No m'agrada dopar-me amb cafès, cocacoles o altres quan m'espera una nit de treball; però ho confesso, a vegades miro fotos de la Britney Spears per sentir-me millor amb mi mateix i animar-me a fer més feina.
Hola, fa temps que no passava per aqui, m'agrada el disseny nou. El del pentinat de la Britney no massa. Salut
Sí, aquesta no me l'esperava... però ves en compte no li facis tu això a l'ordinador i la nit de feina acabi massa d'hora. Compte amb lo de dopar-te perquè mira com ha acabat la Jones, no sigui que hagis de tornar tots els gomets, anar a la presó i plorar davant dels mitjans.
Precisament ahir llegia no sé quina notícia sobre la seva rehabilitació i em va fer pena, i és estrany pq mai m'ha interessat, la noia aquesta.
mesmarge, rebenvingut! ;)
Alegria, faré el possible per no carregar-me l'ordinador. Ho prometo. El necessito.
Francesc, crec que cada vegada és més semblant al Fètid que no pas a la Barbie... que n'és de cruel, el pas del temps.
Rubèn, potser abans no ens interessava perquè era un producte més, i ara ens fa pena perquè el producte s'ha fet humà i s'ha vist com l'explotaven... o algo així, no?
No sé. Era conscient de qui era per la música però no era conscient de q estava casada, amb fills i sembla que mig boja o desequilibrada.
I aleshores, no para de venir-me al cap el gag de Muchachada Nuí sobre "los niños prodigios, esos niños de fama prematura, y a menudo, injustificada, que se acaban conviertiendo en juguetes rotos... o mierdas secas".