gumets
Llanço el bolígraf cap al sostre
Llanço el bolígraf cap al sostre. I no pas perquè no tingui res més a fer, que una acumulació de feines vàries em persegueixen per la consciència com si fossin cobradors del frac, sinó perquè precisament no tinc ganes de fer-les.
El llanço repetidament com si fos l'únic que puc fer per evitar continuar treballant, però sense arribar a la culpabilitat que suposaria deixar el que faig per fer alguna cosa més interessant.
Porto hores llançant el bolígraf cap al sostre, absent tot jo de les parets, d'en Craig Minowa que sona, de la veïna que mira la tele, del conductor que fa servir rabiosament el clàxon al semàfor, del meu ordinador encés per qualsevol document renunciable.
Cap al sostre, intentant no tocar-lo però ajustant al màxim la força necessària per a que el bolígraf i el sostre s'estiguin a punt de fregar en el precís instant en que el bolígraf es queda immòbil, observant l'habitació des de les altures.
Ell observant ingràvid tot el que m'envolta i jo incapaç de veure-ho, perquè estic, una vegada rere l'altra, llançant el bolígraf cap al sostre.
*Qualsevol semblança amb el conte 'Miro per la finestra' del Monzó, no és pura coincidència.
M'has fet pensar en el meu joc preferit per matar el temps. Consisteix en penjar monedes sobre els fluorescents, llançar-les amunt fent que s'hi dipositin suaument.
També serveix de guardiola.
Vaig començar fent-ho, com tu, amb el bolígraf, però no et pots imaginar com en pot ser de difícil fer aguantar en equilibri un bolígraf sobre un fluorescent. Només ho vaig aconseguir una vegada. Quina manera de perdre el temps.
L'agente Mulder feia punta als llapis i els llançava contra el sostre, i quedaven clavats.
Pere, lo teu és fins i tot més manera de perdre el temps que lo meu. Té mèrit!
Rubèn, m'agrada que em comparis amb en Mulder... sempre m'ha semblat un paio interessant. xD
informació del blog
sota llicència de creative commons