gumets
Planetes
És divendres, quasi dissabte. Dies normals d’un mes
normal d’un calendari que hem fet servir sempre.
Set dies impertorbables al pas bèl·lic dels mil·lennis.
Marcant la mida d’uns passatges vitals que ens fan avançar cap a les
incommensurables traces de l’espai.
Tot és voltar i crear mesos a cada gir lunar. Com qui
crea petjades a cada pas, com qui camina en cercles, cercant un lloc entre els
astres on mai poder parar.
Avançar i superar al mateix Sol, per retrobar-lo un any
més tard, un any creat.
Però avui, en aquest precís instant, alguna cosa ha
canviat en la manera com giren els planetes.
I ara jo vull seguir al mateix lloc.
Ara vull seguir sent ahir.
text presentat al concurs de cartes d'amor de Calafell, basat en aquest altre text.
el guanyador ha estat, com sempre, una munió de tòpics i de falta de gràcia que fan que, després de tres vegades de presentar-m'hi i haver aconseguit ser finalista, desisteixi finalment de canviar un premi internacional que sembla que visqui encarcarat en el passat. mai he pensat en guanyar-lo, però sempre s'espera que el text guanyador sigui millor que el propi.
No en sé molt de literatura, però aquest text teu té molta qualitat, i sobretot personalitat. Enhorabona!
Jordi, ja hauries de saber qui és el jurat del concurs, cosa que fa que els guanyadors siguin de tan alta qualitat. D'on no n'hi ha no en raja.
ja deia jo que aquest text era molt poetic, altament inspirat (poc teu vaja haha)
Tanmateix... el concurs no era sobre cartes d'amor????
Aleix, gràcies :)
nau, és per això mateix que no callo... és el tercer any: un premi que podria ser tan interessant acaba reduït a tòpics immenjables per culpa d'un jurat incompetent...
mailliw, el text no és explícit amb cap tipus d'amor. però no només existeix l'amor a persones, sinó també a llocs, o a temps passats...
Realment un text bastant interessant però estic amb nau, nem a fer birres. xD
informació del blog
sota llicència de creative commons