Telèfon mòbil, DNI, números del carrer de les cases d'amics i familiars, telèfons fixes de casa i de les àvies, pis i porta dels pisos d'amics a Barcelona, números de bus que m'interessa agafar, pin del mòbil,...
Tants números guardats, arxivats, memoritzats... i cada vegada que s'ha de fer una sortida en cotxe, he de contar mentalment si n'hi ha cinc o sis, de seients.
I sí, són cinc: per tant, dos cotxes.
El més espaterrant de tot això de les memòries és que deixem d'exercir-la nosaltres. Fa anys, quan no existia res del que hi ha ara, tenia al cap memoritzats uns quants números de telèfon, pel cap baix una siexantena. Em venien a la boca, o als dits (quan els telèfons eren de baquelita negra) de forma automàtica. Ara he de fer veritables esforços per recordar el telèfon de la majoria de gent... Reflexionem-hi! Reflexionem-hi!