gumets

ii

em sorprenc a mi mateix creant discussions imaginàries. que si el veí té la música forta, que si a la carnisseria m'han donat botifarres caducades, que si li dic a un convergent a la cara que convergència és una vergonya encara més gran que esquerra i tot. em sorprenc i penso que bé, que ja està bé que el meu cap crei diàlegs. potser algun dia els aprofitaré per omplir el meu culebrot rancúnia, que s'emetrà de dilluns a divendres a la franja de la son. em sorprenc i em torno a discutir, ara amb mi mateix, per saber si de veritat necessito crear-me situacions indignantòfiles per tal d'autoproveir-me de falsa adrenalina. per sort, a les meves discussions imaginàries, sempre acabo guanyant jo. de llarg. i s'agraeix.