gumets

Hola!

No sé si tothom la té, però jo tinc una naturalesa d’aquelles que només néixer et deixen marcat. Segons la llegenda familiar, una mica més i en comptes de néixer el fantàstic dia 6 d’abril, per triganer neixo el 7, imparell i per si fos poc, satànic...

Sembla estrany, però per triganer (i eternament ocupat) me n’adono del munt de coses que han passat i que no he pogut dir. He vist la mort d’en Pavarotti, he pensat en cremar fotos (no diré de qui, només que mai ho faria dels reis... d’orient), gumets ha complert 4 anys, he pintat moltes parets i matat moltes i moltes i moltes cuques, m’he posat de peus a la galleda moltes vegades (una mica literalment també), he creat murs i grans passatges...

Però què dic? Tonteries, tu; jo només vull fer notar que les vacances de gumets em fan adonar de les ganes d’escriure-hi. Però res és casual; les coses canvien molt sovint i la meva manera d’expressar-me (i sobretot de ser), és molt diferent a la que tenia ara fa anys quan va començar tot això. Els blogs també eren diferents (eren molt més divertits!), però d’això ja en parlarem un altre dia.

Gumets finalment s’ha convertit en quelcom de mi que necessitava renovar per afrontar noves perspectives. Queda massa bonic però no ho penso borrar, és així i llestos. Els caràcters no canvien, però sí les maneres i per això he sentit necessitats de parar, i de renovar-me.

He canviat gumets per mi, perquè és el que necessitava. Han desaparegut coses, d’altres s’han quedat congelades fins l’eternitat (gràcies pere!) i d’altres continuaran el camí unes passes més lluny de mi (els brisalls aviat te’ls tindré enllestits, mar!).

Se m’ha fet tard per alguns problemes tècnics (que encara poden aparèixer en alguns detalls) i poc temps lliure, però ara compto amb un gumets més àgil, més simple, més capaç d’encabir el que ara vull dir, que no sé ni què serà.

Això, com amb tot i com ha de ser, ja s’anirà veient.

( blogs gumets jo ) 4.10.2007 - 23:12 - - trackbacks