gumets
Patates
Avui m'agradaria aparèixer dramàticament dalt d'una tarima, i parlar a un públic nombrós i respectable. Les meves paraules, meditades llargament, serien si fa no fa aquestes:
Un blog és només un blog, igual que una patata és només una patata. I la seva transcendència ha estat, és i sempre serà aconseguir ser patata fregida, ser tancada en una bossa de plàstic d'alguna marca ben vistosa i, en el millor dels casos, intentar ser devorada pel primer que tingui gana.
Llavors faria uns passos enrere, desapareixeria en la foscor del fons de la tarima i tothom es quedaria amb un bon pam de nas.
No és un mal discurs, no. Sobretot s'agraeix la brevetat i la manca de metafísica. De totes maneres, espero saludar-te a Granollers. Tu no hi pots faltar.
Patates tots!!
joanet, gràcies! xD
Toni, hi seré, almenys el primer dia. Si sóc crític amb alguna cosa és amb la suprema serietat amb que tot aquest món es pren a si mateix, quan de fet, normalment no ens n'adonem i tot és una gran broma...
informació del blog
sota llicència de creative commons