gumets
De què recollons serveixen les puntes de coixí!!!
Continuem la nostra particular sèrie d'elements inútils de la civilització amb quelcom que sempre hi és, sempre hi ha estat i sempre continuarà sent-hi mentre existeixin les dones vídues i jubilades:
Les puntes de coixí.
Com no podia ser d'altra manera, la consciència social ens diu que les puntes de coixí són útils: creen i mantenen col·lectius humans, els manté ocupats i, per si tot això fos poc, les puntes de coixí després serveixen per a tapar taques a les parets. Els humans som magníficament especials. Sovint envejo a, posem per cas, els coales; però això seria un altre tema.
No em malentengueu, no critico les dones (algú sap d'algun home que n'hagi fet mai?) que amb el marit ja difunt elegeixen aquest passatemps com qui elegeix fer sudokus. El que critico és que els sudokus es queden en això, en sudokus; i el problema és que les puntes de coixí es queden en això, terribles 'coses' que has de posar a algun lloc. Les puntes existeixen, i per tant exigeixen perviure.
És per aquests petits detalls que aquest art diabòlic, engendre horrible del ja cruel ganxet, neix, creix, es multiplica i, sí, ens acabarà destruïnt com a persones si no ho fa abans el PP.
Més sudokus, siusplau... més sudokus!
El Jueves
La veritat és que esperava que avui algú posés les coses a lloc i tot es quedés en una anècdota que sortís al New York Times sota un títol tipus ‘Asín ej Ejpaña’.
Però no.
Avui, amenacen amb tancar la seva web, on ‘el jueves’ manté la portada i un petit text sincer que demostra l’estupefacció per tot plegat.
És difícil dir res que no s’hagi dit ja; potser que els mitjans de comunicació en general no s’estan mullant en el tema (els toca de ben a prop i ho arreglen tristament amb fòrums on la gent escriu el que suposo que voldrien escriure ells). O que és molt bonic dir que ‘la llibertat d'expressió ha de conviure amb el respecte a les institucions’ (De La Vega dixit), i no dir que les institucions han de vetllar per la llibertat d’expressió i no per repressions absurdes dignes del franquisme.
En definitiva: la ja famosa caricatura té molta gràcia, i la llibertat i el criticar el criticable, tot el meu suport.
Calor
El sexe em persegueix.
La línia de bus que em porta de plaça Espanya fins a l’IKEA és la línea 79, 10 + 69; la pàgina actual del llibre que estic llegint és la 169, 100 + 69; el prefix de telèfon del meu poble, Calafell, és el 69; no sóc fill únic ni família nombrosa, 2 + 67 és 69; i ara, just en aquest precís instant, són les 19:50, 19 + 50 és 69.
Collons, si és que havia de ser estiu...
informació del blog
sota llicència de creative commons