gumets

Conan, el nen del futur

Oh, quins temps!
Hi ha vàries sèries mítiques que recordo de quan era petit, i les recordo tan vagament que reveure-les es fa fins i tot emocionant. Cal revisionar-les, i fer-ho amb ulls de nen petit, però sense deixar de tenir una certa visió crítica.
2008: tercera guerra mundial. La Terra queda parcialment destruïda i només uns quants supervivents començaran una nova era sense energia ni pràcticament màquines. Però aquests nous temps es veuen amenaçats per Lepka, terrible administrador de la ciutat d'Indústria.
Les aventures d'en Conan són fantàstiques i segueixen en total actualitat tot i haver envellit en molts aspectes amb el pas dels anys. Però és la seva mateixa edat (és del 1978) la que em fa perdonar-li certes dosis de masclisme encobert, valors exagerats i un guió que a vegades fa trampes. I tot al contrari, l'edat li permet una major llibertat amb la personalitat dels protagonistes i amb la magnífica tensió sexual entre en Conan i la Lana (espero no ser l'únic que ho vegi!).
La primera direcció de Miyazaki és emocionant, fresca, divertida, amb un contingut interessant i un disseny i personatges que comencen a donar pinzellades del que després serà el gran estudi Ghibli.