gumets

La Cosa. Capítol 9: Comoditat

He parlat altres vegades de les seves amigues. Són llestes per interès i curtetes a més no poder.
El fet és que la Raffaella se'n va portar una al pis, per estar-hi uns dies. A nosaltres no ens fa res, sempre hi ha amics que venen i van, i poden passar alguna nit amb nosaltres. Però no us podeu ni imaginar quina era la idea d'aquestes dues coses. Bé sí, podeu pensar que van passar 4 dies estirades als sofàs del menjador.

I encertareu.
Suposo que el seu pla era provar quant temps podien sobreviure estirades mirant la televisió. Durant el dia, al sofà, durant la nit, al sofà. Fumant, mirant la televisió, dormint. Al sofà.

No sé si podeu arribar a copsar el concepte, però us ben asseguro que nosaltres vam flipar. Vaja, que a partir del segon dia vam començar a fer el màxim de soroll (amb la televisió, amb l'exprimidor de taronges, amb els coberts, caminant, mastegant cereals,...) quan dormien, per intentar despertar-les i que desapareguessin de la nostra vista.

Però res, per molt soroll que féssim i per molt que intentéssim molestar-les, estaven absortes al seu món i no hi havia qui aconseguís apoderar-se del sofà (ni del menjador) que ocupaven, així que només va quedar l'opció de la bronca oral.
Suposo que la separació de l'àmbit tèxtil dels sofàs i els seus culs va causar un trastorn en el seu caràcter i finalment es van enfadar. La cosa amiga de La Cosa va desaparèixer i no l'hem tornat a veure més.

Un dia després, la Raffaella va anar visitant un per un a cada habitant del pis i ens va anar preguntant si podia comprar-se un sofà llit pel menjador.
Podeu imaginar la resposta.