gumets
La Cosa. Capítol 10: Privadesa
En un pis d'estudiants, el límit on comença la privadesa és sovint poc definit. I no passa res.
Però hi ha aspectes elementals que són de sentit comú.
Vaja, que de la mateixa manera que qualsevol em diria que no li puc agafar el seu raspall de dents, la seva esponja o els seus calçotets bruts, és il·lícit que ella m'agafi el fil dental.
És lleig. Buscar-lo i trobar-lo al costat de la Raffaella és lleig.
Però bé, vaig pensar que els italians tindrien costums curiosos amb els fils dentals. No passa res. Només s'ha d'aprendre a respectar les cultures veïnes.
Uns dies després, l'ensurt va ser molt més gran.
Situació: vaig arribar tard i ella ja dormia; per tant, ella no sabia que jo estava al pis.
Quan jo ja era al llit, vaig sentir que la Raffaella intentava entrar a la meva habitació.
El primer que vaig pensar va ser què collons estava intentant fer la Cosa. Agafar el meu llit (més gran i millor que el seu)? estrangular-me mentre dormo? Preguntar-me si tinc maria?
El segon, en la sort que tinc d'haver agafat el costum, quan tenia parella, de tancar el baldó de la porta.
Pot ser que a vegades jo sigui una mica massa primmirat i ella en realitat no sigui com us l'explico?
No. Que ella pugui sentir por, no vol dir que no sigui La Cosa.
com que jo m'he criat a la casa dels horrors soc bastant immune a la por que fan algunes cases, però s'ha de reconèixer, aquell pis vostre fot por (em basta pensar en la foto de l'habitació de les claus de l'aigua en aquell soterrani tan obscur i tètric que teniu a l'edifici).
Que et toqui el fil dental, fins i tot el raspall... però que no gosi tocar-te... LES CERVESES!! Apar-ta la Cosa d'allí! Com sigui! (això es comença a semblar a "Alien") Quina por!
M'havies ben espantat, ja m'estava imaginant que obria la porta per tornar-te un DeVeDé, un bolígraf gruixut o fins i tot una tovallola que t'hauría agafat al tenir totes les de color rosa molles. Uff...
Ves a saber Jordi, potser te assumptes pendets amb la màfia. Aneu amb compte...
Si jo fos vos, a part de posar el baldó, guardaria ben a mà una barra de ferro. Persidecàs.
em falta un detall forca important en totes aquestes histories.. es la Cosa guapa?? perque una noia que intenta entrar a l'habitacio a mitja nit....... ho ho ho~~
senyoreta romaní, vols dir això i això? Sí, la comunitat de veïns no s'ho curra gaire... però el meu pis és acollidor! jeje
Rubèn, el roce era una de les possibles aclaracions del perquè de tot plegat, certament...
francesc, per sort crec que no li agrada gaire la cervesa. Millor, molt millor així.
nau, estic segur que si ella no és de la màfia, sons pares sí. Més que res perquè posa més emoció a la història xD
Tarry, t'he dit mil vegades que jo no te les vaig agafar. No sóc tan ruc com per agafarte mitjanes i deixar-te quintos a canvi. I que quedi escrit aquí, a l'internet, per tota l'eternitat.
Zincpiritione, dormo amb un bat de beisbol al costat de la tauleta de nit des de llavors, no pateixis.
mailliw, el teu dubte el respondré en un episodi proper, segona part sobre el menjar :P
informació del blog
sota llicència de creative commons