Uns estranys impulsos neuronals, associats a algun alliberament d'endorfines, fan que a vegades em decideixi a fer un gumet sense saber sobre què fer-lo. En aquests casos em puc passar hores pensant algun tema amb un mínim de gràcia o interès, i que pugui enllestir ràpid ja que si no em decideixo a fer una història elaborada, és que no tinc temps per fer-la.
No m'agrada parlar dels nous grups de música que descobreixo perquè llavors deixo de ser l'únic afortunat que els coneix. Tot i que podria dir que em sembla que el nou disc de la Madonna és com els seus tres discos anteriors passats per la minipímer, i que la massa immenjable i informe resultant és servida en un plat de disseny cool. Que no fa mal de panxa, sinó mal de cap. Però no ho diré, perquè crec que el CD encara no ha sortit i el senyor Warner es podria emprenyar. I tampoc penso parlar de drets d'autor, és una pèrdua de temps: els únics que estarien radicalment en contra del que penso són les grans empreses i la cosa aquella que viu de recaptar taxes abusives. A canvi podria divagar sobre el perquè de tants grups que comencen amb 'The' i tenen aquest esperit tan modernillo a la meva llista de l'iTunes, però crec que en certa manera em podria acabar insultant a mi mateix i no és ni moment, ni lloc, ni manera. Tampoc vull parlar del Barça, em sembla un tema massa fàcil i recurrent. A més, tot i els esforços de mon pare, mai he estat gran futbolero (encara que les mocadorades i les males èpoques al camp nou em donen un morbo inexplicable, no sé del tot perquè). La política actual m'avorreix de manera bèstia; i de veritat, no insistiu, que no penso parlar sobre la sequera. Ja ho fan prou per la televisió (pesats!): aquesta fal·lera per domesticar la gent a aquestes alçades quan els polítics o personatges rellevants (tret del Capità Enciam) mai han estat exemple de res, em sembla deplorable. I per descomptat, tampoc us penso avorrir parlant de la feina que deixo de fer mentre penso què escriure i no aconsegueixo escriure res.
I és així com, apreciats lectors, de tant en tant i quan no trobo sol·lució al problema, no apareix re de nou per aquest espai amorf que és gumets.
la sequera avorreix però sentir parlar al Fco. Camps sobre la sequera, no sé, és un sentiment... que si fos una olor seria com l'olor nauseabunda que van aconseguir l'exèrcit dels USA barrejant les olors de merda de gos, carn podrida, camiseta suada de Camacho, etc. QUIN ASCO!!
Feliç Diada!
demà un llibre, però ara una rosa:
http://www.naciodigital.cat/blocdefotos/index.php?seccio=noticies&accio=veure&id=31123
Tu creus que el nou disc de la Madonna es com els tres anteriors passats pel minipiver??
Really? A mi em sembla bastant diferent, apropant-se a sonoritats grrove i funk que mai havants havia temptejat!
Arqueòleg, del que tu parles és del plat de disseny cool ;)
(jo l'he trobat insuportable, i no crec que li doni una segona oportunitat, ara per ara)