gumets
La Cosa. Capítol 5: Menjar (i)
Aquest és, i us aviso amb entusiasme, un dels meus temes preferits sobre ella. La Raffaella i la seva relació amb la cuina.
Passo de llarg per la cuina com a estança on guardar xocolatines i per la vegada que em va preguntar si volia que em rentés els plats bruts (imagineu-me amb cara d’estranyat) perquè jo era un noi (imagineu-me amb cara d’al·lucinat); i anem directes al menjar.
Els primers dies que va passar al pis, tallava pastanagues en rodanxes i les bullia. Després ens n’oferia i nosaltres, amb una alta dosi d’educació (i una rialla maliciosa que intentàvem aguantar) li dèiem que no, que gràcies. Més tard, quan no sabia què fer amb tanta pastanaga, trucava a alguna pizzeria perquè li portessin pizzes.
Però no tot és així de trist. Si una cosa té La Cosa, és que a vegades fa veure que vol aprendre. És per això que a la companya de pis li va demanar com tallar l’enciam, la coliflor o el kiwi (si longitudinal o transversalment), i a mi si la part del pebrot que toca a les llavors, és comestible.
A vegades no sé si pensar que riure-me’n és, en el fons, un acte cruel. La Raffaella és només el resultat d’una educació pija com poques; i ella potser no en té la culpa.
Però són els petits detalls els que fan que no em senti malament amb mi mateix: no li agraden les hamburgueses. I en un context normal, seria del tot respectable que no li agradessin; però no és que no li agradin per la carn, o per la barreja, o per la manera de fer-les, o per motius ètics o morals. No li agraden per la forma: perquè són rodones i això fa fàstic.
realment he trobat molt fastigós el concepte visual d'unes llavors agafades afèrrimament a una pell d'un to rosat...
si allò fòssin pèls negres... què serien les llavors?
ai quina picor.
va, no dissimulis, tu i jo sabem que és la millor companya de pis que has tingut mai, ben distret i prolífic que estàs!
(i consti que ho dic sense ganes d'ofendre a les altres companyes o ex-companyes de pis que hagis tingut, jo inclosa)
.eskimal., estàs dient que La Cosa no menja hamburguesa perquè quan en veu una veu això?
Em sap greu, que comparteixis amb La Cosa aquest fàstic, perquè les polles són diversió!
senyoreta romaní, és cert, tens tota la raó: en tinc molts posts més preparats. Però això no vol dir que no em posi histèric!
eskimal, instant, de veritat que no hagués pensat mai en cap caire sexual-genital amb tot això de la forma de les hamburgueses. Sou uns marrans i ho sabeu.
He de reconeixer que estic enganxat a aquest culebrot de La Cosa!!
Necessito més capitols jaaa!!
Collons! Això és més complicat que Lost, però almenys a aquest culebrot sí que m'hi he enganxat. Volem més capítols de "La Cosa", ja!
Jordi, pensa que el menjar a part d'entrar per la boca també entra pels ulls, prova-li de fer una hamburguesa quadrada, triangular, o simplement que provi les mandonguilles recepta de la mama i tot canviarà.
Ara bé, és curios que menji pizzes llavors... jo diria que ha tingut algun trauma amb la carn i les pizzes... puder... o puder no...
Canviant de tema, per les preguntes que hos fa, deixant veure la seva ingenuïtat en el tema, però que a la vegada semblen tant poc creïbles que semblen per trencar el gel, crec que us està agafant carinyo :)
informació del blog
sota llicència de creative commons