gumets
Sardegna
Sardenya, Cagliari i les mines de Montevecchio i Ingurtosu m'esperen.
Ens retrobem per carnaval!
Blogofília
No em canso mai de dir que gumets és per mi un divertimento.
Altres em retreuen que d'ell no n'hagi volgut aprofitar mai gaire més que això, i jo normalment callo. Igual que callo quan algú em pregunta, amb segones, el per què simplement hi escric.
Reconec que en els seus principis la idea era diferent. Els blogs eren un producte nou, efervescent, i segons es deia i es diu, amb un futur i un poder imprevisible. Però els anys han passat i jo, i gumets i el concepte dels blogs, ha canviat. Com a mínim des de la meva perspectiva.
Descans
Ho he fet. Ha costat però ho he fet. Després de més de dues setmanes, m'he afaitat.
No sé si heu pogut experimentar mai la sensació d'afaitar-vos (ei, o depilar-vos) i sentir-vos amb aquesta llibertat tant terriblement inexplicable.
Deu ser això de tenir, finalment, uns dies lliures.
Ara només falta prometre'm que no tocaré l'ordinador en quinze dies. Seria una gran millora mental.
Però no ho penso prometre, en seria del tot incapaç.
Boscos Endins
A vegades, en èpoques d'entregues i exàmens, hi ha dies que degoten una mica de sort. Ahir, vaig poder assistir a l'assaig general amb públic de 'Boscos Endins'. Temps lliure! Una fantàstica manera de deixar l'estrès a part durant unes hores.
El nou musical de Dagoll Dagom s'estrenarà la setmana que ve; i ahir em va fer sortir del teatre Victòria amb un somriure d'orella a orella.
Diferents contes s'entrellacen per trobar un punt d'inflexió que fa que tots i cada un d'ells siguin idolatrats i a la vegada vistos des d'una perspectiva més àcida i crítica.
Visca la caputxeta de pensaments profunds!
Si bé la primera part compta amb una lucidesa fantàstica, la segona es fa un pèl feixuga, però no prou com per fer-me desistir de pensar que tot plegat és més que interessant. Amb una escenografia molt ben trobada, amb uns actors fantàstics (Mone, quina gran sorpresa!) i amb una història que si bé té alguns punts fluixos en la segona part, aquests queden tapats per tots els altres bons moments.
Rapúnzel! Rapúnzel? Quin coi de nom és aquest?
Una gran manera de revisar (i repensar) tot allò que vaig aprendre de petit!
Where do you go to
La diferència entre aquesta cançó i això és ni més ni menys que -21.
Ho afirmo des de la més extrema sinceritat i essent sabedor del perill que comporta fer-ho.
Què diria jo... si fos Alberto Ruiz Gallardón?
Si mon pare hagués estat comunista, una altra gavina cantaria...
(I potser fins i tot tindria una jubilació decent)
A mitges
Sopar el doble només és bo si després s'acaba dormint la meitat.
Ja no sé què coi em dic. Rectifico.
Dormir la meitat mai és bo.
La Cosa. Capítol 2: Ella també pateix
La Raffaella es va acomodar al sofà, i tot just després de creuar les cames em va començar a explicar que fins ara havia viscut sola en un pis de Sarrià, un pis fantàstic (mirada de fàstic al nostre menjador), però ella mai hi era i els pocs dies que hi era, es sentia sola.
Tot i que em va repetir varies vegades que no fumava mai, em va demanar un cendrer. Es va posar en posició, movent el cigarret amb aquella elegància que s'aprèn als prolegòmens de les pel·lícules porno. Tot estava preparat: ara m'havia d'explicar les seves tragèdies.
La seva vida era plena de desastres. Havia vingut a Barcelona a estudiar moda, però al no conèixer ni el català, ni l’anglès, ni parlar fluidament el castellà, se li havien tancat portes. Segons ella, intentaria obrir-les passat estiu. Uns mesos després encara és hora que es posi a estudiar un idioma.
La seva vida era tant horrible! Bàsicament em començava a explicar a mi, un complet desconegut, els seus problemes d’amors i de salut, dels quals encara ara dubto de la seva gravetat. Horror! La Cosa adora fer-se la víctima!
Li vaig preguntar per què havia triat Barcelona; vaig pensar que seria una pregunta sucosa i vaig encertar. Havia vingut de rebot i li havia anat bé quedar-se perquè aquí hi ha una acadèmia important de moda. Només per això, ja que a ella no li agradava Barcelona (en comparació amb Parissi o Roma, capitals de l’alta costura i el glamur), i s’atrevia a afirmar-ho just abans de sentenciar que només coneixia el Passeig de Gràcia. Per les botigues. No faltaven gaires dies per a que descobríssim la seva passió exagerada per les compres d'alta volada.
Passada una bona estona, ella ja havia recollit les claus i deixat les maletes, així que només li faltava marxar, i vaig fer el possible per treure-me-la de sobre. Així de cruel hauria de sonar, però en el fons vaig ser amable. S'ha de mantenir les formes davant d'una marquesa que només ens visitarà una vegada a la setmana. Beneïda sigui, en el fons.
I va ser llavors, quan jo ja estava tip de la conversa, que ella se'n va adonar: el meu castellà és horrible. Va lligar caps. Havia anat a parar a un pis on es parlava català. Ara, us en podeu imaginar la cara.
La cosa prometia.
Dopant-me
No m'agrada dopar-me amb cafès, cocacoles o altres quan m'espera una nit de treball; però ho confesso, a vegades miro fotos de la Britney Spears per sentir-me millor amb mi mateix i animar-me a fer més feina.
Patates
Avui m'agradaria aparèixer dramàticament dalt d'una tarima, i parlar a un públic nombrós i respectable. Les meves paraules, meditades llargament, serien si fa no fa aquestes:
Un blog és només un blog, igual que una patata és només una patata. I la seva transcendència ha estat, és i sempre serà aconseguir ser patata fregida, ser tancada en una bossa de plàstic d'alguna marca ben vistosa i, en el millor dels casos, intentar ser devorada pel primer que tingui gana.
Llavors faria uns passos enrere, desapareixeria en la foscor del fons de la tarima i tothom es quedaria amb un bon pam de nas.
Roba molla
Dialogar amb la rentadora és com fer-ho amb un votant convençut del PP.
Tant l'un com l'altre es tanquen en banda i ignoren el que els hi intentes fer entendre. I això que només vull que centrifuguin!
Món
Sovint em pregunto què hi fot el món, aquí, tocant la moral.
I és llavors, però no només llavors, quan una veueta encantadora em respon que a la nevera hi tinc cervesa.
Rebaixes
Per festes, em vaig prometre i re-prometre no tornar a cap botiga fins passat reis.
Hi ha gent que gaudeix de les multituds i les cues. Jo no.
Ara, per rebaixes, em prometo, re-prometo i re-re-prometo que no hi torno fins que l'espècie consumista-humana a la que pertanyem s'hagi reduït al 10%.
He dit.
Justícia cibernètica
Avui, ja que fer feina no està resultant, me n'adono que al matí he sortit del llit amb una sola utilitat: fer justícia.
Ho tinc ben clar, després de veure-ho pintat de nou, la societat m'agrairà que el posi a parir. Segur.
Tots som conscients que internet és ple de petites coses horribles que proliferen seguint diverses modes inintel·ligibles. Tots les hem fet servir un moment o altre (o com a mínim observat amb un injustificat interès).
Però només hi ha una persona al món que hagi aconseguit unir-les, i amb elles, crear un monstre que embruta parets de Barcelona. Flipa.
Segur que algú ha vist tot de guixades que diuen 1AYUDA.COM pel metro de Barcelona, pels carrers o a les bicicletes del bicing. Una campanya viral (!!!) enorme i un esforç increïble tenint en compte el traç a mà i la tinta a gastar. Flipa flipa.
Ara, podeu visitar-ne el web: 1ayuda.
Crideu, esglaieu-vos. Us deixo uns segons per recuperar-vos.
Ens fa pàgines d'inici d'internet! Amb tot de botonets increïbles! Fantàstic! Imatges! Rellotges! La hòstia!
Increïble...
- mireu - mireu - mireu - mireu !!
Observeu, també, com l'autor es ven (i no us perdeu els comentaris).
No tinc paraules. Qui pot perdre el temps creant pàgines d'inici a mà (sí! res és automatitzat! tot es fa sota demanda per correu!), amb un codi horrible i sobretot, amb aquesta idea tan... tan... internet-anys-90?
I a més, no té cap vergonya de fer-ne publicitat indiscriminada!
Jo, la veritat, prefereixo un simple (però molt més útil) iGoogle i les opcions del meu Firefox, tot i que cap dels dos pinten mobiliari urbà de Barcelona i tampoc fan una ràbia tirant a tant bèstia.
Que Google el denuncii, que l'ajuntament de Barcelona el porti a la comissaria de les Corts. Mort a 1ayuda, Ja! (per compassió).
Gilipolles
És ben sabut que si hi ha una tribu social més molesta que la dels quillos col·locats, aquesta és la dels gilipolles.
N'estic ben segur, només tenen un motiu d'existència.
El model gilipolles estava d'oferta en el moment de la Creació.
informació del blog
sota llicència de creative commons