gumets
Estiu
La pregunta que ara mateix tots hauríem de tenir al cap és: l’estiu ens idiotitza o estem idiotitzats tot l’any però ho demostrem amb més eficàcia quan fa calor?
No es pot negar que aquest estiu ens ho estem currant de valent. Ser tan indesitjables no és tan fàcil com pugui arribar a semblar, i evolucionar per arribar a Tatagolosa o Jaimito (no, no penso posar enllaços a ells: em sentiria malament), a més de ser una fita difícil d'aconseguir per una civilització desenvolupada, és només un pas més cap a la més que inevitable autodestrucció humana.
Autodestrucció a ritme de... joder, millor callo, odio parlar d'ells.
Toc – toc
Les meves investigacions demostren que hi ha una subcultura humana dedicada exclusivament a fer soroll.
Soroll per què, preguntareu.
Doncs perquè els hi agrada.
Toc – toc – toc – toc – toc – toc – toc ...
Saben perfectament que la tècnica humana ha evolucionat, però ells continuen fent forats amb culleres. Només pel gust del soroll.
“Como má ruido y meno faena, má fantático é er mundo, caguendió", afirmen.
Toc – toc – toc – toc – toc – toc – toc – toc – toc – toc ...
Els hem d’estar agraïts. Saben el que fan. Un món on tothom pugui dormir o les obres del pis de sota no durin indefinidament, fins a l'infinit de l'obra humana, seria un món infeliç. Seria un món sense cap mena de gràcia; seria un món tranquil, en silenci. I això, com molt bé diuen, de cap de les maneres es pot arribar a consentir.
Boom!!! (subcultura humana dedicada exclusivament a fer soroll): Viva! Viva!
De què recollons serveix el puto bidet!!!
Comencem aquí i ara amb el primer capítol de... De què recollons serveix... Avui, el bidet.
El bidet és un estri amb història. Sí, la té. Ho sé perquè La Trinca la va immortalitzar. A més en surt aigua i per tant, també té un forat per on s’escapa. És realment fantàstic.
Però no tot són bones notícies en la vida diària del bidet. El bidet té cares fosques, i no parlo de la merda que s’acumula al seu darrere i que ningú escombra. Parlo de la seva gran, preciosa, cosmopolita, tremendament capciosa, inutilitat.
El bidet és un pobre marginat dins del lavabo. Tots els altres estris de porcellana se’l miren, el senyalen i se n’enriuen sense pietat. I mira que el pobre vàter té poc a criticar, que és l’únic que es menja la merda. Nosaltres mateixos, quan anem a cagar i no sabem on mirar, ens mirem el bidet amb cara de pena. És aquest el moment clau en que decidim ajudar-lo i omplir-lo de rotlles de paper de vàter, transformar-lo en peixera, amagar-hi les compreses, guardar-hi les revistes o arrancar-lo i convertir-lo en art al costat d’un contenidor qualsevol. I l’espai que hi guanyaríem.
Sens dubte, el bidet. Per què tots som humans i necessitem coses inexplicables.
Mandra
Tot funciona en base a alts nivells de droperia.
Els professionals de l’atur, l’abstenció a les eleccions, els horaris de l’administració, el momentàs de fer el cigarret,... Crec que fins i tot els mossos foten les osties per falta de ganes i per acabar abans.
I en aquest context social, vivint aquí i ara... qui collons em demana a mi que m’hi esforci més, en les entregues i els exàmens, eh?
(Ja falta menys...)
informació del blog
sota llicència de creative commons