Dessagno, esquartero, arrenco i mossego. Les meves víctimes tenen totes les edats, totes les procedències: amb la mort, s’ha de tenir la mateixa quantitat de manies que la que té ella amb tothom. Tallo, serro, estripo i bavejo. El món és bonic quan la sang brolla lliure i quan els crits s’han apagat.
Aquesta és la meva vida. I només demano una cosa a canvi, només una, quan torno a casa els caps de setmana. Només una nevera plena de fantàstiques viandes de les que no disposo a Barcelona; mai una nevera nova sense res a dins. I el més trist és que sens cap mena de dubte, hauré de tornar a començar una altra setmana enfadat.