gumets

La Cosa. Capítol 7: La televisió (i)

En un pis d’estudiants les coses no són ni molt menys perfectes. La nevera és petita, el forn és de gas, el calentador falla de tant en tant...
Però som estudiants i per tant, algun indici d’intel·ligència hauríem de tenir. Així que al poc temps, i posant-hi moltes ganes, vam captar que les ‘elementes’ que es portava al pis i que en un principi pensàvem que eren les seves amigues, eren, en realitat, més llestes que la fam. Desagradables i tontes del cagar, però llestes. Concepte estrany, però explicable: la Raffaella les omplia de regalets valuosos i elles li anaven al darrere per pur interès.
És per això que vam perfilar un pla (ulleres grosses d’en Moss). La nostra televisió és petita i vella, i s’apaga sola quan vol (i sempre en el pitjor moment). Per tant, ella, que era qui més la mirava, tota estirada al sofà i sense fer res més en tot el dia, en podria comprar una de nova sense problemes. I clar, la volíem plana i amb TDT; tampoc demanàvem tant. Simple xavalla per qui es gasta milers d’euros en coses inútils.
El pla consistia, en un principi, en connectar el reproductor de DVD a la televisió, cosa que (tot i que el perquè és un misteri) fa que no es vegi bé cap canal excepte el propi del DVD. Si la Raffaella no sabia tallar un enciam, encara menys ha de saber tocar els cables de la tele. Llavors només faltava esperar, que s’assegués al sofà, tota ella feta mandra, engegués la tele... i a veure si ho captava.