gumets
Què diria jo... si fos Rajoy?
Ay amigo Acebes, si esque mientes de maravilla! Realmente, nos lo habíamos creído todos, eh!?
(Rajoy es treu un garrot ple de punxes metàl·liques de la butxaca. Acebes s'agenolla i plora, abans de rebre el cop que el deixarà una mica més subnormal)
La natura m'ajuda
Sembla estrany, però per una vegada diria que el moviment dels astres m'ha estat favorable.
Tot ve d'una confabulació còsmica: el dia que marco 1001 posts meus a gumets, m'he pogut aixecar a les 8 en comptes de les 7.
Pensareu que, sent tant sàvia, quina manera de perdre el temps amb efemèrides inútils, la natura.
I què?
Gràcies a això la meva son s'ha declarat ecologista i vol veure el documental de l'Al Gore; és la seva manera de celebrar-ho.
Pregunta amb resposta .1
El tribunal constitucional s'ocupa de vetllar per complir els drets i deures de les persones en el marc de la constitució. Però fa temps que vetllen més per una part de les persones (siguin les unes o siguin les altres) que no pas per les persones en general. És constitucional, el tribunal constitucional?
Una de mates
Barcelona és a 60 km de Calafell. Si volem arribar a Calafell, podem fer-ho de diferents maneres:
- avió: 800km/h - 4 minuts i 30 segons
- cotxe: 80 km/h - 45 minuts
- autocar: 70 km/h - 51 minuts i 30 segons
- renfe: 24 km/h - 2 hores i 30 minuts
- bicicleta: 15 km/h - 4 hores
- caminant: 4 km/h - 15 hores
Amb les dades donades:
a) a quin grup de mitjà de transport pertany renfe, als lents o als ràpids?
b) amb quin mitjà de transport hauràs de fer més transbords inesperats?
c) amb quin mitjà de transport és possible que no arribis a destinació, havent caigut per algun esborranc degut a les presses amb que algú vol ensenyar una obra eminentment inútil acabada?
Els alemanys són aixins
- Un alemany gira la clau en direcció contrària a la que nosaltres la girem. Aquest senzill detall provoca tot tipus de problemes la mar de divertits a l'hora de veure un alemany obrir una porta.
- Seguint amb la falera de fer les coses al revés, les aixetes alemanyes tenen el fred a l'esquerra i el calent a la dreta.
- Un alemany mai mirarà els colors de les aixetes: preferirà passar fred a agenollar-se per investigar coses supèrflues.
- Una bona alemanya (encara no he comprovat els alemanys), acondiciona els espais amb espelmetes de maduixa, apagades. Si el lavabo és brut, espelmetes de maduixa sobre la pica. Si la cuina és bruta, espelmetes de maduixa sobre el marbre.
(seguiré investigant)
Què diria jo... si fos Ibarretxe?
Au va...! Ni pla B ni hòsties! me'n vaig... i que us donguin pel cul!
(ho diria en basc, però no en sé)
El top ten de les ràbies del metro
u. La gent surt del metro i puja escales a peu. Se sent una dona –amb veu hornillos– , ‘joder, las escaleras no funcionan’. Com si no ho haguéssim vist. Calli la boca i mogui els malucs, senyora.
dos. Són les vuit del matí. Que surti del metro i faci mala cara no vol dir que vulgui un diari gratuït. El diari Què és la manera més gran de desaprofitar la cel·lulosa després del paper de vàter. I aquesta classificació qualsevol dia canvia d’ordre.
tres. Hi ha coses a la vida que és millor no pensar-les. Les munions de gent pujant unes escales són els llocs idonis on tirar-se un bon pet. El problema és que si jo ho penso, no vull saber qui ho pensa i ho posa en pràctica.
quatre. Camino entre la gent. Sovint penso que algunes persones haurien de treure’s el carnet de caminar. Senyors! Que hi ha gent al seu voltant!
cinc. Hi ha alguna cosa mal pensada a les estacions finals de cada línia: lavabos prefabricats per a conductors a les andanes. I sí, finalment queda demostrat, els conductors de metro són humans; la seva merda fa pudor.
sis. Seus tranquil·lament esperant arribar a la parada, pensant en vés a saber què. Se sent un mòbil amb la música del David Bisbal, per ficar un exemple suportable.
set. Toques una paret qualsevol i sense adonar-te’n, una vegada arribes a destí busques un lavabo per rentar-te les mans. El subconscient és enormement útil, a vegades.
vuit. Camines pel carrer, fa fred. Camines pel metro, fa calor. Camines pel carrer, fa calor. Camines pel metro, fa més calor. És increïblement clar que tot plegat és una espècie de venjança de Gea per haver-li perforat la pell i arrancat les ungles.
nou. ‘Mujé! Que no sé si esta é la parada – y qué vamo a hacé! – ya verá, cuando pare saco la cabeza y te lo digo – pué cuidado con la cabeza no se vaya a cerrá la puerta!’
deu. La música del Bisbal no és la melodia de trucada del mòbil: un subnormal l’està escoltant a tot drap al seu telèfon perquè li dóna la gana. ‘Nen apaga això! – que te saco la navaja!’ Em repeteixo contínuament ‘millor Bisbal que regaeton’... I Murphy, al metro també hi ha Murphy: al següent tren, segur que toca regaeton.
Gestionant
Fa temps que em sento gestor. Gestionar. Gestoria. Gestor...
No en tinc ni idea, de com es deu sentir un gestor, però jo hi sento empatia. O no. Ells només gestionen paperassa i és la seva professió, que és fotin doncs si no els hi agrada. Suposo. Jo m’he de gestionar a mi mateix, als que m’envolten i a tot el que produeixo. Quina mandra!
I la mandra és un problema, us ho dic jo, que en sóc un expert. No hi ha res pitjor a pensar que pots mandrejar i haver d’acabar gestionant qualsevol cosa que faci mandra fer. És dur. És fins i tot humà, imagineu.
Bé, millor assumir-ho. Assumir-ho i llestos. La gestió no està tan malament, mentre no es converteixi en una lluita. Si s’ha d’arribar a la sang... segurament no valdrà la pena: millor dedicar esforços a tornar a mandrejar.
Hola!
No sé si tothom la té, però jo tinc una naturalesa d’aquelles que només néixer et deixen marcat. Segons la llegenda familiar, una mica més i en comptes de néixer el fantàstic dia 6 d’abril, per triganer neixo el 7, imparell i per si fos poc, satànic...
Sembla estrany, però per triganer (i eternament ocupat) me n’adono del munt de coses que han passat i que no he pogut dir. He vist la mort d’en Pavarotti, he pensat en cremar fotos (no diré de qui, només que mai ho faria dels reis... d’orient), gumets ha complert 4 anys, he pintat moltes parets i matat moltes i moltes i moltes cuques, m’he posat de peus a la galleda moltes vegades (una mica literalment també), he creat murs i grans passatges...
Però què dic? Tonteries, tu; jo només vull fer notar que les vacances de gumets em fan adonar de les ganes d’escriure-hi. Però res és casual; les coses canvien molt sovint i la meva manera d’expressar-me (i sobretot de ser), és molt diferent a la que tenia ara fa anys quan va començar tot això. Els blogs també eren diferents (eren molt més divertits!), però d’això ja en parlarem un altre dia.
Gumets finalment s’ha convertit en quelcom de mi que necessitava renovar per afrontar noves perspectives. Queda massa bonic però no ho penso borrar, és així i llestos. Els caràcters no canvien, però sí les maneres i per això he sentit necessitats de parar, i de renovar-me.
He canviat gumets per mi, perquè és el que necessitava. Han desaparegut coses, d’altres s’han quedat congelades fins l’eternitat (gràcies pere!) i d’altres continuaran el camí unes passes més lluny de mi (els brisalls aviat te’ls tindré enllestits, mar!).
Se m’ha fet tard per alguns problemes tècnics (que encara poden aparèixer en alguns detalls) i poc temps lliure, però ara compto amb un gumets més àgil, més simple, més capaç d’encabir el que ara vull dir, que no sé ni què serà.
Això, com amb tot i com ha de ser, ja s’anirà veient.
informació del blog
sota llicència de creative commons