gumets

els que pensen com tu, l'unic lloc del que no estiren és des de baix, els més despreocupats tots estiren des de baix o bé des del mig de manera casual. Però estirar el braç fins la part més alta requereix tenir aprensió perquè és més forçat. Això només ho fas si te l'agafes amb paper de fumar. Total la part alta era la més segura, no?

apreciat anònim, crec que no entens el concepte 'bar guarro'!

Jo el que faria és pitjar cap abaix la peça metàl·lica de dalt i de la que penja la cadena ;)

Per què l'anònim es faci una idea que pensi en el vàter de la casa de Torrente... XD

que bo ! en aquests casos, passant d'estirar la cadena !...total, era un bar guarro, no ?...clar tot això si no es tracta "d'aigües majors", evidentment.

Com que sóc alta, jo sempre estiro des de dalt i així vaig sobre segur perquè baixo el percentatge "d'estiradors de cadena d'un lloc determinat"...
tot i que pensant-t'ho bé hi hauria d'afegir els que s'enfilen sobre la tassa del water per arribar a la part de dalt de la cadena...

coi, gumet, ara m'has fotut en un bon dilema ... i total només estem a dilluns...

jo davant d'aquesta situació em plantejaria realment si estirar, o no, de la cadena.
El millor de tot és no pensar-s'ho i deixar que el que vingui desprès s'enbruti les mans per tu.

esteu carregats de manies
no?

a Portugal pretenen obligar a tots els comerciants a vendre els aliments embalats individualment. Això equival a fer tancar el negoci a tots aquells que no disposin de maquinària a lo empresa gran. I a generar residus i més residus. Tot per preteses mesures de seguretat, per les manies i paranoies.
Preferim comprar una poma al super embolicada en plàstic y amb un adhesiu que faci de seguro de vida a comprar-li al mercat a una bona dona que l'acava de collir al camp i... oh horror! l'ha tocat amb la mà!
Fixeu-vos-hi: cada dia tenim un paisatge més malmès, cada dia nem més estressats, som més pobres i estem més amoinats per ximpleries. T'anuncien que l'actimel et reforça les defenses i ja sembla que sense actimel no puguis tocar res.

Bé, crec que estic deixant anar les idees una mica desordenadament :D
però ho diré clar: ens estan fent tornar bojos!
l'economia hauria de servir per cobrir les necessitats, i així fer-nos més lliures, però en canvi ens ha esclavitzat. Vivim condicionats per un sistema que ha d'incrementar l'activitat econòmica. No importen les conseqüencies. Gastar ja no es un mitja, és un fi. El consum és el gran engranatge del Sistema, i la publicitat és el lubricant que fa funcionar aquest engranatge. I nosaltres, sotmesos a milions d'estímuls publicitaris, acabarem al psiquiatre.

ejem

au, ja està

alegria, mar, us ho teniu més estudiat que jo, això!

francesc, exacte, gràcies xD

atzu, lmewmon, és clar que se'm va passar pel cap no estirar-la. però ei, llavors no existiria aquest post!

albert, estic d'acord amb tu, però ei, no oblidis que tot plegat no és més que una broma i exageració sobre una situació bastant quotidiana. no pretenc haver d'agafar guants per entrar al lavabo...

ja ho sé Jordi, però és que necessitava dir-ho, i he aprofitat l'escletxa que m'ha brindat el teu comentari per descarregar la ràbia/crit d'auxili

apa ciau!

albert, t'encoratjo a que et facis un bloc, van molt bé per descarregar ràbia i, a més, diuen que al blogger són la mar de fàcils de fer.

gran dilema! mai m'havia arribat a plantejar-m'ho...

això si, com t'ho miris tot des d'akest punt de vista tindràs molts (masses) dilemes a la vida xD

salut!

Algun cop m'he plantejat aixo, pero pq ho fem?

pensem ke la gent arriba a pixar fins alla? o k toquen tots xops el kordill?

en fi, tot i ser praktikant de la eskisofrènia... poder en fem un gra massa?

Clar que en fem un gra massa! i per això mateix tanta gent hi diu la seva :P

Pensa que els baixets no tenim alternativa...