Començareu a pensar que sóc compulsiu. I ho sóc. Però dissimular és un art que intento aplicar sovint, tot i que si us parlo cada dos per tres d'una sèrie que acabo, no hi ha manera d'amagar res.
Últimament he estat mirant The Sopranos i la primera versió de The Office, l'anglesa. Dels Soprano ja us en parlaré quan l'acabi (paciència, tot just arribo al final de la segona temporada), però avui he acabat amb la The Office anglesa.
Què dir-ne? És bona, molt bona.
Però la versió americana, que va per la quarta temporada, ha tingut molt més temps per desenvolupar les trames i els personatges, aconseguint un producte més complet.
Tot i això, aquest fet no treu mèrits a la primera, l'original: és divertida, irònica, àcida... i els últims capítols són realment impagables. No puc ni imaginar com els fans anglesos van aguantar un any entre final de la segona temporada ('no pot ser!') i l'especial de Nadal que tancaria definitiva i magistralment la sèrie.
En resum, els personatges principals i algunes trames són pràcticament iguals en les dues versions; però els capítols són, la majoria, diferents. Una versió complementa a l'altra i cap d'elles pot tenir complexe d'inferioritat enfront l'altra, ambdues estan a un altíssim nivell.
M'agraden les dues offices. Certamen la versió britànica és brutal però si t'han de fer un remake, que sigui com la versió americana, amb aquesta fidelitat i, a la vegada, toc personal.
The Office, la britància és una de les millors sèries de tots els temps. És rodona, van plegar a temps. Vaig disfrutar com mai amb l'especial de Nadal. Absolutament genial!
L'americana també m'agrada, més directe, més fàcil de seguir. Boníssima també.
Per cert, què en penseu de "extras" ? genial també!
La posaré en cua, va, l'extras... (no pot ser, no vull ni contar quantes en tinc esperant...!)