gumets

Boscos Endins

A vegades, en èpoques d'entregues i exàmens, hi ha dies que degoten una mica de sort. Ahir, vaig poder assistir a l'assaig general amb públic de 'Boscos Endins'. Temps lliure! Una fantàstica manera de deixar l'estrès a part durant unes hores.
El nou musical de Dagoll Dagom s'estrenarà la setmana que ve; i ahir em va fer sortir del teatre Victòria amb un somriure d'orella a orella.
Diferents contes s'entrellacen per trobar un punt d'inflexió que fa que tots i cada un d'ells siguin idolatrats i a la vegada vistos des d'una perspectiva més àcida i crítica.
Visca la caputxeta de pensaments profunds!
Si bé la primera part compta amb una lucidesa fantàstica, la segona es fa un pèl feixuga, però no prou com per fer-me desistir de pensar que tot plegat és més que interessant. Amb una escenografia molt ben trobada, amb uns actors fantàstics (Mone, quina gran sorpresa!) i amb una història que si bé té alguns punts fluixos en la segona part, aquests queden tapats per tots els altres bons moments.
Rapúnzel! Rapúnzel? Quin coi de nom és aquest?
Una gran manera de revisar (i repensar) tot allò que vaig aprendre de petit!