punts a tenir en compte i no oblidar:
- HE d’anar en cotxe a la trobada. Netejar-lo bé.
- HE de dir a algú que em truqui a mig sopar per a fer veure que he d’arreglar algun problema important d’algun super-projecte inexistent.
- HE de planxar la camisa. Treure el florit del corbatí.
- HE de preparar-me mentalment per a ser hipòcrita i fer bona cara davant aquells que mai m’han caigut bé.
- HE de posar-me colònia, molta colònia: avui els petons de cortesia aniran a dojo.
- HE de preparar-me per a veure gent de la meva generació casats, amb furgoneta i bessonada.
- HE d’amagar la panxeta de cervesa.
- HE de preparar, davant el mirall, la meva cara més angelical per quan vegi els meus profes de l’EGB. Abans jo era el prefe: no han de saber en què m’he convertit.
La ratlla al mig
El món està muntat d’aquesta manera. Tots hem passat pel tràngol d’agafar el paperet amb el nostre futur just després de tallar-nos el cordó umbilical. Pijos, porretes, arquitectes jet-set, futbolistes, marranos, guapos o guapes, liberals, detergents d’oferta al supermercat, somiatruites, carnissers, funcionaris, pervertits, directors d’orquestra, assassins en sèrie, els del butano, hippies, lletjos o lletges, caixers automàtics, imbècils, cadires, fatxes, cinèfils, astronautes, calentorros, viatgers, empollons, dentistes, pallassos, bombers, o tot a la vegada.
Però si bé el paperet ens diferencia davant de tothom; sort en tenim de que en aquesta vida, l’únic que és igual, cert i ineludible, és que tots -i totes- ens pentinem els pèls de l’aixella amb la ratlla al mig.
Futbol
Els diaris diuen que això de la lliga aquest any és molt emocionant. Per tant, si ells ho diuen, tota una munió de gent sense massa feina i/o amb espai per a cerveses a l’estómac, es veuen obligats a patir. No ho havia fet mai, però com que jo podria formar part -sense cap mena de problema- del segon grup, anit vaig fer gala del meu esperit periodístic per a donar peu a conversacions futboleres entre partit, cervesa i puro.
No arriben mai a porteria. Vinga Messi! Quin avorriment. El Ronaldinho està cansat. No foten res. Gol! Així no es pot guanyar una lliga. Això és expulsió! L’Iniesta és el millor. Això no era fora de joc! Puto àrbitre.
M’agrada el futbol. Si (...) si. Però és millor riure de tot el que mou.
Una altra mitjana, sisplau.
informació del blog
sota llicència de creative commons