gumets

La Cosa. Capítol 2: Ella també pateix

La Raffaella es va acomodar al sofà, i tot just després de creuar les cames em va començar a explicar que fins ara havia viscut sola en un pis de Sarrià, un pis fantàstic (mirada de fàstic al nostre menjador), però ella mai hi era i els pocs dies que hi era, es sentia sola.
Tot i que em va repetir varies vegades que no fumava mai, em va demanar un cendrer. Es va posar en posició, movent el cigarret amb aquella elegància que s'aprèn als prolegòmens de les pel·lícules porno. Tot estava preparat: ara m'havia d'explicar les seves tragèdies.
La seva vida era plena de desastres. Havia vingut a Barcelona a estudiar moda, però al no conèixer ni el català, ni l’anglès, ni parlar fluidament el castellà, se li havien tancat portes. Segons ella, intentaria obrir-les passat estiu. Uns mesos després encara és hora que es posi a estudiar un idioma.
La seva vida era tant horrible! Bàsicament em començava a explicar a mi, un complet desconegut, els seus problemes d’amors i de salut, dels quals encara ara dubto de la seva gravetat. Horror! La Cosa adora fer-se la víctima!
Li vaig preguntar per què havia triat Barcelona; vaig pensar que seria una pregunta sucosa i vaig encertar. Havia vingut de rebot i li havia anat bé quedar-se perquè aquí hi ha una acadèmia important de moda. Només per això, ja que a ella no li agradava Barcelona (en comparació amb Parissi o Roma, capitals de l’alta costura i el glamur), i s’atrevia a afirmar-ho just abans de sentenciar que només coneixia el Passeig de Gràcia. Per les botigues. No faltaven gaires dies per a que descobríssim la seva passió exagerada per les compres d'alta volada.
Passada una bona estona, ella ja havia recollit les claus i deixat les maletes, així que només li faltava marxar, i vaig fer el possible per treure-me-la de sobre. Així de cruel hauria de sonar, però en el fons vaig ser amable. S'ha de mantenir les formes davant d'una marquesa que només ens visitarà una vegada a la setmana. Beneïda sigui, en el fons.
I va ser llavors, quan jo ja estava tip de la conversa, que ella se'n va adonar: el meu castellà és horrible. Va lligar caps. Havia anat a parar a un pis on es parlava català. Ara, us en podeu imaginar la cara.
La cosa prometia.