gumets

Damages, Californication

No sé si aquesta febre devoradora de sèries que m'ha agafat aquestes festes es podria assimilar a algun tipus de malaltia. Deixem-ho estar: com diu el gall, "que diguin el que vulguin, que jo ja estic content!".

Damages ha estat una troballa de les grans.
Té un muntatge i fotografia excel·lents, i fins i tot per sobre d'això, hi trobem un guió que enganxa com pocs i una Glenn Close impressionant. Un thriller en 13 episodis, tots i cada un d'ells pensats al mil·límetre, que s'entén en present i en futur, esperant que les dues trames s'uneixin i proporcionin respostes.
Fins i tot el gir per donar peu a una segona temporada, allà on gran quantitat de sèries es desplomen, és en aquest cas simplement sensacional.
Altament recomanable: sorpresa amb majúscules.

Californication ha estat un pèl diferent. A diferència de Damages, n'havia llegit moltes crítiques bones. I ho és, de bona, molt.
Compta amb un David Duchovny, escriptor addicte al sexe en sequera d'escriptura, sorprenent (de veritat, de veritat que no penses en extraterrestres quan el mires), un toc fantàstic d'ironia i sarcasme, i contínues referències a música de la bona.
Però algun episodi és un pèl fluix i el guió es pot fer un pèl repetitiu (només un pèl). Potser no m'ha apassionat tant com altres sèries, però us ben asseguro que ha estat d'allò més entretingut mirar-la i n'espero nous episodis amb les cames ben obertes.

( sèries ) 27.12.2007 - 16:11 - - trackbacks