Sempre que sembla que ens hi acostumem, la Raffaella apareix amb una nova i emocionant aventura.
La J, la companya de pis, viatja sovint a París per motius personals, i quan la Raffaella ho va saber, s’hi va voler apuntar. ‘Yo amo Parigi!’.
Però ella no visita París pel seu encant, les fites culturals o els seus paisatges. El seu únic motiu per visitar París era el de passar per la tenda de Louis Vuitton, per comprar per al seu ex una bola d’aquelles que les gires i cau neu, amb unes maletetes de la marca a dins, per 200 euros (jo en veig una del 20 dòlars amb l'estàtua de la llibertat i ja em sembla horrible), i també passar per Tiffany's per comprar detallets per les seves amigues.
És tot un món, això de les marques per a gent que no sap en què gastar els diners. Al pis, ens vam passar una setmana mirant el web de Louis Vuitton, rient dels dissenys horribles i flipant amb els preus. Podeu xafardejar-ne la botiga virtual: preus de bolsos, cinturons, corretges per a gos i bosses de golf...
Val a dir que les joies de Tiffany's no són pas lletges (1, 2,...). Però ella en va triar unes d'horribles i carques.
Finalment la companya de pis se la va poder treure de sobre, però va haver de ser ella qui visités en Vuitton i comprés les tonteries. Pel que es veu, aquell dia plovia i va entrar a la tenda amb un cangur mullat. Una dona de la neteja anava fregant rere seu l’aigua que li queia. I a més, la bola de neu s’havia esgotat un any abans. Passar per Tiffany's? Ni parlar-ne.
Els millors són els Louis Vuitton que venen a Chinatown, aquí a Nova York. Al subway, costa distingir quins són els bons i quins les imitacions.
Roi, crec que si li parlés de Capote o Hepburn, ella no acabaria d'entendre què li estic dient...
miq, sens dubte que són els millors. Si algun dia (Déu no ho vulgui xD) em compro un Louis Vuitton, que sigui fals!