gumets

M de...

Em veig amb l’obligació sentimental i moral de parlar-ne, ara que ja-quasi-oficialment no és membre ben rebut a la foto de Nadal de la Zarzuela.

Només vull pensar que sóc un paio amb sort. Diria que sempre he estat a uns quants quilòmetres d’ell, i per aquest senzill motiu no he pogut comprovar allò que crec i estic segur que molta gent creu: que en Marichalar fa pudor.

No una pudor física, que també, se li nota. Parlo d’aquell tipus de pudor que només destil·len algunes revistes de pàgines plastificades. Jo ni a la reina de la copla ni al nòvio agressiu ni al Marichalar me’ls voldria trobar al menjador de casa. Ho dic seriosament. Que no se m’acostin o crido.

En realitat, penso que les revistes, olorant-se la pudor de que no hi hauria cap boda reial en els pròxims quinze anys com a mínim (i conseqüentment, no poden fer aquelles edicions de milers de pàgines de colors que fan olor a Marichalar), ho han provocat. Era l’individu fàcil. Segur que les substàncies li van passar ells. Però jo no he dit res, les meves fonts són la pròpia merda.

I que quedi ben clar. Parlo d’ell per què si tot va com sembla que ha d’anar, no em podrien denunciar irracionalment. Que sinó, potser genereialitzaria una mica.