No sé si aquesta febre devoradora de sèries que m'ha agafat aquestes festes es podria assimilar a algun tipus de malaltia. Deixem-ho estar: com diu el gall, "que diguin el que vulguin, que jo ja estic content!".
Damages ha estat una troballa de les grans.
Té un muntatge i fotografia excel·lents, i fins i tot per sobre d'això, hi trobem un guió que enganxa com pocs i una Glenn Close impressionant. Un thriller en 13 episodis, tots i cada un d'ells pensats al mil·límetre, que s'entén en present i en futur, esperant que les dues trames s'uneixin i proporcionin respostes.
Fins i tot el gir per donar peu a una segona temporada, allà on gran quantitat de sèries es desplomen, és en aquest cas simplement sensacional.
Altament recomanable: sorpresa amb majúscules.

Californication ha estat un pèl diferent. A diferència de Damages, n'havia llegit moltes crítiques bones. I ho és, de bona, molt.
Compta amb un David Duchovny, escriptor addicte al sexe en sequera d'escriptura, sorprenent (de veritat, de veritat que no penses en extraterrestres quan el mires), un toc fantàstic d'ironia i sarcasme, i contínues referències a música de la bona.
Però algun episodi és un pèl fluix i el guió es pot fer un pèl repetitiu (només un pèl). Potser no m'ha apassionat tant com altres sèries, però us ben asseguro que ha estat d'allò més entretingut mirar-la i n'espero nous episodis amb les cames ben obertes.

Damages no la coneixia, serà questió de donar-li un cop d'ull quan el router vulgui funcionar com deu mana.
De Californication només ser dir meravelles. Li han donat una temporada més que s'estrenarà l'any vinen. Cosa que ni els creadors de la serie s'ho esperaven ja que amb el final que van fer...