gumets
El top ten de les ràbies del metro
u. La gent surt del metro i puja escales a peu. Se sent una dona –amb veu hornillos– , ‘joder, las escaleras no funcionan’. Com si no ho haguéssim vist. Calli la boca i mogui els malucs, senyora.
dos. Són les vuit del matí. Que surti del metro i faci mala cara no vol dir que vulgui un diari gratuït. El diari Què és la manera més gran de desaprofitar la cel·lulosa després del paper de vàter. I aquesta classificació qualsevol dia canvia d’ordre.
tres. Hi ha coses a la vida que és millor no pensar-les. Les munions de gent pujant unes escales són els llocs idonis on tirar-se un bon pet. El problema és que si jo ho penso, no vull saber qui ho pensa i ho posa en pràctica.
quatre. Camino entre la gent. Sovint penso que algunes persones haurien de treure’s el carnet de caminar. Senyors! Que hi ha gent al seu voltant!
cinc. Hi ha alguna cosa mal pensada a les estacions finals de cada línia: lavabos prefabricats per a conductors a les andanes. I sí, finalment queda demostrat, els conductors de metro són humans; la seva merda fa pudor.
sis. Seus tranquil·lament esperant arribar a la parada, pensant en vés a saber què. Se sent un mòbil amb la música del David Bisbal, per ficar un exemple suportable.
set. Toques una paret qualsevol i sense adonar-te’n, una vegada arribes a destí busques un lavabo per rentar-te les mans. El subconscient és enormement útil, a vegades.
vuit. Camines pel carrer, fa fred. Camines pel metro, fa calor. Camines pel carrer, fa calor. Camines pel metro, fa més calor. És increïblement clar que tot plegat és una espècie de venjança de Gea per haver-li perforat la pell i arrancat les ungles.
nou. ‘Mujé! Que no sé si esta é la parada – y qué vamo a hacé! – ya verá, cuando pare saco la cabeza y te lo digo – pué cuidado con la cabeza no se vaya a cerrá la puerta!’
deu. La música del Bisbal no és la melodia de trucada del mòbil: un subnormal l’està escoltant a tot drap al seu telèfon perquè li dóna la gana. ‘Nen apaga això! – que te saco la navaja!’ Em repeteixo contínuament ‘millor Bisbal que regaeton’... I Murphy, al metro també hi ha Murphy: al següent tren, segur que toca regaeton.
Sí, he descobert que tot i tardar cinc minuts més, és millor anar en tram. Que ja ho podia haver pensat abans? Clar. I què?
Oooooh, vaja, has gairebé exterminat el color taronja de Gumets! Ara què faré? Em sento perdut.
Au, encara sort que has tornat, ja no sabia què fer d'això dels blogs sense llegir-ne el teu.
Salut maco
Quin fart de riure, sobretot la que m'agrada més o amb la que em sento més identificada és la 4, la del carnet de vianant. Doncs sí, hi ha gent especialment torpe que no hi ha manera, sempre es posa on més molesta. A banda, de la gent que hi fuma.
Espero que facis el top ten dels goigs del metro, jo hi posaria com a número u el de les mirades, tipus anunci del TMB, si us plau a voltes et pots trobar gent força interessant ;)
Crec que n'has fet un resum ben bo. Però certament crec que podriem fer un llibre de tot el que hi ha nomès al metro.
Salut!
T'has oblida't d'una.
Quan pujes per les escales mecaniques està la norma no escrita (ergo sagrada) de que si vols quedar-te quiet et quedes a la dreta. En algunes parades és a l'esquerra però et quedes en un costat i els que tenen presa pujen per l'altre.
Sempre hi ha un pocasolta que és posa a l'altre costat i no et deixa pujar!!!
I es forma una cua de gent amb preses que amb una mirada rabiosa mostren la seva impotencia no matant al pocasolta
alegria, potser si que estaria bé parlar de les coses bones del metro... però no sé si arribaria a deu!
ben vist, abraham!
informació del blog
sota llicència de creative commons